Troben una explicació dels casos greus de covid-19 en homes joves

BarcelonaDes de l'inici de la pandèmia s'ha intentat trobar els factors que podrien explicar per què algunes persones passen el covid-19 sense adonar-se'n o amb símptomes lleus, i d'altres desenvolupen una malaltia greu i fins i tot han d'ingressar l'UCI. Hi ha alguns factors de risc que ja se saben, com ser home, d'edat avançada i tenir patologies prèvies; i diversos estudis havien identificat alguns factors genètics que boicotegen el sistema immunitari a l'hora de respondre contra el virus. Però ara dos nous treballs internacionals desenvolupen aquests resultats i constaten que defectes genètics en homes menors de 60 anys i la presència d'autoanticossos contra els interferons de tipus I incrementen la gravetat del covid.

Les troballes, que s'han publicat separadament aquest dijous a la revista científica Science Immunology, són fruit d'un macroestudi impulsat per un equip de professionals d'un centenar d'hospitals i centres d'investigació d'arreu del món, entre els quals hi ha l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Les dues publicacions se centren en les deficiències genètiques i immunitàries que tindrien un efecte en el funcionament dels interferons, essencials en la capacitat de resposta del cos davant el covid, i que, per tant, podrien explicar els casos greus de la malaltia en determinats pacients.

Mutació genètica del TLR7

Un primer estudi revela que els pacients amb mutacions del gen TLR7 tenen més probabilitats de patir símptomes més greus de covid. El gen TLR7 contribueix a la creació d'interferons de tipus I, que s'encarreguen d'enviar una alarma general al cos després de detectar la presència de SARS-CoV-2. D'aquesta manera, qualsevol deficiència del gen fa que la defensa antivírica no funcioni correctament i que es multipliqui la perillositat de la malaltia. "Hem vist que aquests errors genètics apareixen sobretot en pacients més joves, de menys de 60 anys", concreta Pere Soler, cap de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron.

Cal tenir present, a més, que el TLR7 és un gen que es troba en el cromosoma X, del qual les dones tenen dues còpies i els homes només una. Així, per patir les conseqüències d'aquest defecte, les dones han de tenir alterades les dues còpies del gen, mentre que amb els homes n'hi ha prou amb una sola mutació. Una alteració en aquest gen podria explicar el pitjor pronòstic de covid en els homes respecte a les dones que ja han constatat diversos estudis.

Dels 1.202 pacients estudiats durant la investigació, 20 persones (d'entre 7 i 71 anys) tenien deficiències en el TLR7. Cap havia tingut patologies greus prèvies. A més, cap dels pacients asimptomàtics o amb quadres lleus presentaven aquesta afectació. "Veiem que un gen que no es veia imprescindible per la immunitat davant de cap virus ni davant del covid sembla que sí que ho és", constata Soler, que alhora afegeix que el resultat de la investigació també permetria explicar per què emmalalteixen "de manera greu" bona part dels joves que ho fan, ja que "els defectes genètics són típics de la població jove".

Anticossos que empitjoren la malaltia

La investigació és una continuació d'un altre estudi elaborat pels mateixos autors, que constatava que un percentatge de pacients produeix un tipus d'anticossos que no permeten detectar i eliminar el virus. Un tipus d'anticossos propis sobretot d'edats avançades. "Es va demostrar que, a diferència dels defectes genètics, aquests anticossos eren més freqüents en adults grans", explica Soler. "Quan et fas vell, el sistema immunitari deixa de funcionar tan bé, és més susceptible a infeccions de fora i també et pots equivocar més sovint i atacar-te a tu mateix i generar autoimmunitat", afegeix. Remarca que aquests anticossos són una "causa" del covid greu, "no una conseqüència".

L'estudi parteix de les dades que demostren que el risc d'hospitalització i mort per pneumònia es duplica cada 5 anys, i confirma que aquest increment en el risc s'explica, almenys en part, per la presència d'autoanticossos contra l'interferó de tipus I, és a dir, el desenvolupament d'una resposta autoimmune contra els interferons de tipus I d'un mateix. Els resultats mostren que un 13,6% dels pacients de covid tenen aquest tipus d’autoanticossos, un percentatge que augmenta fins al 20% en pacients més grans de 80 anys amb aquesta condició. El cos dels afectats pot boicotejar la resposta immunitària contra el covid-19 i exposar-se a patir una malaltia més greu.

Per confirmar aquest efecte, els investigadors van obtenir mostres de sang de pacients amb covid i van analitzar la seva capacitat de resposta davant d'un nivell d'interferons semblant al que genera el cos quan pateix la malaltia. Van descobrir que, a mesura que augmentava l'edat, també ho feia el volum d'anticossos del pacient i que això estava relacionat amb la gravetat dels símptomes. "Quan augmentem la quantitat d'aquests anticossos, encara hi ha un percentatge més gran de pacients que han mort o que han passat un covid crític", explica Soler. "Això explicaria per què el fet de ser gran t'exposa a més risc".

Els autors de l'estudi insisteixen en la importància de conèixer els factors que influeixen en la resposta davant el SARS-CoV-2 i esperen que fer-ho obri portes a teràpies dirigides en funció del perfil de cada pacient. En aquest sentit, Soler subratlla que els pròxims passos seran analitzar la informació obtinguda en la investigació per tal de poder incloure l'enfocament de l'efecte genètic i immunitari en els diagnòstics, tant de pacients lleus com greus. "Totes dues investigacions reforcen que la via d'interferons és imprescindible en la resposta del covid i que els esforços per entendre la malaltia i trobar opcions terapèutiques almenys, en alguna part, s'han de centrar en això", conclou Soler.