La troballa de noves restes fòssils obliga a repensar l’evolució humana

Sembla que la història de l’Homo sapiens com aquella espècie única de la qual acabarien emergint els humans actuals ha deixat de tenir sentit per a la ciència. Definitivament. Si bé troballes fòssils a les últimes dècades suggerien excepcions a la norma, les més recents verifiquen que la norma s’ha de repensar. La descripció de l’Homo longi i del Nesher Ramla, considerats tots dos nous membres del gènere Homo, així ho plantegen. Segons els articles publicats a The Innovation, revista del prestigiós grup Cell, i a Science, respectivament, l’Homo sapiens ni va viure sol ni és amb seguretat el nostre únic avantpassat, sinó que va viure i es va estendre pel planeta durant diversos períodes en companyia d’altres parents pròxims. Quin d’ells va sorgir abans és un enigma per resoldre.

Del Nesher Ramla, localitzat a Israel, els investigadors suggereixen que aquest membre dels neandertals va viure fa prop de 130.000 anys. I que habitava la regió, segons ha destacat Juan Luis Arsuaga –investigador de la Universidad Complutense de Madrid i membre de l’equip científic que ha publicat la troballa a Science–, des de feia almenys 400.000 anys. El descobriment posa en dubte que els neandertals s’originessin a Europa i proposa que almenys una població va conviure a la regió del Pròxim Orient amb l’Homo sapiens. El temps de convivència s’estima en uns 100.000 anys, període durant el qual s’haurien hibridat les dues espècies donant lloc a la major part d’humans que van viure durant el Pleistocè mitjà, fa uns 200.000 anys. Aquest llinatge mixt entre neandertals i Homo sapiens hauria estat una població única que “probablement” s’hauria estès a regions pròximes, segons investigadors de la universitat de Tel Aviv i de la Universitat Hebrea de Jerusalem, autors principals de l’estudi.

Una segona prova que l’Homo sapiens no caminava sol ve de la regió xinesa pròxima a la ciutat de Harbin, al nord-est del país. L’estudi d’un crani trobat –i amagat durant més de 80 anys– per un camperol que treballava en la construcció d’un pont sobre el riu Songhua, proposa que es tracta d’una espècie nova que va viure fa uns 146.000 anys. Les característiques d’aquest crani especialment ben conservat el vinculen sens dubte al gènere Homo, però no pas a l’Homo sapiens. De fet, els autors de l’estudi, de la Universitat GEO de Hebei, han arribat a la conclusió que, de fet, seria el parent evolutiu més pròxim de la nostra espècie. Per tant, avantpassats directes dels humans com a mínim en aquesta extensa regió asiàtica.

El crani ha estat batejat amb el nom d’Homo longi en honor de la regió xinesa on es va trobar el 1933. Traduït, vindria a ser l’home dragó. El crani va ser amagat aleshores i no va ser fins al 2018 que va ser lliurat per al seu estudi. Els investigadors el descriuen com un individu masculí de prop de 50 anys, “probablement alt i corpulent” que hauria compartit amb els seus coetanis una dieta amb peces de caça, fruites i verdures, sense descartar la pesca.

Fins aquí les similituds, perquè si s’observa de prop el crani es pot veure amb facilitat, segons els investigadors, una clara mescla de trets facials primitius i moderns. El cap té forma aplanada, les celles se situen sobre uns arcs especialment grans, la boca és ampla i les dents són força més grans que les dels humans actuals. No obstant això, la cavitat cranial és fins a set vegades més gran que la d’altres individus de la mateixa època, cosa que suggereix que el cervell podia tenir una mida similar a la dels humans actuals.

Quian Ji, un dels investigadors principals de l’estudi, assenyala en els articles publicats a The Innovation que l’home dragó és “sens dubte” una nova espècie i que seria la més pròxima al llinatge humà actual en la línia evolutiva. Quiang Ji dona suport a la idea que a més de neandertals i Homo sapiens, que haurien conviscut i mesclat entre ells, també hi hauria hagut “almenys” aquesta tercera espècie. Molt probablement, apunta l’investigador xinès, no només haurien conviscut en el mateix període sinó que també s’haurien hibridat entre ells.

Chris Stringer, investigador del Museu d’Història Natural de Londres i un dels coautors de l’estudi, opina que l’home dragó té característiques pròximes a l’Homo erectus, l’espècie que hauria migrat de l’Àfrica fa 1,9 milions d’anys i hauria arribat fins a Àsia, i de l’Homo sapiens, que hauria arribat a la regió asiàtica fa només 50.000 anys. 

Stringer, com cada vegada més investigadors, també defensa que fa 200.000 anys, en una època “especialment rica en migracions”, el planeta estava habitat per almenys “set espècies diferents” del gènere Homo i que totes elles haurien conviscut i s’haurien hibridat unes amb les altres. Sàpiens, neandertals, el menut home de Flores, el de Luzón, l’Homo erectus i l’Homo daliensis, a més de l’Homo longi xinès.