Troben l'estrella més llunyana que s'ha vist mai

BarcelonaVista a través del telescopi Hubble s'aprecia tan sols com un puntet, però l'Eärendel, en realitat, és l'estrella més llunyana i antiga mai observada i el seu descobriment ha de suposar un pas enorme per entendre l'evolució estel·lar. A 12.900 milions d'anys llum de la Terra i formada quan l'univers encara era jove, la veritat és que aquesta estrella ja no existeix perquè va explotar fa milions d'anys i només queda la seva potent llum.

La troballa que publica aquest dimecres la revista Nature ha anat a càrrec d'un equip internacional liderat per Brian Welch, de la Universitat Johns Hopkins, i l'equip Space Telescope Science Institute i compta també amb col·laboració espanyola. "Fins ara només havíem vist estrelles recents, mai una de tan antiga com aquesta", que va existir en els primers mil milions d'anys després del Big Bang, explica a Efe l'investigador –i un dels signants de l'estudi– José María Diego, de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-UC). Eärendel, que rep el seu nom del poema "El viatge d'Eärendel" [l'estrella vespertina], escrit el 1914 per J.R.R. Tolkien, autor d'El senyor dels anells, ha desbancat en el rànquing de llunyania Ícar, de reminiscències mitològiques gregues, descoberta el 2018 a 9.000 milions d'anys llum.

Diego destaca la importància del descobriment per entendre la formació i evolució de les estrelles, així com l'etapa de reionització de l'univers, un període en què circulaven electrons lliures, però no se sap ben bé quines fonts d'energia van provocar aquest procés. "És com si haguéssim estat llegint un llibre interessant, però ho hem fet començant pel segon capítol i ara tenim l'oportunitat de veure com va començar tot", il·lustra Welch en unes declaracions que cita el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). El primer capítol és Eärendel, una estrella de les de primera generació, que van sorgir a l'inici del Big Bang, i que només estaven formades per hidrogen i heli, ja que juntament amb una mica de liti eren els únics elements que hi havia a l'univers. Per contra, les de segona contenen petites quantitats d'altres elements.

50 cops més gran que el sol

L'equip descobridor apunta que la massa de la nova estrella podria ser fins a 50 vegades la massa del sol i és molt més brillant que aquest astre, tot i que caldrà esperar que el recentment llançat telescopi James Webb estigui totalment operatiu per determinar la seva massa, mida, temperatura i ràdio. Avui d'Eärendel ja només existeix el record de la seva llum, i per predir si la seva brillantor es mantindrà en els propers anys o és temporal “cal estimar la massa de totes les estrelles que es troben a la línia de visió”, assenyala la també signant de la investigació Yolanda Jiménez, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), que ha participat en el projecte, així com la Universitat del País Basc.

Fins al 2018, quan es va detectar Ícar, ningú no havia pensat a buscar aquest tipus d'estrelles, que són molt difícils de reconèixer, “són simplement un punt de llum, sense cap forma”, detalla Diego. De fet, el microscopi Hubble es va dissenyar per veure galàxies llunyanes i apuntant a l'anomenat Sunrise Arc (Arc de la sortida del sol) va detectar per casualitat els tres puntets que desprèn l'Eärendel: “Fa tres anys era ciència-ficció, ningú no s'ho hauria cregut”, assenyala Diego.

Tot això ha estat possible gràcies a “una cosa que ens regala la natura”, un fenomen anomenat lent gravitatòria, l'efecte del qual és com fer el Hubble 70 vegades més gran. “No hi ha telescopi a la Terra que sigui tan gran; és una combinació única”.