El Tribunal Constitucional avala la llei de l'avortament de Zapatero gairebé 13 anys després

MadridEl Tribunal Constitucional avala gairebé 13 anys després la llei de l'avortament de José Luis Rodríguez Zapatero, just l'endemà que el Senat donés llum verda a una nova norma elaborada pel ministeri d'Igualtat que va més enllà que la coneguda com a llei de terminis. La majoria progressista del ple s'ha imposat i, per 7 a 4, ha declinat la ponència del magistrat Enrique Arnaldo. Proposava tombar el recurs del PP gairebé completament, excepte l'article 17.5, sobre la informació prèvia al consentiment de la interrupció de l'embaràs. Com que Arnaldo s'ha negat a modificar el text, serà la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, qui redactarà una nova sentència que rebutgi de dalt a baix la impugnació de la formació conservadora.

Concretament, el ponent discrepava d'un precepte que diu que la informació sobre les ajudes econòmiques que pot rebre una dona embarassada, així com beneficis durant la maternitat, es rebrà per escrit en un sobre tancat i, si es vol, pot sol·licitar-se rebre-la oralment. Arnaldo sostenia que és obligatori que aquestes dades es comuniquin verbalment. Fonts del sector progressista del tribunal consultades per l'ARA anoten que en qualsevol intervenció quirúrgica, preferentment es trasllada informació de manera oral, però que es pot fer per escrit.

D'altra banda, en la seva ponència, el magistrat conservador també introduïa interpretacions que la majoria progressista considera que no eren pertinents -tot i ser constitucionals- sobre el concepte de salut mèdica, que apareix a l'article 15 per als casos d'avortament quan hi hagi riscos de salut per a la gestant o per al fetus. També sobre la consideració de "professional sanitari directament vinculat a la interrupció de l'embaràs" de cara a l'objecció de consciència. Les mateixes fonts assenyalen que en l'última dècada s'ha consolidat una interpretació clara sobre què significa aquest directament sobre el qual ha teoritzat Arnaldo al seu text.

El recurs del PP sobre la llei de l'avortament havia quedat guardada en un calaix durant més d'una dècada per la divisió existent al TC. Durant una època, l'encarregat de proposar una sentència va ser Andrés Ollero, un dels magistrats ubicats més a la dreta que han passat per l'òrgan de garanties els últims anys, i la seva ponència hauria tingut dificultats per prosperar, fins i tot havent-hi una majoria conservadora. Durant el curt mandat de Pedro González-Trevijano el 2022, tampoc es va abordar. El nou president del TC, Cándido Conde Pumpido, al càrrec des del 12 de gener, va decidir que desenterraria els assumptes pendents de gran importància i va posar com a prioritat la llei de l'avortament. Amb una majoria progressista ara consolidada, la resolució era d'esperar i, a més, la transcendència era relativa perquè en qüestió de dies entrarà en vigor una nova norma.

El recurs del PP atacava punts clau com els terminis per poder avortar, la informació que s'ha de donar a les dones que vulguin fer-ho i el no consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys. Aquesta última exigència desapareix de nou amb la llei d'Irene Montero, atès que es va reintroduir el 2015 durant el govern de Mariano Rajoy, que malgrat tenir majoria absoluta no va modificar altres qüestions que el PP havia impugnat al TC. Amb tot, la formació conservadora mai ha volgut retirar el recurs, tampoc amb l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a la presidència del partit, i això que considera "correcta" la llei ara acceptada pel TC. Un cop s'ha conegut la decisió, el líder del PP ha criticat que dictar la constitucionalitat d'una norma més d'una dècada després "descontextualitza el contingut i el sentit del poble espanyol", per bé que ha opinat que la llei de terminis està "ben construïda" i mereix el seu "respecte".

Ple al complet

Els onze components del TC han esquivat les abstencions i recusacions plantejades i han pres part aquesta setmana de la deliberació. La conservadora Concepción Espejel volia apartar-se per voluntat pròpia perquè era membre del Consell General del Poder Judicial que va emetre un informe preceptiu, però no vinculant sobre la llei, però la majoria progressista ho va rebutjar argumentant que fa molts anys d'aquella situació. A més, si l'acceptava, es trobava en la tessitura que l'escenari era idèntic per a Inmaculada Montalbán, que també era vocal de l'òrgan de govern dels jutges. També s'havien plantejat recusacions per part d'alguns exdiputats del PP contra Conde-Pumpido per presidir el Consell Fiscal que en el seu moment va informar sobre la norma i contra Juan Carlos Campo. Es van denegar per falta de legitimació dels recurrents.