El Tribunal Suprem desestima el recurs de la Plataforma en Defensa de l'Ebre contra el Pla Hidrològic

TortosaEl Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu contra el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre presentat l’any 2016 per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i diversos ajuntaments i consells comarcals. La sentència, dictada l’11 de març passat, conclou que els cabals fixats pel pla són suficients per evitar el deteriorament físic dels hàbitats i espècies del delta de l’Ebre.

Segons denuncia la PDE, la resolució “legitima judicialment” la política hidràulica de l'estat espanyol i fa “cas omís” a les evidències científiques i tècniques aportades sobre l'estat del riu i el delta de l'Ebre, així com les seves necessitats pel que fa a cabals i sediments. La plataforma alerta que la resolució evidencia “un pacte d'estat per a una gestió mercantilitzada dels rius i el territori, basada en nous transvasaments i grans regadius”.

El contenciós el va interposar el 2016 la PDE, l’associació Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i els ajuntaments d’Alcanar, l’Aldea, Amposta, Arnes, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Horta de Sant Joan, Móra d’Ebre, Móra la Nova, la Palma d’Ebre, la Pobla de Massaluca, Roquetes, la Sénia, Tivenys, Tortosa i Ulldecona; les EMD de Jesús i els Muntells, i els consells comarcals del Baix Ebre i de la Terra Alta.

El recurs demanava l’anul·lació del reial decret 1/2016 del govern espanyol i, específicament, de diversos articles de la normativa del pla. La base de la demanda era la insuficiència dels cabals ecològics –entre 80 i 155 metres cúbics per segon fixats en el pla de l’Ebre– per garantir els ecosistemes del Delta, així com l'estabilitat física del Delta i les activitats humanes associades a l’entorn. La PDE denunciava que els cabals ecològics fixats en el pla eren els sobrants de les noves concessions i promeses de grans regadius fetes arreu de la conca –més de 550.000 hectàrees–, així com la construcció de més de mig centenar de noves infraestructures de regulació.

Segons informa la PDE, el Tribunal Suprem justifica el rebuig a la demanda pel fet que els cabals ecològics previstos són “molt superiors als que es preveuen en la resta de rius de l’Estat”. Alhora, sosté que els cabals fixats pel pla són suficients per evitar el deteriorament físic dels hàbitats i espècies del delta de l’Ebre, i que les mesures previstes –més hectàrees de regadiu i embassaments– no tenen cap efecte ambiental sobre l’espai natural. Segons el tribunal, els arguments esgrimits pels demandants són “judicis de valor que no responen a una anàlisi objectiva dels continguts i les disposicions del pla”. Pel que fa a l’al·legació sobre la falta de sediments al delta de l’Ebre que es genera per la gestió de l’aigua a la conca, el Suprem considera que la queixa no té prou contrast amb el contingut del pla.

La CE qüestiona els plans de conca estatals

La plataforma contraposa la sentència amb l’anàlisi feta recentment per la Comissió Europea (CE), que qüestiona el contingut dels plans de conca estatals. “Segons la CE, els indicadors aplicats per mesurar la situació ecològica de les masses d’aigua no aclareixen el seu estat actual ni l’impacte ambiental de les infraestructures previstes ni molt menys la possible recuperació dels costos econòmics. Per tant, la CE considera que les mesures dels plans de conca semblen més destinades a satisfer les noves demandes hídriques que no pas a aconseguir un estat adequat de les masses d’aigua”, ha afirmat l’entitat.

El Suprem reconeix que el delta és una zona humida d’una gran importància internacional i que s’ha de preservar, però recorda que l’Avaluació Ambiental Estratègica (EAE) és favorable al pla i, per tant, aquest no repercutirà negativament. Tot i això, la PDE alerta que, tant la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que redacta el pla de conca, com l’organisme estatal que ha elaborat l’Avaluació Ambiental Estratègica (EAE), formen part del mateix ministeri i això fa “que estiguin subjectes a les decisions d’estat per sobre del compliment de les normes estatals o europees”. En aquest sentit, la PDE recorda el cas del Castor, “el qual tampoc havia de perjudicar negativament la zona i ja se n’han comprovat les conseqüències”.

L’organització critica que el Suprem s’escudi en la presumpta “bondat del govern” per complir les normes europees i estatals pel que fa a la conservació i la defensa del riu i del delta de l'Ebre. “Aquesta presumpció ens deixa en una situació d'indefensió com a ciutadans i com a territori, perquè el pla promogut per l'Estat no soluciona els greus problemes que té actualment el delta de l'Ebre –com la regressió i la subsidència–, sinó que els agreuja amb noves detraccions d'aigua”, lamenta. Davant d’això, la PDE constata que el Suprem “pren partit per una de les parts” i recorda que l’estat espanyol és un dels que té “més demandes i sentències negatives per incompliment de les directives comunitàries, especialment les que fan referència al medi ambient”.

La PDE denuncia que és una constatació més “del funcionament poc democràtic i parcial del Suprem, amb actuacions arbitràries”: “És un nou cas d'arbitrarietat i de parcialitat d'un tribunal que s'ha convertit en el garant dels interessos de l'Estat en lloc de ser un àrbitre neutral que pugui defensar els ciutadans davant situacions injustes del mateix Estat". "El Tribunal Suprem es posa, un cop més, al servei del govern de torn, aquesta vegada per donar suport a un pacte d'estat per una gestió de l'aigua basada en la sobreexplotació i els interessos econòmics”, conclou la plataforma.

En un comunicat, l’entitat avança que continuarà treballant per oferir respostes coordinades i consensuades a escala de territori, amb ajuntaments i institucions. Alhora, fa una crida a la mobilització social, a les Terres de l'Ebre i arreu del país, per denunciar “aquesta nova agressió al riu i al delta de l'Ebre”. En aquest sentit, demana participar “massivament” en les activitats organitzades a Amposta dissabte que ve.