"Estem molt tristos, però no tenim por": el missatge que cal transmetre als nens
A l'hora de parlar de l'atemptat de Barcelona amb els més petits, els psicòlegs aconsellen mostrar calma tant en el missatge verbal com en el no verbal
BarcelonaQuè els hem d'explicar? Com ho hem de fer? Fins on han de saber? És habitual que a l'hora de tractar amb els nens fets com l'atemptat de dijous a Barcelona, ens sorgeixin molts dubtes. Segons Anna Claret, psicòloga infantil i juvenil de l'Hospital Universitari Dexeus-Grupo Quirónsalud, depèn molt de la franja d'edat, però el que és clar és que sempre cal parlar-ne amb ells. "Dijous circulava informació per tot arreu i els adults n'estàvem molt pendents. Ells s'adonen d'això i, si no els hi expliquem, es creen les seves pròpies teories, que poden ser pitjor que la realitat".
Pel que fa als nens més petits, fins als 6 anys, ens hem de basar en el que han sentit i han vist. "És important no anticipar, no donar informació gratuïta, concretar les imatges que han vist. Fer-los preguntes, com ara quina notícia els ha cridat l'atenció, si n'hi ha alguna que els hagi impactat, quins són els seus neguits i deixar que preguntin. Cal explicar el que sigui necessari, no generar més dubtes i pors. Segurament no cal introduir la paraula 'terrorista' i podem parlar d'un grup de persones que actuen de forma equivocada perquè ho fan de manera violenta i no volen parlar. Quan els nens són una mica més grans, el discurs pot ser més elaborat i es pot parlar de forma més clara. "Segurament ja han sentit la paraula terrorista", diu Claret. "Cal afrontar-ho amb humilitat. Explicar que ha estat una desgràcia i que hem d'intentar que no torni a passar". També s'ha d'insistir en el fet que es tracta d'una cosa excepcional.
Per què ho fan?
Una de les preguntes que costa més de respondre, segons l'especialista, és "I per què ho fan?". Claret apunta que cal respondre amb sinceritat. "Els podem transmetre la realitat, dir que nosaltres tampoc ho entenem. Després cal llançar un missatge tranquil·litzador fent-los entendre que es tracta d'un fet aïllat, molt puntual i que vivim en una ciutat molt segura, que molta gent treballa per fer que estiguem segurs", explica. "Això és important perquè ells cada cop que veuen les imatges a la televisió o on sigui, es pensen que està passant en aquell moment, no entenen que és una notícia que s'està repetint".
En qualsevol cas, l'experta insisteix en la importància de comunicar-se amb calma. "És tan important el que es diu com la manera en què es diu. Hem de mantenir la calma tant en la forma verbal com en la no verbal". El millor és que vegin que els pares fan vida normal i que no ha canviat res en la seva vida, que segueixen fent el mateix.
Com podem ajudar?
Segons Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia, emèrita de ciències de l'educació i assessora de famílies i escoles, és important evitar la por i ens hem de focalitzar en la tristesa. "Mostrar que ens sap greu, centrar-nos a explicar que hi ha moltes persones que estan ajudant, i preguntar-nos com podem ajudar nosaltres". Segons aquesta psicòloga, els més petits encara no poden entendre del tot què és l'empatia, però els hi podem explicar amb petits gestos. "Si algú plora, li hem de donar la mà; si algú té set, li hem de donar aigua… És més important això que protegir-nos". Quan són més grans ja podem parlar d'empatia i cal mostrar una actitud de consol i proximitat amb els que més pateixen. "La tristesa, el dolor i la impotència són paraules molt importants, que els hi hem de fer sentir més que la ràbia o la venjança. Són sentiments molt menys negatius".
Segons Comellas, s'ha d'enviar un missatge integrador, que en cap cas es focalitzi en la idea que es tracta de persones de fora que venen aquí a fer mal, perquè d'aquesta manera els podem provocar una actitud de rebuig. "És important evitar aquest tipus de missatges simplistes, i s'han de donar explicacions que no culpabilitzin col·lectius. En tot cas, cal aprofitar això per entendre millor la crisi de refugiats". En aquesta línia, també creu que és millor no culpabilitzar cap religió. "Els musulmans també condemnen la violència del jihadisme. Els atacs són producte d'una minoria violenta".
Caldrà parlar-ne a les escoles
Segons aquesta psicòloga, sovint confonem protegir els nostres, transmetent la idea que els altres no ens agraden. "Protegir-los és ensenyar-los que hi ha persones al món que no s'ho passen bé i que hem d'intentar evitar-ho". La psicòloga explica que és un tema que cal parlar també a les escoles. "Cal aprofitar aquest fet per entendre que s'ha d'evitar la violència cap als altres i que es pot fer a través de situacions quotidianes. L'escola no pot ser aliena al que passa al món. S'hauria d'haver parlat més també dels altres atacs terroristes i de la invasió de l'Iraq".
