“Els meus pares van ser forçats a sortir del bosc”

El passaport de Tagüide Picanerai és del Paraguai, però ell s’identifica com a ayoreo, la cultura en què va néixer i s’ha criat, malgrat que els seus progenitors van ser, literalment, arrencats de la seva comunitat quan eren joves i forçats a viure en una comunitat religiosa fora del seu territori ancestral. La seva biografia és la història d’un genocidi cultural i social i d’un desastre ecològic que continua amb la pressió de les multinacionals i la passivitat d’una administració pendent i dependent de l’economia. Picanerai va visitar Barcelona a través de l’organització Survival, que dona suport a les comunitats no contactades que volen viure sense intromissions.

¿Té els seus orígens en una comunitat d’indígenes no contactats?

Sí, els meus pares vivien en una comunitat no contactada a l’Alto Chaco paraguaià fins que els van forçar a sortir-ne. A la meva mare la van fer marxar del bosc el 1979, i al meu pare el 1987, després d’un enfrontament en què van morir cinc ayoreos.

Qui els va forçar a marxar?

La Missió Noves Tribus, una secta religiosa dels Estats Units que organitza caceres humanes, incursions en les comunitats indígenes per evangelitzar-les. Llavors es van instal·lar a Campo Loro, a la seu de la missió, i un any després hi vaig néixer jo.

Què van sentir quan els van treure del seu territori?

M’expliquen que va ser molt traumàtic perquè no coneixien res, ni els fideus, ni l’arròs, ni les galetes, i molts es van posar malalts.

¿Són incursions que agafen comunitats senceres o individus?

Prenen famílies senceres. Els ayoreo viuen en comunitats petites. Els avis van mostrar rebuig a la nova situació organitzant una vaga de fam i van morir, però per aquesta història avui encara estem lluitant per reivindicar el nostre territori.

A qui pertany la terra?

L’estat paraguaià reconeix el territori dels ayoreo com a patrimoni cultural i natural, però a l’hora de la veritat no respecta ni la seva llei ni la Constitució.

I vostè ara on viu?

Quan jo tenia nou anys vam marxar de la missió perquè els meus pares no volien saber res de l’Església i sempre es van sentir connectats amb el bosc. Llavors ens vam instal·lar en una comunitat a prop dels no contactats que encara hi queden, dins de l’àrea de protecció. Però l’amenaça continua.

Quines són les amenaces?

Els missioners continuen fent incursions sense avisar per buscar nous adeptes i el govern permet que multinacionals com Carlos Casado i el Grupo San José [constructora espanyola] desforestin l’àrea. El Chaco paraguaià té la taxa de desforestació més alta del món, i la desforestació també és violència.

Però la Constitució els protegeix?

Sí, però l’estat encara ven la nostra terra. Hem denunciat el cas davant la Comissió Interamericana, que ha dictat com a mesures cautelars que s’aturi l’activitat de desforestació, que es respecti els no contactats i es protegeixi el territori, però no tenim resposta. La comunitat reclama la titularitat de 250.000 hectàrees de terreny que era nostre. Només si tenim territori tenim futur.

La segona colonització.

La diferència és que a Cristòfol Colom segurament els indígenes el van trobar perdut pel bosc, però ara els nous colonitzadors ja van amb mala intenció i amb GPS.

Per què els seus pares no van tornar al bosc quan van deixar la missió?

Un cop surts del bosc ja no hi ha un camí de tornada. Cal respectar aquest codi intern.

No té curiositat d’anar-hi?

No, jo visc la cultura ayoreo i la respecto. Crec que ells són més feliços allà, no gasten diners i tenen menjar de franc que agafen del bosc.

Quants no contactats queden?

Calculem que al Chaco en queden una trentena. El 2004 en van fer sortir un grup de 17 persones que ara viuen a la nostra comunitat. Recordo que al principi va ser traumàtic per a ells. A la missió et sents com un ostatge, perquè la terra no és teva, no hi ha conreus. No existeix res més que la paraula de Déu.

Viu entre la comunitat i la ciutat?

Com que estic en el món de l’activisme i m’estimo més alçar la veu que callar i ser còmplice del que ens estan fent, haig de tenir les dues vides. A la ciutat, però, m’atabalo una mica i sempre vull estar a la comunitat.

Com és la cultura dels ayoreo?

Són comunitats que viuen de l’agricultura i de la caça. El món ayoreo és matriarcal i l’home és un titella.

Així, les dones són les líders?

Històricament han estat protegides per evitar que siguin elles les que facin la guerra, perquè la dona és la garant i la que transmet la cultura. No és que siguem masclistes, eh.

Què en pensa de la mort d’un nord-americà a l’illa Sentinel del Nord?

La incursió va ser una falta de respecte. És com si algú vol entrar a casa teva i tafaneja, envaeix la teva intimitat. Tant me fa que no vingui a robar ni a fer res mal fet, el cas és que ningú l’ha convidat.