Trinitat Nova exigeix respecte pel seu patrimoni

Trinitat Nova vol deixar de ser un estigmatitzat barri perifèric per convertir-se en la nova porta d’accés de Barcelona a la serra de Collserola. Històricament, aquest barri es va construir per acollir la mà d’obra d’un sector industrial en expansió a l’àrea metropolitana. Un barri dormitori que durant anys només ha rebut l’atenció puntual de les administracions quan les necessitats han estat al límit i la pressió veïnal insostenible. Des de fa uns anys, però, Trinitat Nova és una zona en contínua construcció. Han aparegut noves edificacions en el marc del projecte Urban de regeneració urbana del barri, encetat el 2007 amb fons de la Unió Europea, i també s’ha iniciat la recuperació del seu patrimoni. Entre aquests projectes destaca la rehabilitació de la Casa de l’Aigua, inaugurada el març del 2015. Es tracta d’un equipament modernista que des de fa ara un segle servia de canalització per millorar la capacitat de cabal i d’abastiment d’aigua a la ciutat. El 1989 va deixar de funcionar.

El 2014 l’Ajuntament va encarregar a la cooperativa Desenvolupament Comunitari SCCL (Coopdc) que coordinés un procés participatiu i de dinamització amb els veïns i entitats per detectar les necessitats de Trinitat Nova i definir els usos de la Casa de l’Aigua. La idea era promoure aquest equipament catalogat i la seva renovació juntament amb altres elements de Trinitat Nova que tenen un valor històric, urbanístic i social.

“El que es vol és consolidar aquest equipament com un centre de referència ambiental en clau de ciutat”, explica la presidenta de Coopdc, Mercè Zegrí. Ara per ara, però, tot és confús. Després de la inauguració ha quedat un espai sense ús on l’Ajuntament encara no sap què hi farà definitivament.

Així doncs, mentre no surt a concurs la utilització d’aquest equipament, la Coopdc s’encarrega de dinamitzar-lo amb uns usos provisionals. L’Arxiu Històric i l’Associació de Veïns de Trinitat Nova han participat en tot el procés i consideren que la Casa de l’Aigua ha d’anar acompanyada de la recuperació d’altres elements patrimonials i emblemàtics del barri. “Això és una part d’una actuació molt més àmplia. Nosaltres reivindiquem aquest barri amb tot el patrimoni que té”, destaca Jordi Sánchez, membre de l’Arxiu Històric de Roquetes, una entitat que ha aportat gran part del contingut patrimonial per fer possible tot el procés de revalorització del barri.

De fet, amb la rehabilitació de la Casa de l’Aigua no es va acabar el projecte. En teoria, el conjunt ha de permetre entendre la funció original d’aquest equipament, de la seva antiga maquinària i del túnel que uneix la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella amb la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. Aquestes dues cases de l’aigua formen un conjunt indeslligable que, connectat a través d’un túnel subterrani, constitueix un únic complex. La idea és mostrar el paper que ha tingut aquest conjunt en la distribució de l’aigua a Barcelona.

Amb aquest pretext, l’anterior govern municipal va restaurar aquest túnel de 120 metres que passa per sota la Meridiana i que uneix l’estació de bombeig de Trinitat Vella amb la de Trinitat Nova i que, històricament, tenien la funció d’elevar el cabal procedent del rec Comtal. Aquest tram del túnel ja està acabat, però està tancat al públic.

El túnel continua des de Trinitat Nova fins al pont dels Tres Ulls. L’Arxiu Històric demana més. “Volem que es rehabiliti el túnel sencer i que s’obri al públic la part que ja està rehabilitada”, diu Sánchez. El pont dels Tres Ulls formava part dels aqüeductes que baixaven a la Casa de l’Aigua i va ser soterrat als anys 70. “Està a la part més elevada de la muntanya i era un símbol identificador de la barriada”, explica Josep Maria Babí, membre de l’Arxiu Històric. El projecte preveia fer visible tot el pont. Per això l’anterior govern ja va començar a desenterrar-ne una petita part.

La millora de les connexions del barri amb Collserola i la resta de Barcelona també preveia la construcció d’unes feixes agrícoles a la falda de la serra i fer un camí que connectés la Casa de l’Aigua amb Torre Baró perquè la gent de Barcelona i de Trinitat Nova pogués accedir a Collserola.

L’any passat va començar una part de l’obra. Ara el nou camí del Rec Comtal ja està obert als veïns de Vallbona i Can Sant Joan i es reclama que es netegi la séquia. L’Ajuntament té sobre la taula un estudi ambiental del pont dels Tres Ulls i assegura que el projecte s’inclourà quan estigui enllestit el pla d’actuació del districte (PAD), tot i que no sap quan.

Tot aquest conjunt hauria de convertir el barri, que té un fort potencial per connectar la Casa de l’Aigua amb la muntanya, en un espai atractiu amb una oferta capaç de captar l’interès de la resta de Barcelona. “Es vol que sigui un pol d’atracció per a la gent de Barcelona que mai no se li hagués acudit abans anar a Trinitat Nova”, assenyala Zegrí.

“Aquests barris de la perifèria també tenen patrimoni, i aquesta història és igual d’important que la història i el patrimoni de la Barcelona turística”, remarca Fernández. Afegeix que aquest projecte servirà per acabar d’integrar tots els barris que estaven oblidats i ignorats dins d’aquesta unitat històrica i patrimonial de la ciutat. Ara mateix, però, el projecte global del pont dels Tres Ulls, la construcció de les feixes, la ruta de l’aigua fins el pont i els usos de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova està a l’espera que estigui enllestit el PAD.

A l’espera dels equipaments

“No sabem res, però una cosa ha de quedar clara: els veïns demanem més equipaments”, diu Ramon Cases, president de l’Associació de Veïns de Trinitat Nova. I és que un dels grans problemes del barri és la falta d’equipaments i serveis. El pla Urban preveu que just davant de la Casa de l’Aigua es construeixi un casal de barri, una reivindicació històrica dels veïns de la zona.

L’anterior equip municipal ja va presentar un projecte de casal. La maqueta inclou un equipament de 1.023 metres quadrats repartits en dues plantes, amb espais polivalents, bar, sales de reunions i plaques fotovoltaiques. “Estem esperant que ho licitin -assegura Casas-. Si no es tira endavant ens mobilitzarem els 7.500 veïns del barri”.

Els equipaments del barri de Trinitat Nova són mínims i la construcció dels blocs de pisos es va fer, en el seu moment, amb materials de mala qualitat. Molts blocs van patir aluminosi i altres patologies estructurals, unes afectacions que van produir un fort èxode de veïns cap a altres zones de Barcelona. Actualment encara hi ha un centenar de veïns que esperen ser reallotjats per l’aluminosi, 15 anys després de detectar-se el problema.

15 anys després de l’aluminosi

“La gent porta molts anys esperant i amb retards i lògicament es queixa”, diu Ramon Cases, president de l’Associació de Veïns de Trinitat Nova. L’aluminosi va afectar un miler de veïns. Segons Cases, ara tot just s’està acabant l’últim bloc per acabar de reallotjar aquells veïns que no van marxar del barri. El mes de juliol l’Ajuntament va entregar les claus de 13 veïns. Ara està previst entregar-ne 11 més i, d’aquí uns dies, 25 més. El procés de reallotjament dels veïns restants acabarà el 2017. “Amb això queda coberta la demanda del barri de gent afectada”, diu Cases.

Quedaran tres o quatre blocs més d’habitatges per a noves incorporacions. A tot aquest context de construcció cal afegir-hi les problemàtiques socials associades a un perfil de població amb baixos recursos econòmics i extremadament envellida.