El Tribunal de Comptes francès diu que el TGV París-Barcelona "no està justificat econòmicament"
En un informe desaconsella la construcció d'una línia d'alta velocitat entre Nimes i Perpinyà, que és l'únic tram amb una línia convencional entre les dues capitals europees
ParísEl Tribunal de Comptes de França critica el funcionament de l'alta velocitat ferroviària per ser massa car i ha afirmat que justificar la construcció d'una línia nacional per completar-ne una d'europea "no és pertinent".
Segons l'informe d'aquest tribunal, si la línia internacional de TGV que hi ha entre París i Londres "és pertinent", una entre París i Barcelona "no ho és, tenint en compte la distància", i tampoc ho és el projecte Lió-Torí, "en vista del seu cost".
La companyia francesa SNCF i l'espanyola Renfe exploten conjuntament la línia de TGV entre París i Barcelona, que utilitza dos trams que són d'alta velocitat (París-Nimes i Perpinyà-Barcelona), però també un altre de convencional (Nimes-Perpinyà), i el trajecte total de la qual és de sis hores i mitja.
Segons el Tribunal de Comptes l'alta velocitat ferroviària ha de realitzar-se en els casos en els quals les línies es justifiquin econòmicament.
"L'elecció de noves línies d'alta velocitat ferroviària per al transport de viatgers en llarga distància ha de comportar més garanties de pertinència i de rendibilitat", ha assenyalat el Tribunal de Comptes en un informe.
Aquest organisme de fiscalització va carregar contra el model de desenvolupament que ha primat a França i que ha portat a connectar amb trens d'alta velocitat (TGV) 230 ciutats de tot el país, encara que això signifiqui que de mitjana un 40% dels trajectes es fan per línies convencionals.
S'han sacrificat "les principals condicions" del TGV, que són una durada del trajecte d'entre una hora i mitja i tres hores, poques parades intermèdies, gran freqüència de circulacions, elevades taxes d'ocupació i una bona articulació amb altres mitjans de transport.
Els autors de l'informe fan també una breu anàlisi dels models de funcionament de les xarxes de TGV d'altres països europeus i, per exemple, consideren que l'espanyol és similar al francès.
A partir d'aquestes anàlisis van concloure que l'alta velocitat ferroviària només té sentit per a recorreguts d'entre 350 i 700 quilòmetres, perquè per a distàncies superiors l'avió és més competitiu.
En aquest context, el Tribunal de Comptes afirma que la necessitat de construir una xarxa europea "és rarament pertinent per justificar" la realització d'una línia nacional.