El tresor de la Costa Brava, en risc

GIRONAEls promotors urbanístics tornen a sobrevolar la Costa Brava. Després d’un parèntesi en què la crisi econòmica va reduir les inversions immobiliàries, la represa dels últims anys ha tornat a despertar antics projectes que havien quedat en calaixos a l’espera de temps millors. El ressorgiment constructor, que afecta especialment el litoral gironí, va posar en alerta diferents entitats i persones del territori, que el 2018 es van unir en la plataforma SOS Costa Brava, que avui és la principal veu contrària a aquests planejaments. La pressió popular va obtenir una petita victòria a principis d’any quan la Generalitat, a través de la comissió d’urbanisme, va aprovar una moratòria urbanística que prohibeix les noves construccions durant un any.

Durant aquest temps analitzarà cada cas i cada sector un per un i, quan acabi, es poden donar tres possibles escenaris: que els projectes tirin endavant tal com estan previstos, que se’n demani una modificació o reformulació, o que es desclassifiquin els sòls. La moratòria és una mesura de “caràcter preventiu” que va decidir aplicar el Govern mentre treballava en el nou pla director urbanístic (PDU) que definirà el creixement de la Costa Brava durant els pròxims anys i que ha fet ressorgir el debat al territori sobre la manera de conjugar la necessitat de nous sostres i la preservació del medi natural.

Quan va anunciar la moratòria, el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va indicar: “L’objectiu és salvaguardar tot el que puguem del paisatge de la Costa Brava”. Però també va demanar no “crear alarmisme” perquè si amb la redacció del PDU s’evidencia que la moratòria és innecessària en algun àmbit concret, “es deixarà sense efecte”.

Al gener el departament va aprovar una primera moratòria que afectava les construccions situades a 500 metres del litoral; i un mes després la va ampliar a la totalitat de la superfície dels municipis costaners. Tots els terrenys afectats compleixen tres condicions: són sòls urbans o urbanitzables no edificats, no tenen llicència d’obres concedida ni està en tramitació, i la major part de la superfície té un pendent superior al 20%. La moratòria, en global, revisarà més de mil hectàrees on es podrien construir més de 15.000 habitatges. A més, al primer avanç del PDU que va aprovar Urbanisme també es va acordar analitzar unes 1.500 hectàrees, que podrien acollir fins a 20.181 habitatges, en 17 dels 22 municipis costaners que no tenen el planejament adaptat al contingut del pla territorial parcial de les comarques gironines del 2010.

La suspensió temporal ha deixat en stand-by algunes de les obres més polèmiques, com la de cala Xelida de Palafrugell i d’Aiguafreda de Begur, alhora que ha obert molts dubtes en propietaris i promotors que tenen plans i inversions fetes, i que ara resten pendents de l’aprovació inicial del PDU que el Govern calcula que tindrà acabat cap al setembre o l’octubre.

Projectes en marxa

Sa Riera de Begur i Cap Roig esquiven la moratòria

Els projectes que ja tinguin la llicència d’obres o que l’estiguin tramitant no s’han vist afectats per la moratòria del Govern i, per tant, algunes construccions denunciades per SOS Costa Brava tiren endavant. És el cas dels 52 habitatges adossats i distribuïts en diferents nivells que s’estan aixecant a Sa Riera de Begur, en una zona boscosa, a tocar del nucli urbà de la cala. La seva construcció, alerta la plataforma ecologista, ha comportat “la desforestació d’una extensa zona de bosc, l’última que quedava accessible a tocar de la cala”. Per això, van presentar una denúncia urbanística a l’Ajuntament, però el consistori va respondre que tenien el permís abans del veto i que revocar la llicència comportava el risc d’afrontar indemnitzacions milionàries.

Un altre punt que ha quedat fora de la moratòria és al Baix Empordà, on hi ha en marxa el projecte d’ampliació dels Jardins de Cap Roig, que preveu quatre edificis nous de més de 1.000 m2 de sostre a l’Espai d’Interès Natural de Cap Roig, uns terrenys inclosos en la Xarxa Natura 2000 i que són al costat del Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de Castell. El projecte preveu construir un auditori, un espai polivalent a dos costats del castell i un equipament ambiental a l’antiga pedrera. Els tres equipaments serien soterrats per mimetitzar-se amb l’entorn. També està previst un quart espai, sobre rasant, situat als antics hivernacles, i la possibilitat d’ampliar l’embarcador i la barraca de la cala Massoni.

Uns metres més al sud, al municipi de Palamós, també tiren endavant els dos blocs de 24 apartaments cadascun que fa mesos que s’estan edificant a la pineda d’en Gori. Els immobles, de planta baixa i tres pisos, tindran jardí privat, piscina comunitària i pàrquing subterrani. Els plans del promotor són fer un tercer edifici que encara no té llicència però que la podrà demanar perquè els terrenys no estan afectats per la moratòria. Els ecologistes denuncien que el projecte, situat entre les platges de la Fosca i de Castell, s’està executant “enmig d’una zona boscosa de grans valors: cales, barraques antigues de pescadors, pinedes, el poblat ibèric”. A més, subratllen que tindrà un impacte “devastador a la zona”.

Projectes aturats

Hotels, camps de golf i habitatges, en suspens

La moratòria dictada per la Generalitat ha deixat en pausa durant un any -prorrogable a dos- alguns dels plans d’edificació més controvertits del litoral gironí. Han quedat en suspens els més de mil habitatges projectats en diversos sectors de la platja de Pals, en un espai de gran valor ecològic i paisatgístic. Els plans es van aprovar amb el nou POUM i van comportar crítiques enceses d’ecologistes i del Síndic de Greuges, que va demanar una reducció dràstica del nombre d’habitatges previstos.

Begur està afectat per la moratòria per partida doble. Estan suspesos temporalment els 19 habitatges que es pretenien aixecar a S’Antiga de Begur, però cinc tiren endavant perquè tenen la llicència d’obres atorgada. L’espai on s’ubiquen, que va ser una pedrera il·legal, sobrepassa els límits del PEIN Muntanyes de Begur i la Xarxa Natura 2000. A més, la moratòria també ha afectat els 265 habitatges i els 3 hotels que es volien construir a Aiguafreda, en 70 hectàrees de terreny boscós, unes obres que afectarien àrees incloses al PEIN Muntanyes de Begur, la Xarxa Natura 2000 i la reserva natural marina integral de Ses Negres.

Molt a prop, a la cala d’Aigua Xelida de Palafrugell, tampoc es podran fer, almenys de moment, els 33 xalets de luxe que una promotora va començar a aixecar malgrat que no tenia llicència d’obres. A Santa Cristina d’Aro, un dels projectes afectats és el camp de golf i la zona d’hotels que estaven projectats a la riera de Molinets, en uns terrenys de 65 hectàrees que podrien acollir 14.584 m( 2) d’activitat econòmica i 214 habitatges nous.

A la comarca de la Selva hi ha més d’un centenar d’habitatges planificats a cala Morisca de Tossa de Mar que hauran d’esperar la resolució d’Urbanisme, a més del projecte del nou port que volia fer l’antic equip de govern i que ara dependrà dels pactes municipals que configuri el nou ajuntament. L’anterior alcaldessa, Gisela Saladrich, volia construir un nou port amb més de 400 amarradors, locals comercials, aparcaments, un hotel de luxe i un túnel que connectés les instal·lacions amb el nucli de la població.

Un altre dels projectes que més polseguera han aixecat és Sa Guarda de Cadaqués, on hi ha projectats 104 cases i un hotel. La moratòria no havia afectat les obres d’urbanització -fer els carrers i fer arribar serveis- però sí l’edificació. Aquesta setmana, però, una revisió d’ofici de l’Ajuntament ha acabat aturant també la urbanització perquè hi falta un pou constructiu que abasteixi d’aigua la urbanització. Els propietaris, que ho han negat, ja anuncien que reclamaran judicialment per danys econòmics “milionaris”.