Les truites de la Jana

Molins de ReiAquesta crònica hauria d’estar il·lustrada amb una fotografia de Jana Casas i Margalida Maldonado davant dels fogons, enfeinades amb les truites que cada setmana preparen al gust de la vintena de clients que els han anat sortint gràcies al boca-orella. Però hem preferit fer servir una fotografia familiar per no córrer el risc de trasbalsar la Jana, acostumada a una rutina, per l’aparició d’una persona estranya al cerimonial de les truites.

Casas i Maldonado van posar en marxa La Cuina de la Jana, un projecte que, tot i ser molt casolà, va néixer fa un any amb tot l'afany de lucre. Tant, que gràcies als beneficis ja planegen el tercer viatge, a Munic. Però els beneficis que busca la iniciativa són més nobles que els econòmics: vol donar eines bàsiques a una adolescent que té autisme. La Jana té reconegut un grau III de dependència (el màxim), que es reavaluarà quan arribi a la majoria d’edat d'aquí a unes setmanes. Tot i que els seus pares diuen que necessita atenció constant, els fa patir que, en el pròxim examen, els avaluadors li rebaixen un grau si la veuen que camina bé o entén el que li diuen. La diferència entre un grau i l'altre és no poder comptar amb les 20,5 hores setmanals d’assistència personal que ara mateix li ofereix la Margalida Maldonado. “L’assistència personal és un servei bàsic –subratlla el pare de la Jana, Xavier Casas, de l'associació EVI de Molins de Rei–. Suposa tenir una professional dedicada a la Jana quatre hores diàries o que hagi d’anar a un centre ocupacional de 9 a 17 hores amb 10-20 alumnes més”.

Per no pertorbar la Jana amb preguntes, Maldonado és qui explica el procés de gestació de la cuina: “És l’exploració del seu món vocacional, és també fer-li el món més accessible”. La cuina com a excusa o com a vehicle per a un procés d’aprenentatge que gira al voltant de la noia i, important, totes les decisions són seves. Hi ha un guiatge imprescindible –detalla Maldonado– perquè la Jana s’interessi per les coses i les entengui. Ha d’entendre que si vol anar de vacances, això val diners, un concepte que finalment ha comprès quan ha hagut de fer el quadrant dels cobraments i estar pendent dels clients que s’han descuidat de pagar-li les truites.

En aquest negoci social tot gira al voltant de les truites, un menjar que li agrada molt a la Jana i que també ha entès que no a tothom li agrada fet de la mateixa manera. Per això, la iniciativa n’ofereix al gust del client: sucosa, sense ceba, amb xampinyons... El procés comença a principis de setmana, quan la Jana passa als seus clients un whatsapp –de veu o amb un dibuix, depèn del dia– anunciant el producte de la setmana i, a mesura que li arriben les comandes, les apunta en un quadrant. L’endemà toca anar a comprar els ingredients i ja cap al dimarts o dimecres es posen totes dues mans als fogons: pelar patata i ceba, batre els ous. Són gestos habituals i senzills, però gairebé gestes per a persones amb autisme, a qui els costa prestar atenció i mantenir l’interès en activitats. Amb les truites l'han encertat i Maldonado diu que s’hi podria estar hores. “S’hi sent competent, perquè sap que la gent està contenta, que li surten unes truites maques i les ensenya amb orgull”, explica l’assistenta personal, que assegura que el 80% de tot el procés el fa Casas tota sola i que només se li resisteix la por a cremar-se amb la paella i la incomoditat de la picor als ulls per la ceba. 

“La truita de patates coincideix amb la seva motivació i estimula l’aprenentatge”, diu Maldonado, que subratlla que el premi final és fer el viatge a Munic, una destinació triada per Casas. “És el seu viatge i ha mirat els vols, com ens mourem per la ciutat, on podem patinar sobre gel”, detalla. Munic –com ho va ser anar a unes piscines naturals d’Osca o a París, abans– serà una eina més en l’aprenentatge. “Ho aprofitarem perquè perdi la por a agafar el metro”, confia Maldonado.