El Constitucional tomba part del decret d'habitatge que ampliava la protecció de famílies vulnerables

MadridEls avenços del Parlament en polítiques socials topen amb obstacles al Tribunal Constitucional una vegada més. Aquest dijous els magistrats del tribunal de garanties han tombat bona part dels articles del decret que va aprovar el Govern el desembre del 2019 -i va convalidar la cambra catalana- en què ampliava en matèria d'habitatge la protecció a famílies vulnerables i les obligacions de bancs i fons. Entre altres coses, estipulava que els grans tenidors haurien d'oferir lloguer social a les famílies vulnerables que arribessin a la fi del seu contracte, així com als ocupes que anessin a ser desnonats. El PP, que ja va recórrer al Consell de Garanties Estatutàries, va presentar un recurs davant el TC, que ara l'ha declarat parcialment inconstitucional.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha lamentat una sentència que "pretén destruir l'escut social en habitatge que ha construït el Govern i el Parlament, eliminant el lloguer social obligatori i deixant milers de persones i famílies desprotegides". "Vergonya i inacció de socialistes i comuns", ha piulat a Twitter.

La sentència al complet es donarà a conèixer els pròxims dies, però aquest dijous se n'ha avançat la part dispositiva i "l'argument central" i bàsic que ha portat els jutges a tombar determinats preceptes. Segons ha informat el tribunal en una nota de premsa, no es donen les condicions "d'extraordinària i urgent necessitat" com per aprovar un decret sobre habitatge. A l'espera de conèixer la totalitat de la motivació, el TC insinuaria que s'hauria d'haver abordat el debat al Parlament.

El Consell de Garanties Estatutàries ja va advertir que hi havia punts del decret de "dubtosa constitucionalitat", però es referia als drets dels propietaris. La nova regulació obligava els grans tenidors a oferir una alternativa habitacional a aquelles famílies que demostressin vulnerabilitat i que se'ls acabés el contracte de lloguer, les que estiguessin en un procés de desnonament i també les que estiguessin ocupant un habitatge sense contracte però portessin més de sis mesos vivint-hi.

Un decret posterior aprovat el gener de 2020 modificava el concepte d'"habitatge buit" i hi incorporava aquell que està ocupat malgrat que el propietari tingui obert un plet judicial per recuperar-lo, fet que el Consell va concloure que vulnerava el dret a la propietat privada. Aquest va ser un dels principals arguments que va esgrimir el PP en la seva impugnació, per bé que aquest article en concret no ha estat anul·lat pel TC.

El TC estudia el recurs del PP contra la llei que regula el preu dels lloguers

D'altra banda, aquest dijous els jutges del TC han admès a tràmit un altre recurs del PP, aquest contra la llei de regulació dels lloguers que la cambra catalana va aprovar a principis de setembre de l'any passat. La normativa no queda en suspens perquè no l'ha impugnat el govern espanyol, de manera que el control sobre els preus del lloguer a través d'un índex de referència es pot continuar aplicant mentre el TC no emeti cap veredicte.

El PP i Cs ja van portar al Consell de Garanties Estatutàries alguns preceptes de la llei 11/2020 perquè les competències sobre el preu de l'habitatge són estatals. És per això que abans que l'alt tribunal tingués damunt la taula cap recurs, Unides Podem es va afanyar a instar el govern espanyol a elaborar una llei que cedeixi a les comunitats autònomes la possibilitat de declarar zones especialment tensionades i fixar criteris sobre el preu del lloguer. La norma catalana estenia la regulació a seixanta ciutats de més de 20.000 habitants, amb excepcions per als arrendadors que ingressin menys de 2.000 euros mensuals.

El PP hi va presentar un recurs elaborat pel despatx d'advocats Martínez-Echevarría & Rivera Abogados, que dirigeix l'expresident de Cs Albert Rivera. Més enllà de la falta de competències autonòmiques, l'escrit també es fixava en la suposada vulneració de propietaris i inquilins per fixar preus del lloguer i rebutjava, així, la "intervenció del mercat". Un dels articles de la Constitució que veu en perill el PP amb aquesta llei és el 33, que reconeix el dret a la propietat privada i estipula que "ningú podrà ser privat dels seus béns i drets excepte per causa justificada, d'utilitat pública o interès social".

Uns 200 manifestants protesten a plaça Sant Jaume contra la decisió del TC

Uns dos-cents manifestants han protestat aquest vespre a la plaça Sant Jaume contra la decisió del TC. Han participat a la concentració membres de diferents entitats i associacions veïnals, com Òmnium Cultural, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), el Moviment per l'Habitatge, Guerra a Cerbeus, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l'Observatori de Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals, o la plataforma sindical de Riders.

"El PP, amb molt poca representació a Catalunya, sempre troba la forma de tombar les lleis socials del Parlament. No defensa el dret a la propietat, sinó a l'especulació", ha denunciat Maria Antònia Castellana des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. "No ens sorprèn la decisió del Tribunal Constitucional si tenim en compte la seva trajectòria", ha criticat al seu torn la responsable de coordinació del sindicat de llogaters, Sílvia Abadía.

No tots els parlaments, però, s'han dirigit al Partit Popular. "Li demanem al PSC que deixi de fer el joc als fons voltor, que respectin els parlaments, l'autogovern i la sobirania popular", ha reblat Jaime Palomeras, membre del Sindicat de Llogaters. Cap polític socialista s'ha deixat veure per la manifestació, com sí que ho ha fet el líder d'Esquerra a Barcelona, Ernest Maragall, i la diputada dels comuns Susanna Segovia. A més, segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona, el consistori governat per Ada Colau ha ajudat en el muntatge de la manifestació, però l'alcaldessa no hi ha pogut anar per altres compromisos.