El TSJ de Navarra confirma la condemna per abusos i no per violació a la Manada
Dos magistrats emeten un vot particular perquè entenen que sí que hi va haver agressió sexual
BarcelonaLa seqüència dels fets continua sent la mateixa: cinc homes van pel carrer amb una noia a Pamplona, dos d'ells l'estiren del braç per fer-la entrar en un portal que ha obert un altre. Entre tots cinc la porten a un racó sense sortida, d'uns tres metres quadrats. La rodegen, la despullen i aprofiten l'avinentesa que són majoria per acabar sometent-la a diverses pràctiques sexuals, mentre un d'ells ho grava amb el mòbil. Però el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha arribat a la mateixa conclusió que l'Audiència Provincial: la Manada ha de ser condemnada per abusos i no per violació. "Els abusos no semblen haver-se obtingut doblegant la víctima amb la força física o amb l'amenaça d'un mal imminent i greu", conclou la sentència feta pública aquest divendres.
El tribunal manté la pena de nou anys de presó per als cinc integrants del grup, que des del juny passat estan en llibertat provisional a l'espera, precisament, de saber la resolució de l'alt tribunal. Igual que va fer l'Audiència, el TSJN descarta que l'atac en grup fos una violació perquè entén que no es va produir cap situació de violència ni d'intimidació, els dos requisits que exigeix el Codi Penal actualment per parlar d'agressió sexual.
La resolució conté el vot particular de dos dels cinc magistrats –tots homes– que sí que són partidaris de condemnar els acusats per agressió sexual perquè hi veuen intimidació. Aquests dos jutges consideren que la pena per als cinc membres de la Manada hauria de ser de 14 anys i tres mesos de presó. També creuen que s'hauria d'imposar dos anys a l'home que va robar el mòbil de la víctima, en comptes de posar-li només una multa com fa la sentència final de la sala.
Ni violència ni intimidació
La sentència del TSJN arriba a la conclusió que amb la definició del delicte d'agressió sexual que fa actualment el Codi Penal, l'atac de la Manada no es pot considerar una agressió sexual. Aquesta definició estableix dos requisits perquè un atac sexual pugui considerar-se una violació: el de la violència i la intimidació. Segons el TSJN, el mateix relat dels fets que va fer l'Audiència de Navarra "exclou expressament la violència".
D'una banda, el tribunal argumenta que el Codi Penal entén per violència "l'ús d'una força física suficient per condicionar la voluntat de la víctima", i conclou que en el cas de la Manada aquesta violència física no va existir. La sentència es refereix explícitament a la declaració de la víctima, que va explicar que en algun moment els acusats la van agafar pels cabells o per l'espatlla. El tribunal es remet a tres sentències anteriors del Tribunal Suprem –del 2003, 2012 i 2014– i assegura que "el fet de subjectar el cap durant una fel·lació, sense més dades, no es pot equiparar a la violència típica d'un delicte d'agressió sexual", de la mateixa manera que "agafar-li els braços amb fermesa, sense arribar a pegar-la o a sotmetre-la", no és una acció violenta.
Els magistrats admeten que tenen més "dubtes" en el cas de la intimidació, l'altre requisit que exigeix el Codi Penal per parlar d'agressió sexual. De fet, els dos magistrats que han signat el vot particular defensen explícitament en aquest text que el fet que els membres de la Manada "obliguessin" la víctima a entrar al portal i la "conduïssin" a un racó de l'escala sense sortida implicava que la noia no va acompanyar voluntàriament els acusats, sinó "forçada". Per això defensen l'existència d'intimidació.
En canvi, els altres tres magistrats de la sala que ha estudiat els recursos no comparteixen aquesta visió. Entenen que no n'hi ha prou amb el fet que la víctima se sentís intimidada per la superioritat numèrica dels acusats o perquè la portessin a un racó fosc i sense sortida, sinó que caldria també que els membres de la Manada haguessin realitzat accions clarament intimidatòries. "La majoria de la sala entén que la qualificació dels fets com a agressió pressuposa inferir una força o amenaça, sigui implícita o no, que no està explicitada en el relat de la sentència", diu el tribunal.
En aquest sentit, el tribunal conclou que els acusats "es van aprofitar" de les circumstàncies per abusar de la noia, però no que planegessin una agressió sexual. "Tot sembla tenir lloc per un encadenament de successos que en si mateixos no van ser premeditats ni preconstituïts", diu la sentència, que també remarca que "la víctima va contactar i va acompanyar els acusats per la seva pròpia voluntat, entrant al portal sense violència ni amenaça". De fet, els magistrats recorden que la noia va explicar en el judici que "no havia sentit por ni intimidació".