El jutge insisteix en el "patiment físic i psíquic" dels votants ferits l'1-O però no troba la cadena de comandament

BarcelonaEl jutge que investiga les càrregues de l'1-O a Barcelona fa temps que ha fixat el rumb de la seva investigació: el magistrat aprofita totes les seves resolucions per insistir que hi va haver excessos policials i recordar que l'Audiència de Barcelona li ha demanat que depuri responsabilitats pel conjunt de l'operatiu policial i no pel comportament individual d'alguns agents. Aquests són precisament els arguments que fa servir el magistrat Francisco Miralles en la seva última resolució, en què descarta arxivar la causa per a la majoria dels 50 policies investigats a Barcelona, com li havia demanat el fiscal. Segons el jutge, els 300 informes de lesions són una prova del "patiment físic i psíquic" dels votants lesionats aquella jornada. "N'hi ha prou amb observar les imatges que consten a la causa, on en múltiples casos els ciutadans són tractats amb absoluta falta de consideració no només cap a la seva integritat física, sinó a la seva pròpia dignitat", argumenta la interlocutòria avançada per Eldiario.es i a la qual ha tingut accés l'ARA.

"Són múltiples les imatges de persones arrossegades per terra de qualsevol manera, pels cabells o des de la mandíbula, tirats escales avall, trepitjats per agents, ignorats tot i presentar ferides de diversa consideració, sense entrar en els insults que alguns ciutadans denuncien haver rebut", subratlla el jutge a la resolució. Tot i així, tenint en compte les proves que té a sobre la taula, el magistrat també admet que no té prou elements per acabar de dibuixar l'escala de comandament. Després de dos anys i mig d'investigació, això sembla descartar definitivament que la causa pugui arribar a la línia política del dispositiu policial d'aquell dia. De fet, l'ex secretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el coordinador de l'operatiu, han declarat a la causa, però com a testimonis.

Arran de l'ordre de l'Audiència d'investigar el dispositiu en el seu conjunt, Miralles va interrogar, com a investigats, els vuit caps de nucli que estaven al capdavant de les actuacions de la Policia Nacional a Barcelona l'1-O, i que són els màxims responsables a peu de carrer de l'operatiu. El seu interrogatori va revelar que havien rebut l'ordre d'intervenir abans que obrissin les escoles. Els comandaments també van assenyalar la persona que hauria donat aquesta ordre, un comandament que aquell dia portava l'indicatiu Mart i que les acusacions identifiquen com el cap de les unitats d'intervenció policial (UIP) a Espanya, José Miguel Ruiz Iguzquiza. Però el responsable dels antiavalots a nivell espanyol no està investigat en la causa, tot i que els advocats dels votants ferits ho han demanat.

La investigació sobre les càrregues de l'1-O a Barcelona, que suma una cinquantena de policies i comandaments investigats, ja fa temps que és a la recta final. A banda d'establir la cadena d'ordres, l'altre gran repte de la causa és el cas de Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma. La defensa d'Español –que també està investigat per haver tirat una tanca contra la policia– va aconseguir identificar l'escopeter que va disparar-li. A principis de març, el peritatge dels Mossos d'Esquadra va ratificar aquesta identificació i, tal com va avançar l'ARA, va aportar un element més a la causa: el policia va disparar almenys dos cops contra Español i va canviar de recorregut per seguir-lo.