Tres tancades indefinides per reclamar drets per als immigrants

BadalonaEl Ridhouan té 33 anys, viu al barri de la Salut, a Badalona, i va arribar fa vuit anys del Marroc, però encara no ha aconseguit el seu permís de residència tot i no haver parat de treballar en tot aquest temps. Situacions com la seva van fer que cinc persones -no totes immigrants-, es tanquessin aquest dilluns a la nit en un antic centre excursionista de Badalona en desús i donessin continuïtat als tancaments de Barcelona, a l’antiga escola de la Massana, al Raval, que es va iniciar a finals d’abril, i a l’església del Sagrat Cor del barri del Poblenou, de fa una setmana. El tercer tancament, com els altres, és indefinit, fins que no aconsegueixin algunes de les reivindicacions.

Recollidor de ferralla, venedor d’objectes de segona mà, operari a la construcció, pintor... El Ridhouan fa recompte de feines i també de caps: n’ha tingut quatre o cinc, però cap li ha volgut fer un contracte de treball. “Acostumen a dir que no poden a causa de la crisi”, explica. “Si ja és difícil trobar un contracte de feina d’un any per a un espanyol, imagina’t per a algú de fora”, reforça Enrique Mosquera, de Papers per a Totes i Tots, una de les cinc persones que farà nit al local de Badalona.

Com el Ridhouan, quatre joves més reconeixen que fa cinc, tres, dotze i vuit anys, respectivament, que treballen i no tenen ni rastre d’un possible contracte de feina i, per tant, uns papers. Denuncien també que moltes vegades l’única manera d’accedir a aquesta relació laboral formal és comprant el contracte i que, encara que ho facin, no sempre hi ha garanties que sigui legal.

El col·lectiu demana en un document amb onze punts la possibilitat d’aconseguir papers sense contracte de feina; la derogació d’una llei d’estrangeria que, denuncien, “mata cada dia”; la nacionalitat sense examen; el tancament dels CIE i la despenalització de la venda ambulant, així com la fi del “racisme institucional” i mesures específiques contra la violència masclista, entre d’altres. Tot i alguns primers compromisos de la Generalitat, l’excepcionalitat del 155 impedeix confiar-hi gaire, mentre que a les reunions amb representants de la delegació del govern central “només n’han pres nota”, denuncia l’Enrique.

Tot i que només cinc immigrants van passar la nit a l’edifici, “la idea és que la gent hi vagi passant, no que hi dormi molta gent”, explica l’Enrique. Per donar suport a l’entrada a l’edifici, ahir hi van assistir unes 20 persones. Entre elles, alguns immigrants que sí que tenen papers, però que donen suport als companys que no n’han aconseguit i, de passada, reivindiquen l’accés a la nacionalitat “sense un examen que és difícil fins i tot per a un espanyol”, comenten.

Ibrahim Oumouhou, també marroquí i membre de Cornellà Sense Fronteres, va participar als tancaments del 2001 que també reivindicaven una millora de la llei d’estrangeria. “Pràcticament vaig arribar directe de la pastera als tancaments, però seguim lluitant pel mateix”, explica, ara sí amb la seva situació regularitzada.

L’espai ocupat, un antic centre excursionista on encara queden alguns armaris i cadires antigues, és propietat de l’Ajuntament de Badalona. “Fa entre cinc i deu anys que està buit, tot i que per la quantitat de pols sembla que en faci encara més”, diu l’Enrique fent broma. Van netejant mentre esperen l’arribada dels matalassos i demanen que qui pugui porti roba de llit. L’Enrique explica que han parlat amb la PAH per tenir una idea de les opcions que hi ha que els desallotgin, i la seva “previsió política” és que no ho faran. “Però de garanties no en tenim”, afegeix.

L’Ajuntament de Badalona és, juntament amb el de Barcelona, “l’únic que afavoreix l’empadronament sense domicili”, explica l’Enrique. Liderat per Guanyem Badalona en Comú en coalició amb ERC i ICV, sempre s’ha mostrat comprensiu amb els immigrants sense papers, però es troba en mig d’un encreuament de foc amb el PP, el PSC i Ciutadans després de perdre una moció de confiança que podria derivar en una moció de censura.