Tres vacunes mostren bons resultats en micos i dues entren a la fase final d’assaig

BarcelonaLa cursa per trobar una vacuna contra el covid-19 s’accelera. La revista Nature ha publicat resultats prometedors en micos de dues candidates que s’estan desenvolupant, la de la farmacèutica nord-americana Johnson and Johnson, que ja s’està provant en persones, i la que desenvolupen la Universitat d’Oxford i la farmacèutica anglosueca Astrazeneca, que ha entrat en l’última fase d’assaig en persones. D’altra banda, la farmacèutica nord-americana Moderna, en col·laboració amb el National Institute of Allergy and Infectious Diseases, ha publicat bons resultats de la seva vacuna, també en micos, a la revista The New England Journal of Medicine.

Moderna ha fet públic, a més, l’arrencada de l’última fase de l’assaig, que posarà a prova la vacuna amb 30.000 voluntaris dels Estats Units. Paral·lelament, el consorci format per l’alemanya BioNTech, la xinesa Fosum Pharma i la nord-americana Pfizer ha informat que comença la segona i última fase dels assajos en persones. Ho faran amb 30.000 voluntaris dels Estats Units, el Brasil i l’Argentina. Al mateix temps, la companyia nord-americana Arcturus Therapeutics i la Duke-NUS Medical School de Singapur han començat a assajar el seu candidat de vacuna en humans, amb la qual cosa ja són vint-i-set les vacunes que s’estan provant en persones.

Bons resultats inicials

Johnson and Johnson, en col·laboració amb la Harvard Medical School de Boston, ha desenvolupat una vacuna basada en un virus anomenat Ad26, que s’ha modificat genèticament perquè, una vegada a l’interior del cos, produeixi la proteïna S, l’espícula que el coronavirus utilitza per infectar les cèl·lules. La presència d’aquesta proteïna activaria el sistema immunitari per generar una resposta capaç de bloquejar el coronavirus.

Per comprovar-ho, els científics van administrar una sola dosi de les diverses versions de la vacuna o un placebo a un total de cinquanta-dos micos. Sis setmanes més tard els van infectar amb el nou coronavirus. La versió més efectiva de la vacuna va aconseguir que cinc de cada sis micos inoculats no mostressin cap càrrega viral detectable després de la infecció. La resta només tenien nivells baixos del virus al nas, mentre que els exemplars no vacunats presentaven nivells més alts. A partir d’aquests bons resultats i dels experiments en humans que ja estan en marxa per comprovar la seguretat de la vacuna, la companyia espera començar al setembre l’última fase dels assajos per posar-ne a prova l’efectivitat.

Els resultats de la Universitat d’Oxford i Astrazeneca no són tan sòlids. Basada en un virus de ximpanzé anomenat ChAdOx1, la vacuna funciona a partir d’un principi semblant al que utilitza Johnson and Johnson. Els resultats que s’acaben de publicar mostren que genera anticossos i limfòcits T protectors en ratolins, i que protegeix els micos de patir pneumònia en cas d’infecció per coronavirus.

Al llarg de l’experiment, fet amb divuit micos, els científics han observat que en els animals vacunats dues vegades, 56 i 28 dies abans de la infecció, es reduïa la càrrega viral als pulmons de manera que cap d’ells arribava a desenvolupar una pneumònia. Al nas, en canvi, la quantitat de virus era la mateixa en els micos vacunats que en els no vacunats. Això indica que aquesta vacuna podria alleujar la malaltia però potser no seria capaç d’evitar la infecció i la transmissió. Per confirmar-ho caldrà esperar els resultats de l’assaig que s’està fent amb milers de persones al Brasil i a Sud-àfrica, i que els científics preveuen per a finals de l’estiu.

Moderna segueix a bon ritme

Pel que fa a la vacuna de Moderna, els resultats que s’acaben d’anunciar indiquen que tindria una eficàcia semblant a la vacuna de Johnson and Johnson. Aquesta vacuna té un principi de funcionament diferent dels anteriors: està feta a partir de material genètic (ARN) sintetitzat al laboratori i embolcallat amb una substància greixosa. Un cop dins les cèl·lules, l’ARN s’utilitza per produir un fragment del virus que activaria la resposta del sistema immunitari.

Per analitzar-ho es va fer un experiment amb vint-i-quatre micos: a vuit se’ls van administrar dues dosis altes de la vacuna, a vuit més dues dosis baixes i als vuit restants no se’ls va inocular la vacuna. Un mes després de la segona dosi es van infectar els animals amb càrregues virals semblants a les de persones malaltes. Al cap de dos dies, només dos dels setze micos vacunats tenien virus amb capacitat de replicar-se als pulmons, mentre que els no vacunats en tenien tots. De manera semblant, cap dels micos vacunats tenia virus actius al nas després de dos dies, mentre que cinc dels vuit micos no vacunats en tenien.

Malgrat que aquests resultats són positius i indiquen que el desenvolupament d’aquestes vacunes va pel bon camí, encara no se sap del cert si seran efectives per prevenir o atenuar el covid-19 en persones. Els micos són el model més pròxim als humans però, esclar, són diferents. L’única manera de comprovar que les vacunes funcionen és mitjançant assajos clínics amb milers de voluntaris sans com els que ja han començat a fer tant Oxford i Astrazeneca com Moderna i quatre companyies més. Encara falten alguns mesos, doncs, per saber si aquests candidats a vacuna ajudaran realment a combatre la pandèmia.

Rússia anuncia que ja té la seva vacuna a punt

Segons va informar ahir el ministre rus de Sanitat, Mikhaïl Muraixko, les proves clíniques de la vacuna contra el coronavirus desenvolupada pel Centre Nacional de Recerques Epidemiològiques i Microbiologia Gamaleya de Rússia s’han acabat i comença l’etapa per documentar el seu registre. Muraixko ho va confirmar a l’agència de notícies russa TASS. Segons el titular de Sanitat, els metges i els docents seran els primers a rebre aquesta vacuna, i està previst que a partir del pròxim 10 d’agost s’enviï a les regions russes. L’objectiu del Kremlin és que es pugui administrar de manera massiva al país a partir de l’octubre.