Veïns dels Tres Turons ocupen habitatges per frenar-ne l'enderrocament

Els afectats reclamen a l'Ajuntament que no demoleixi les finques que hi ha dins del futur parc

Vistes de les casetes a l'interior de Vila Clara al Carmel
Clara López
19/12/2019
3 min

BarcelonaAls Tres Turons ho tenen clar: no volen cap enderrocament. Fa mesos que veïns i entitats senten la pressió d'un projecte que preveu la demolició de prop de 300 habitatges per crear un gran parc a la zona. Finalment, han decidit ocupar algunes de les cases que l'Ajuntament ja havia expropiat i tapiat al barri del Carmel amb la intenció d'enderrocar-les per fer-hi el futur parc. "Aquestes finques no superen el 5% de la massa forestal ja existent, i a l'interior del pla ja hi ha horts, parcel·les i una zona verda", ha dit aquest dijous el portaveu de la Plataforma d’Habitatges Afectats dels Tres Turons, Fran Bernal. La plataforma tem que el projecte doni peu al pròxim "barricidi de la ciutat" i demana al consistori que desafecti les finques que inclou dins les 123 hectàrees de zona verda.

El Parc dels Tres Turons és en realitat la suma de tres parcs –el del Carmel, el del Turó de la Rovira i el de la Creueta del Coll– que Barcelona vol convertir en el futur gran pulmó verd de la ciutat. Al mes de maig el consistori va triar els tres projectes per reestructurar els camins dels turons, millorar les connexions entre els parcs i els seus accessos i recuperar les pedreres. Però per consolidar aquest espai com una gran àrea natural al bell mig de Barcelona, l'Ajuntament primer ha de buidar la zona, un procés que ha accelerat aquest any. A principis d'octubre el govern municipal va licitar les obres d'enderroc dels primers quinze pisos, quatre dels quals són els que han sigut ocupats per les entitats.

Tant veïns com entitats creuen que el projecte fa perillar la identitat i autenticitat del barri. "Ningú diu que no al parc. Només demanem que la gent es plantegi a costa de què volen el parc", diu la Laia Mercader, afectada. "Mira que bonic que és tot això!", diu, mentre assenyala des del balcó les vistes a la ciutat de Barcelona. "Això s'ha de protegir", afegeix la jove. Denuncien que les finques afectades, moltes d'elles de construcció dels anys 30, formen part del "patrimoni arquitectònic i històric" dels barris i demanen al consistori que posi en marxa mesures per salvaguardar-los. Per aquest motiu, s'ha iniciat paral·lelament a la reobertura dels espais un treball que estudiarà finca per finca la seva protecció.

"Em sembla una bogeria el que està passant", diu. La Laia va arribar a la finca on viu amb la seva parella al mes de març, quan molts dels veïns ja començaven a marxar. Les entitats asseguren que a les casetes hi vivien famílies fins al setembre, que va ser quan es van rebre les últimes cartes d'expropiació. La de Carlos Gaspar és una d'elles. És la quarta generació de la seva família que viu al barri, i van construir la casa el 1928. "És absurd que es faci fora els veïns de les seves cases, que són centenàries. És una cosa que no s'hauria de tocar, ni tan sols plantejar". Diu que no se'ls ha assegurat un allotjament al barri, tot i que, des d'un inici, aquesta va ser una de les promeses del consistori.

Els afectats temen que el projecte porti a la "massificació" també dels barris propers i afegeixi "pressió urbanística" sobre espais com les bateries del Turó de la Rovira. "La creació del parc porta, amb la seva aplicació, una transformació de tots els barris del seu voltant", reflexiona Bernal. "Aquest tipus de mesures han destruït tot el teixit associatiu, comercial i veïnal d'altres zones, i aquí passarà el mateix", conclou.

Per la seva banda, fonts municipals afirmen a l'ARA que les persones desallotjades de les finques o bé han sigut reubicades en habitatges que l'Ajuntament ha posat a la seva disposició o bé han sigut indemnitzades. A més, asseguren que els habitatges afectats, que ja havien estat expropiats i tapiats, han sigut "ocupats sense dret" i que, per tant, "caldrà gestionar el desallotjament previ a l'enderroc".

stats