Maternitat ‘il·legal’ però amb la baixa pagada
El Tribunal Suprem dictamina que els pares i mares de nens nascuts d’una gestació subrogada, no legalitzada a l'estat espanyol, han de percebre la prestació que substitueix el sou durant els primers mesos de vida dels nadons
BarcelonaLa maternitat subrogada és il·legal a l’estat espanyol –i a la majoria de països europeus– i continuarà sent-ho, però a partir d’ara això no impedirà als pares que hagin subscrit aquest tipus de contracte –sempre a l’estranger– cobrar la prestació de la Seguretat Social que els permet deixar de treballar els primers mesos de vida de les criatures.
Ho va decidir ahir el Tribunal Suprem, que va deliberar sobre dos recursos de cassació en què es plantejava “si la maternitat per subrogació o substitució es pot considerar situació protegida a l’efecte de la prestació per maternitat, adopció o acolliment”. Pels magistrats de la sala quarta del tribunal, els pares de nens concebuts en el que popularment s’anomena un ventre de lloguer han de poder cobrar la baixa per maternitat o paternitat, encara que els nens hagin nascut amb una modalitat de reproducció no admesa pel sistema legal espanyol.
La reclamació d’un pare
El primer dels dos casos examinats pel Suprem és el d’una dona que ha tingut un fill mitjançant una gestació subrogada als Estats Units. El nen va ser inscrit al registre del consolat d’Espanya a Los Angeles: la dona que ara ha guanyat el recurs hi consta com a mare, i la seva parella, un home, com a pare. La mare biològica no apareix en el registre de la criatura, tal com van establir en un contracte que els EUA és legal.
L’altre cas debatut és el d’un home que ha tingut dues filles bessones per maternitat subrogada a l’Índia, en un procediment de reproducció assistida en què es va fer servir el seu material genètic per fecundar la noia. La mare biològica va acceptar que ell assumís en exclusiva “totes les funcions i obligacions que es deriven de la pàtria potestat”. Es va seguir el procediment habitual en aquests casos i les nenes van ser inscrites al registre consular com a filles dels pares biològics: la mare de lloguer i el pare que l’havia contractat, ciutadà espanyol. Després ell les va portar a Espanya, on viuen com a filles seves, ja que el sistema legal accepta rebre aquestes criatures però no la seva gestació.
La batalla legal inèdita va començar quan la Seguretat Social va denegar les prestacions per baixa de maternitat/paternitat sol·licitades per aquests pares. Al pare de les dues nenes li van al·legar que “la llei de reproducció assistida proclama la nul·litat del contracte de maternitat per substitució”. També es va negar la prestació a la mare de l’altre cas. I tant l’un com l’altre van presentar recursos que han arribat al Suprem, encarregat d’unificar doctrina i donar a la resta d’òrgans judicials directrius per actuar, especialment en casos que presenten nous reptes legals a causa dels canvis socials que no encaixen amb les lleis.
El Suprem els dóna ara la raó perquè “s’ha de fer una interpretació integradora de les normes aplicades, contemplades tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i de diversos preceptes constitucionals, legals i reglamentaris”.
En el cas de l’home, es recorda que les prestacions per maternitat o paternitat també cobreixen supòsits d’adopció o acolliment. A més, puntualitza que el que originàriament era una prestació per a la mare ara pot ser per al pare en part o íntegrament. I afegeix que no es pot parlar de cap frau i que l’atenció als menors ha de prevaldre quan es tracta de prestacions de la Seguretat Social. Els magistrats argumenten que “les prohibicions sobre inscripció registral o sobre el mateix contracte de maternitat per substitució queden al marge d’aquest problema” i que en aquest cas “no s’està creant una nova prestació de la Seguretat Social, sinó interpretant el que ja existeix d’acord amb l’ordenament jurídic” vigent.
