Un 'tribunal popular' dicta sentència contra els responsables del cas Castor

BarcelonaImpunitat, deute il·legítim, connivència de l'Estat amb interessos privats, corrupció… Aquestes són algunes de les paraules i expressions que més s'han repetit aquest dissabte durant el simulacre de judici popular del cas Castorcontra el govern espanyol, l'empresa Escal UGS SL (propietat de Florentino Pérez i impulsora i concessionària del projecte) i el Banc Europeu d'Inversions (responsable del seu refinançament) celebrat al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

El magatzem de gas, construït a 22 quilòmetres de la costa de Vinaròs (Baix Maestrat) i que degut als terratrèmols provocats per les injeccions de combustible dutes a terme en període de prova no va arribar mai a posar-se en marxa, costarà un total de 3.420 milions d'euros a la ciutadania. Així ho ha assegurat Alfons Pérez López, membre de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), entitat responsable de l'organització de l'esdeveniment i que ha comptat amb la col·laboració d'altres organitzacions de la societat civil com Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres de la Sénia i l'Associació d'Afectats i Afectades per la Plataforma Castor.

Pérez, que ha parlat com a testimoni de l'"endeutament il·legítim" i l'"arquitectura de la impunitat", s'ha referit a la complicitat de l'Estat amb els interessos empresarials d'Escal UGS i ha recordat que la firma de Florentino Pérez ja va ser indemnitzada pel govern espanyol amb 1.350 milions d'euros arran de la seva renúncia a la concessió del magatzem a finals del 2014.

En aquest sentit, tant el periodista Jordi Marsal, autor del llibre 'Castor, la bombolla sísmica', com Aitana de la Varga, professora de dret ambiental a la Universitat Rovira i Virgili, han recordat l'aprovació de l'article 14 del reial decret del 2008 en què l'Estat es va comprometre a indemnitzar Escal UGS en cas d'extinció de la concessió per la inversió feta si es demostrava "dol o negligència". Al cap de quatre anys, el 2012, s'eixamplaria de 5 a 25 anys el dret d'aquesta empresa a renunciar a aquesta concessió. Un marc normatiu que va jugar a favor d'Escal UGS a l'hora de retirar-se i cobrar malgrat que, segons aquests dos testimonis, la compensació només hauria sigut exigible si el magatzem de gas hagués arribat a estar operatiu.

"Una presa de pèl"

Varga, que ha exercit de pèrit jurídic ambiental, ha titllat de "presa de pèl" i "connivència" amb els interessos privats l'actuació de l'administració. En aquest sentit, s'ha referit al trossejament del projecte, que també incloïa un gasoducte i una planta terrestre, per evitar que tot hagués de passar per una avaluació d'impacte ambiental, a la no incorporació del risc sísmic en la única part del projecte que finalment va comptar amb aquest tipus d'avaluació i a l'atorgament d'una llicència il·legal per construir l'esmentada planta terrestre.

Prop de 150 persones han seguit el judici, que com era d'esperar no ha comptat amb l'assistència dels acusats, i ha resolt la culpabilitat dels tres imputats per endeutament il·legítim, corrupció, prevaricació i delictes ambientals, entre d'altres. David Fernàndez, periodista i exdiputat, ha sigut el membre del tribunal encarregat de llegir la resolució provisional que exigeix anul·lar l'esmentada indemnització a l'empresa de Florentino, el pagament de compensacions a les persones afectades pels danys provocats pel projecte i el desmantellament de la plataforma Castor a compte d'Escal UGS. El tribunal, presidit per Miren Etxezarreta, professora d'economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha comptat amb David Bondia, professor de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona; Marco Aparicio, professor de dret constitucional de la Universitat de Girona, i Monica Vargas, investigadora del projecte 'Poder corporatiu' del Transnational Institut.