El Tribunal Europeu de Drets Humans suspèn el desallotjament de la Rimaia

L'ordre de suspensió coincideix amb la decisió de la jutgessa de rebutjar el recurs dels okupes

L’immoble de la ronda de Sant Pau on hi ha la Rimaia és buit des que es va acabar el 1993 i des de llavors  ha estat ocupat i desallotjat diverses vegades. L’última ocupació, la sisena, va ser al febrer.
Enric Borràs
25/11/2016
2 min

BarcelonaPer ara el número 12 de la ronda de Sant Pau de Barcelona, batejat amb el nom de la Rimaia, continuarà ocupat. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha ordenat la suspensió cautelar del desallotjament de l'edifici, segons han confirmat fonts relacionades amb el cas a aquest diari. El tribunal europeu va ordenar ahir al govern espanyol que els okupes "no han de ser desallotjats mentre duri el procediment judicial".

La decisió del TEDH ha coincidit amb la resolució de la jutgessa Beatriz Balfagón de rebutjar el recurs dels okupes en contra del desallotjament cautelar que havia ordenat. La jutgessa havia acceptat que calia buidar l'edifici de manera urgent, tal com volia la propietat de l'edifici, tot i que és buit des de fa 23 anys i s'ha ocupat i desallotjat diverses vegades durant aquests anys. L'última ocupació, la sisena, va ser al febrer. Segons el quinzenal 'Directa' –que ha avançat la suspensió– el propietari, Santiago Cardete, té quatre edificis buits i abandonats més.

L'actitud de la jutgessa de mantenir el desallotjament, tot i que a l'edifici hi viuen tres famílies amb fills menors de 18 anys, va dur l'advocada de tres dels habitants, Anaïs Franquesa, a portar el cas al tribunal europeu. Va apel·lar que el desallotjament podia conduir els habitants "de manera imminent i irreversible" –amb els fills menors– "a una situació de carrer i indigència", que era desproporcionat i vulnerava l'article 39 del reglament del tribunal.

L'Ajuntament de Barcelona va comunicar fa 15 dies que havia obert un expedient al propietari, que podria comportar multes de fins a 500.000 euros, perquè considera que ha "incomplert la funció social" de l'immoble que recull l'article 41 de la llei del dret a l'habitatge. Tot i que el bloc ha estat ocupat en sis ocasions en aquests últims 23 anys, el consistori barceloní considera que això "no és justificació per incomplir la llei" i assegura que ja hi ha jurisprudència en referència a aquesta qüestió.

stats