Els trucs de l’institut amb les millors notes de les PAU

BarcelonaEntre els cinc millors expedients de la selectivitat d’aquest any, dos són alumnes del mateix institut. Un fet inèdit, i encara més si tenim en compte que, tot i fer classe al gran edifici de l’antiga Universitat de Cervera, l’institut públic Antoni Torroja és força petit: té 300 alumnes. Els 32 alumnes de l’institut que van acabar el batxillerat van presentar-se a les proves d’accés a la universitat (PAU) i tots 32 les han aprovat. Dos d’ells -l’Eduard Garrabou, amb un 9,9, i l’Arnau Noguera, amb un 9,8- han aconseguit posicionar-se en el top 5 de Catalunya. Com s’ho han fet?

Des de l’equip directiu ho tenen clar: “El pal de paller de l’institut és l’educació tradicional”. La cap d’estudis del centre, Sílvia Pascual, explica a l’ARA que això no significa que no facin servir les noves tecnologies -tenen bones dotacions d’ordinadors i pantalles-, però pel que fa al model d’aprenentatge van “a contracorrent” del que es porta ara. “Som tradicionals? Potser sí, però en el bon sentit. No fem una educació només memorística, però tampoc seguim les noves modes. Donem valor a la classe magistral, seguint un procés d’explicació i teoria i després de demostració i pràctica”.

“Una vegada una mestra em va dir: «Però teniu taules i cadires? I pissarra?» Ho deia com si fos una cosa antiquada, però a nosaltres ens funciona”, reivindica la cap d’estudis. Ho corroboren els mateixos estudiants. L’Eduard explica a l’ARA que se sent “orgullós” del “mètode tradicional d’aprenentatge” del seu institut. I això que els alumnes fan “bastants exàmens” i força deures, com ara redaccions o exercicis de matemàtiques. “A primer i segon de batxillerat, al final de cada trimestre dediquem quatre dies només a fer exàmens, i durant el curs cada professor posa els exàmens que creu” que ha de posar, explica la Sílvia. Aquest mètode ve molt condicionat per la circumstància que el model de la selectivitat es manté (gairebé) inalterable al llarg dels anys, un fet molt criticat per diverses veus del sector educatiu.

“Apuntaven maneres”

L’excel·lència de l’Eduard i l’Arnau a la selectivitat no ha agafat per sorpresa els seus professors. “Anaven junts a l’Escola Balmes i des de primària ja apuntaven maneres”, diu la Sílvia. Dos alumnes de 10 que no han competit mai sinó que han tingut una “relació saludable”. Ho confirma l’Eduard mateix: “Hem fet camins paral·lels, hem anat junts des de sempre”, explica. I afegeix que “no hi ha hagut competència” entre ells dos, tot i haver tret la mateixa nota a batxillerat: “Si hi havia dues matrícules a l’institut ja sabíem que una seria per a mi i l’altra per a ell”.

La Sílvia atribueix el mèrit a l’Eduard i l’Arnau, i també als altres estudiants de l’institut que han tret notes boníssimes a la selectivitat i batxillerat. Però també vol trencar una llança a favor de tot l’equip docent. “Mai han mirat si feien una hora més”, reconeix. A l’institut hi havia matriculats 32 alumnes de segon de batxillerat, cosa que vol dir que el departament d’Educació els adjudica només una línia. Però com que “no és el mateix tenir 32 alumnes que 18 i 18”, l’institut opta per dividir grups. “Ens organitzem i distribuïm nosaltres mateixos”, afirma, encara que no tinguin la dotació de professors que els agradaria. Reivindicant el mètode clàssic de l’educació i una necessària reducció de les ràtios, l’institut de Cervera ha trobat la clau d’un èxit sense precedents.