"Estan posant en perill la nostra vida": els funcionaris de presons demanen a Aragonès que actuï

BarcelonaLa treva d'aquest dimarts a les portes de les presons no ha vingut acompanyada d'una desescalada del conflicte. Els treballadors dels centres penitenciaris han canviat per un dia les pancartes pels micròfons, i han pres la paraula per explicar els motius que els han portat a mantenir un pols sense precedents amb la conselleria de Justícia. En una roda de premsa des de Barcelona, treballadors de diferents presons catalanes han criticat que la falta de personal i els protocols "bonistes" de la Generalitat estan posant-los en risc davant dels interns: "Estan posant en perill la nostra vida", han lamentat. I han avisat que les protestes continuaran si la consellera Gemma Ubasart i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, no dimiteixen.

Que el pols es manté ho demostra que els sindicats han tornat a plantar el Govern, que no està trobant la manera de fer-los seure a la taula malgrat insistir una vegada i una altra en què té la mà estesa. "No volem mans tacades de sang, que és el que ens ofereixen. No les acceptarem en cap moment", ha avisat la Sandra, que treballa al centre penitenciari de Lledoners. La Francina, vigilant a Mas d'Enric, ha anat més enllà i ha exigit al president de la Generalitat que prengui la iniciativa:  "Si ells no dimiteixen, cessi'ls", ha exclamat. A més d'Ubasart i Calderó, els treballadors han demanat també la dimissió dels directors dels centres penitenciaris de Quatre Camins i de Mas d'Enric. Enmig d'un conflicte enquistat, el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús M. Sánchez, s'ha ofert com a mediador. Vol facilitar el "necessari diàleg" davant la "preocupant" situació que es viu als centres.

Els funcionaris de presons consideren que l'assassinat de la Núria és la punta d'iceberg d'un increment de la inseguretat a les presons que fa temps que denuncien i que s'explica, apunten, per dos factors principals: la falta de personal –amb diferents conseqüències derivades– i l'aposta per unes polítiques "bonistes" que els estan deixant sense eines per fer front als incidents que poden produir-se dins d'una presó. "Ens lliguen de mans i peus, i quan tenim una falta de respecte no tenim mitjans perquè sigui corregida. Si no corregeixes la falta petita, es fa cada cop més gran fins a arribar a les agressions", ha criticat la Francina, que ha denunciat que sembli que des del mateix Govern se'ls criminalitzi: "No ens coneixen, pensen que anem a la presó a agredir els interns", ha lamentat.

Per això, a part d'aplicar més severament la llei ja existent, els funcionaris de presons demanen ser considerats agents de l'autoritat com, per exemple, també són els professors. Amb aquest estatus, les agressions que patissin serien considerades més greus. Interpreten que això seria un factor dissuasiu de cara a uns interns que, han explicat, ara mateix s'enriuen dels expedients que se'ls puguin obrir. "Fa 10 anys t'insultaven i sortien fora del mòdul. Ara te'ls fan quedar", ha explicat la Francina. "Ara es vol una política de contenció zero. Doncs no, a vegades als centres hi ha problemes i s'han de corregir", ha apuntat.

Els treballadors han argumentat que la disciplina interna és imprescindible per a un bon tractament de rehabilitació, i han assegurat que sovint són els mateixos interns els que voldrien que tinguessin més eines per impedir que els presos més conflictius contaminin l'ambient del centre. "Sense disciplina no hi pot haver tractament. I sense tractament no hi ha rehabilitació. Per tant, és de sentit comú rotund demanar que se'ns doti de mesures per garantir la nostra vida i tornar vius a casa", ha resumit el Gavi, del centre penitenciari de Ponent.

Un vigilant per a tot un mòdul

La Raquel, de complexió prima i per sota dels 1,70 metres, és vigilant del centre penitenciari de Quatre Camins i explica que pràcticament sempre està ella sola al càrrec de l'ordre d'una planta on hi poden haver una vuitantena de presos. Ella, amb l'única ajuda d'un boli per fer informes i un walkie que, ha explicat, no sempre funciona, s'encarrega d'enviar tots els interns dins les cel·les. "Si em passa res, ha de venir a ajudar-me un company d'una altra planta deixant-la momentàniament sense vigilància", ha explicat. És un dels efectes de la manca de personal que, han lamentat, hi ha als centres. "Som més gent quan hi ha serveis mínims que en els dies normals. Tant de bo n'hi hagués cada dia", ha apuntat el Gavi.

El mateix passa en els espais de treball on participen els interns que es consideren menys perillosos, i on la Francina ha explicat que hi ha poc personal malgrat que hi pot haver fins a cent interns amb accés a "tisores, cúters, tornavisos" o, com en el cas del pres que va matar la cuinera de Mas d'Enric, ganivets. En aquest sentit, han demanat que es tingui en compte i se'ls demanin informes també als vigilants de les presons perquè, han dit, ells són els que saben si un intern s'acostuma a ficar en problemes o té conductes violentes amb la resta de companys. També han lamentat que no hi hagi prou unitats psiquiàtriques i que els interns amb patologies d'aquest tipus hagin de conviure i compartir espais amb la resta d'interns. "És una bomba de rellotgeria", ha explicat el Gavi.

Els treballadors han lamentat també que "per falta de temps i de personal" s'hagin reduït els escorcolls, on sovint troben "droga, telèfons mòbils o punxots", per la qual cosa asseguren que ara mateix n'hi ha molts més a les presons malgrat el que això suposa per a la seguretat.  

Treva als centres

La convocatòria d'aquesta roda de premsa ha provocat una espècie de treva a les portes dels centres penitenciaris, ja que aquest dimarts els treballadors no n'han bloquejat les entrades. En funció de com evolucioni la jornada d'avui es decidirà si es torna als bloquejos de cara a aquest dimecres. De moment, la idea és traslladar la protesta a la plaça Sant Jaume, on s'ha convocat una concentració de treballadors de presons aquest dimecres.

Aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va demanar al Govern que informi sobre els serveis mínims “derivats dels actes de protesta dels funcionaris de presons”. El problema d'aquesta demanda està en el fet que, de moment, no hi ha serveis mínims, ja que es tracta d'una protesta sense cap vaga convocada.

Així ho ha recordat també la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa aquest dimarts: "No es pot repetir el que ha passat aquests dies. No podem privar dels drets humans a les persones que estan recloses". Plaja ha avisat que "tallar el cap" d'un funcionari com Amand Calderó no pot ser una línia vermella per negociar. "Fins quan podran justificar i amb quins motius que no volen parlar?", s'ha preguntat. L'executiu ha tornat a demanar als sindicats que s'asseguin a la taula de negociació i ha rebutjat recórrer a una mediació externa, tal com li ha ofert l'Icab. Sobre la petició de reunió amb Aragonès, a Palau consideren que no es pot començar la casa per la teulada i que, per tant, el primer contacte ha de ser amb els responsables de Justícia.