El triple repte de Collserola: més biodiversitat, més agricultura, menys massificació

Des del cim del Puig Madrona, situat a la serra de Collserola entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, es pot contemplar el Parc Natural de Collserola, que s'estén al voltant seu. Fent una volta de 360 graus des de la torre de vigilància que la presideix, el paisatge forestal, caracteritzat per la presència de pins –i també d'alzines i roures– es combina amb valls, prats, alguns conreus i fins i tot s'hi veuen els espais urbans i industrials que l'envolten.

Gestionar un espai natural de màxima protecció –va ser declarat parc natural el 2010– com aquest i protegir-lo com el reducte més ric en biodiversitat de tota l'àrea metropolitana, xoca sovint amb la dificultat d'aconseguir-ho enmig de milions de persones. El Govern va aprovar el 2021 el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), un instrument de planejament urbanístic i ambiental que ha de servir per corregir els punts més vulnerables del parc i que ara s'ha de desplegar. "Anem cap a un futur de canvi climàtic, i això s'haurà de tenir en compte en la gestió dels espais agrícoles i forestals. El pla permet enfocar una gestió més adaptativa a la realitat que tenim", explica Laura Cid, ambientòloga de l’AMB i membre de l'equip redactor del PEPNat.

Preservar la diversitat paisatgística

Els mosaics agroforestals, com els que es poden observar des del Puig Madrona, són un conjunt d'espais formats per la combinació o l'alternança de boscos i conreus, els quals regulen els cicles naturals, ajuden a prevenir incendis forestals i potencien la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes. El PEPNat persegueix justament ampliar aquesta barreja d'espais i contrarestar l'abandonament de l'agricultura i la ramaderia que ha patit la zona aquestes últimes dècades. De fet, ara hi ha uns 25 agricultors al parc i unes 200 hectàrees productives, que el pla preveu com a mínim doblar.

"La gestió del parc està enfocada a recuperar l'agricultura i la ramaderia per garantir que no s'estengui encara més el paisatge forestal, que ha anat guanyat terreny", apunta Seán Cahill, biòleg del Servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural: "No ens interessa que tot esdevingui bosc, perquè perdríem diversitat de paisatge i la biodiversitat de fauna i flora associades".

Ara bé, malgrat que l'agricultura està permesa a tot el parc, no sempre és rendible. És per això que el PEPNat identifica unes àrees prioritàries d'agricultura, segons si ja han estat conreades amb anterioritat i si compten amb les condicions idònies per al cultiu, com l'orientació i l'orografia, per oferir-los facilitats. "La idea és no perdre més superfície agrícola, perquè som en una dinàmica d'abandonament", reitera Eugènia Vidal, arquitecta de l’AMB i membre de l'equip redactor del PEPNat.

Crear illes de tranquil·litat

Més enllà de l'ocasional piuladissa dels ocells o el cruixit de la sorra quan caminem, al cim del Puig Madrona, com a mínim en un migdia entre setmana, s'hi respira calma. Però no sempre és així. Per això, aquesta zona s'inclou en una de les cinc grans "illes de tranquil·litat" que delimita el PEPNat: Can Catà, Sant Medir, Can Balasc, turó d'en Xai i la Salut. Aquestes illes ocupen més de 2.500 hectàrees i rebran un tractament i unes limitacions específiques pel que fa al trànsit, a l'ús públic i a determinades activitats que podrien generar-hi algun tipus d'impacte negatiu. Això no vol dir que se'n prohibeixi l'accés, sinó més aviat que se'n restringiran els usos. "No hi haurà activitats massives, es distribuirà informació perquè la gent se sensibilitzi i es vigilarà que l'ús públic no s'escampi dins aquests entorns, per aconseguir una pertorbació mínima", avança Cid.

Fomentar la connectivitat

Amb un primer cop d'ull, salta a la vista que Collserola no és un parc qualsevol. El seu emplaçament, enmig d'una àrea metropolitana densament poblada i envoltada d'infraestructures, li atorga una distinció particular i, al mateix temps, el situa en una posició de vulnerabilitat, perquè pateix un greu problema d'aïllament ecològic. En conseqüència, des de l'AMB admeten la necessitat de connectar-lo amb la resta de la xarxa d'espais naturals, com el riu Llobregat, el connector central de Sant Llorenç del Munt i la Conreria. És en aquest punt que la xarxa hídrica "cobra molta importància", explica Cid, perquè són els rierols i torrents els que faciliten una certa permeabilitat, més enllà del que puguin fer els connectors terrestres. "Si no, a la llarga, Collserola perdrà tots els valors", alerta l'experta.