El Suprem conclou que la Manada va planejar la violació
El tribunal diu que la víctima va patir intimidació "sense cap dubte"
BarcelonaEl Tribunal Suprem ha deixat per escrit per què la Manada és un delicte continuat de violació i no un abús sexual: "No va existir consentiment per part de la víctima, creant-se una intimidació que es desprèn sense cap dubte del terrible relat". El Suprem, que aquest divendres ha fet pública la seva sentència, parla d'un "error" jurídic el fet que l'Audiència de Navarra hagués condemnat els cinc homes que van violar una jove durant els Sanfermines del 2016 per un abús sexual; una pena que va confirmar el Tribunal Superior de Justícia de Navarra. El Suprem qualifica d'"inexplicable" que l'Audiència no recollís "determinats punts, encara que sí els dona per provats". L'alt tribunal diu que la presència dels cinc violadors va ser "una acusada superioritat per dur a terme el pla buscat a propòsit i fer les agressions sexuals a la víctima".
La descripció
Com es demostra l'existència de violència o intimidació
El Suprem recorda que per establir l'existència de violència o intimidació -necessari per condemnar una violació com una agressió sexual- la sentència ha de tenir "una descripció suficient", com ara l'edat de la víctima i dels agressors, el lloc, el temps i l'ambient en què es produeix l'atac. Uns requisits que, segons el tribunal, es compleixen en la Manada: "El relat comporta un fort component intimidatori; l'atac sexual a una noia jove, tal com era la víctima, que només tenia 18 anys, en un lloc solitari, recòndit, estret i sense sortida, on va ser conduïda agafada del braç per dos dels acusats i envoltada per la resta". "Això li va produir un estat d'intimidació, que era eficaç per assolir la finalitat proposada pels acusats, que van paralitzar la voluntat de resistència de la víctima, sense que en cap moment existís consentiment i sense que sigui admissible forçar el dret d'exigir actituds heroiques", defineix.
El grup
La intimidació, més enllà del nombre de persones
El Suprem expressa la intimidació que va patir la víctima de la Manada sense fissures: "El delicte l'hauria pogut cometre una única persona i n'hi hauria prou per apreciar la intimidació que hem descrit, donades la diferència d'edat dels agressors amb la víctima, la forta complexió física de tots els autors, el lloc i la situació d'embriaguesa de la víctima, de manera que no calia l'actuació conjunta de tots per obtenir l'efecte intimidatori".
El tracte
El tribunal aprofundeix en l'agreujant patit per la víctima
"Hi ha nombrosos elements de la sentència de l'Audiència que no només descriuen la intimidació de la qual va ser objecte la víctima, sinó també el tracte vexatori i humiliant al qual va ser sotmesa". El Suprem parla de l'actitud "jactanciosa" dels cinc violadors i els retreu haver donat projecció a la violació múltiple que van cometre com un "triomf".
La referència
El Suprem menciona el Conveni d'Istanbul
La sentència de l'alt tribunal deixa clar que la seva posició segueix la referència del Conveni d'Istanbul, aprovat pels estats membres de la Unió Europea, que sobre el consentiment diu que "la impossibilitat d'interpretar una absència de resistència física ha de deduir-se de les circumstàncies que ho envolten".
Els violadors
Descarta els arguments de la defensa dels condemnats
El Suprem rebutja les al·legacions de la defensa de la Manada. El tribunal dona una credibilitat total al relat de la víctima i descarta que hi hagués consentiment, ja que la defensa dels violadors ho havia definit com una "gresca" de mutu acord. "Els acusats van buscar expressament la situació, sense que la víctima en tingués coneixement, des del moment en què van saber que la jove estava sola i no trobava els seus amics", valora el Suprem, que conclou que els cinc homes "van obrar amb ple coneixement que les accions atemptaven contra la llibertat sexual de la víctima".