Es triplica l’arribada de menors no acompanyats a Catalunya
Aquest juliol s’han rebut 440 joves, 295 més que fa un any, i el Govern reclama a l’Estat més recursos
BarcelonaDes de l’1 de juliol i fins ahir, a l’espera de les dades definitives, Catalunya ha rebut 440 menors estrangers no acompanyats (MENA). Són 63 més que els que van arribar en tot el 2015 –aleshores van ser 377 joves–, i entre el gener i el juliol d’aquest any ja s’han atès 1.451 nois, gairebé el mateix nombre de MENA que en tot el 2017. Les comparacions confirmen que s’ha disparat la rebuda de menors no acompanyats i que la situació és inèdita: aquest últim mes s’han triplicat les arribades respecte al juliol de l’any passat –amb 295 nois més que fa un any– i tot apunta que el 2018 es tancarà amb unes dades històriques d’augment dels MENA.
La rebuda, de mitjana, de 14 joves estrangers al dia aquest juliol va fer que el departament de Treball, Afers Socials i Famílies anunciés ahir que ha creat 458 noves places –amb un cost de 8 milions i mig d’euros– per als menors tutelats pel Govern. Fa un mes ja es van obrir unes 400 places més i en tot l’últim any se n’han creat 1.645. De fet, els MENA ja suposen més d’un 22% dels menors que atén la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Per això, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, va demanar al govern espanyol una “estratègia global” per donar-hi una resposta “coordinada” i més recursos.
“No podem anar improvisant amb un tema tan sensible”, va avisar la directora de la DGAIA, Georgina Oliva, que va afegir que tampoc poden deixar d’atendre els joves perquè falten diners, i va demanar a l’Estat que millori la planificació sobre aquesta situació. Oliva també va explicar que en les reunions amb les comunitats autònomes s’ha plantejat un sistema de quotes –de repartiment de menors– tenint en compte que la majoria dels MENA accedeixen per les costes del sud d’Espanya i la capacitat dels territoris per rebre “amb qualitat” els menors no acompanyats, però de moment no s’ha traduït en cap acord.
El Homrani va retreure a l’executiu de Pedro Sánchez que després d’un mes i escaig al govern espanyol, “més enllà de les paraules, no ha donat cap resposta clara”. Per aquest motiu, va reclamar al govern del PSOE “més informació i transparència” sobre els fluxos d’arribades dels MENA per “organitzar millor” l’atenció que se’ls ofereix. El conseller va recordar que, com exposen les dades, Catalunya, el País Basc i Andalusia –la zona d’entrada de gran part dels joves estrangers– són els territoris que acullen més menors no acompanyats, i va demanar a l’Estat “una aposta clara” en els recursos perquè la rebuda dels MENA genera despeses que “no estaven planificades en els pressupostos”.
Després del discurs antiimmigració del cap de setmana del nou president del PP, Pablo Casado, ahir El Homrani va respondre que les arribades a la frontera del sud d’Espanya “no són xifres extraordinàries”. “No hi ha una situació de descontrol”, va afegir el conseller, que va atribuir a l’executiu de Mariano Rajoy la falta de planificació de la situació migratòria. Segons ell, “n’hi ha que es volen espolsar les seves responsabilitats”. “No ho compartim. Demanem una política europea més valenta amb els migrants”, va defensar.
Nits a la Ciutat de la Justícia
La majoria dels MENA que han arribat a Catalunya tenen entre 15 i 17 anys, i actualment 1.833 dels nois que atén la DGAIA són menors no acompanyats. Des d’avui i fins al 31 de desembre, 628 joves tutelats pel Govern faran 18 anys, 315 dels quals són MENA. “Aquí tenim un repte”, va assegurar Oliva, i El Homrani va apostar per aprofitar “la seva capacitat d’iniciativa”, perquè són joves “que van marxar de casa quan eren menors”.
Pel que fa a la decisió de la jutge degana de prohibir que els MENA dormin a la Ciutat de la Justícia –quan es fan els tràmits d’identificar els joves i determinar-ne l’edat–, Oliva va explicar ahir que, a la franja nocturna, els Mossos d’Esquadra eviten portar els menors al complex judicial. També s’ha posat en funcionament un centre d’emergència, com volia la jutge degana, on els nois passen entre tres i cinc dies mentre fan els tràmits.