Una troballa que podria canviar l'abordatge del càncer de fetge d'origen no víric

El càncer de fetge és el sisè tumor més freqüent al món i la quarta causa més habitual de mortalitat per càncer. El carcinoma hepatocel·lular és el tipus més freqüent de càncer de fetge i pot tenir un origen víric, causat per infecció amb virus de l'hepatitis B o C, o no víric, causat pel consum excessiu d'alcohol o bé per fetge gras degut a l'obesitat o la diabetis. El fetge gras ja provoca prop del 20% dels casos de carcinoma hepatocel·lular. Actualment, prop de la meitat d'aquests pacients reben tractaments amb teràpies moleculars o immunoteràpia. Però un estudi, que es publica aquest dimecres a la revista Nature, demostra que els pacients amb carcinoma hepatocel·lular d'origen no víric, és a dir per excés d'alcohol o fetge gras, responen pitjor al tractament amb immunoteràpia. Segons aquest estudi, liderat per l'equip de Josep Maria Llovet, de l'Hospital Clínic-Idibaps, aquests pacients tenen uns limfòcits T disfuncionals. Aquests tipus de cèl·lules T són incapaces d'eliminar les cèl·lules canceroses i tampoc activen la resposta antitumoral amb el tractament amb immunoteràpia. Després d'avaluar l'efecte en models animals, els investigadors van analitzar-lo en tres assajos clínics de fase III amb més de 1.650 pacients i van comprovar que aquestes immunoteràpies són eficaces en el càncer de fetge d'origen víric però no augmenten la supervivència en pacients amb càncer d'origen no víric. Per tant, l'estudi demostra que l'eficàcia de la immunoteràpia es pot veure condicionada per la causa del tumor.

Aquesta descoberta tindrà importants implicacions el el tractament futur dels pacients. "És important, perquè quan s'indica un tractament s'ha de tenir en compte l'eficàcia terapèutica, els costos i els efectes adversos, i ara també s'ha de considerar primer l'etiologia del tumor", explica Josep Maria Llovet, professor Icrea de l'Idibaps, on dirigeix el grup de recerca translacional en oncologia hepàtica. La troballa també planteja qüestions de futur, ja que s'haurà de buscar "alternatives terapèutiques més potents per a aquests pacients", afegeix Llovet, ja que la immunoteràpia és "la seva primera opció terapèutica". "I serà la majoritària: als Estats Units ja és el 60% o el 70% dels tractaments", sosté aquest investigador, que explica que el següent pas serà buscar tractaments alternatius "per rescatar la immunoteràpia": "S'haurà de buscar altres combinacions amb inhibidors o anticossos monoclonals que puguin reactivar el sistema immunitari perquè torni a ser efectiva". De fet, s'espera que aquests resultats serveixin de trampolí per iniciar assajos clínics per buscar alternatives de tractament per a aquests pacients.

Així mateix, també obre altres interrogants, com ara si en altres càncers, com el de mama, pulmó o pròstata, o en tumors que puguin estar associats a dipòsits de greix, també podria passar això. "Creiem que s'ha de mirar, és una de les preguntes que queden pendents", indica Llovet. S'estima que la incidència del càncer de fetge l'any 2025 superarà el milió de casos nous al món.