Un 36% dels ciutadans tenen el català com a llengua habitual

BarcelonaL’avi que vol dir-hi la seva en el grup de WhatsApp familiar i que ho fa, potser per primer cop a la seva vida, llançant-se a escriure en català, l’idioma que fa servir per parlar amb fills i nets però que no havia après a escriure. Aquesta és una de les portes d’entrada al català escrit que la direcció general de Política Lingüística apuntava ahir per explicar el fet que creixi significativament el nombre d’adults -sobretot a la franja de més edat- que ara diuen que saben escriure en la llengua pròpia i que fa cinc anys no ho deien, com es desprèn de l’Enquesta d’Usos Lingüístics presentada ahir. En part, això és així, com apunta la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, perquè s’han superat pors i estereotips. També perquè les xarxes socials i l’ús del mòbil per enviar missatges hi han jugat un paper clau, com també els cursos de català per a adults.

“L’escola fa un bon paper. La immersió lingüística funciona”, va celebrar la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, amb les últimes dades a la mà. L’estudi, que es fa cada cinc anys, evidencia que un 76,4% de les persones adultes que viuen a Catalunya utilitzen el català com a mínim un cop al dia, tot i que el percentatge de gent que usa habitualment el català és del 36,1%, dues dècimes per sota dels resultats de fa cinc anys. De fet, l’ús habitual del català s’ha estancat des del 2008, i després de patir una forta davallada de 10 punts (del 46% del 2003 al 35,6% del 2008) fruit de l’onada migratòria que va arribar a Catalunya a finals dels noranta i principis del 2000, en els anys previs a la crisi.

En canvi, el percentatge de ciutadans que tenen el català com a llengua inicial -la primera que s’aprèn a parlar-és lleugerament més baix, d’un 31,5% (poc més de dos milions de persones). Una xifra molt per sota del 52,7% de ciutadans que fan servir el castellà com a llengua inicial.

Català i castellà, indistintament

Un 42% de la població adulta fa servir el català tot i no tenir-lo com a llengua inicial i, de fet, l’informe reflecteix una tendència a usos lingüístics combinats. És a dir, d’utilitzar de manera compartida el català i el castellà. Tampoc s’actua igual en tots els àmbits i, mentre que el català repunta en espais com els comerços, no passa el mateix en entitats bancàries o administracions de l’Estat.

En relació a l’última edició de l’enquesta -s’ha fet a partir de prop de 9.000 entrevistes a persones més grans de 15 anys-, es detecta un increment de 160.000 persones que saben parlar català i de 128.000 que l’entenen. En termes generals, un 94,4% de la població adulta entén el català i un 81,2% el sap parlar, mentre que un 85,5% el llegeix i un 65,3% el sap escriure. Per edats, la franja d’edat en què l’ús del català com a llengua habitual és més gran és la de majors de 65 anys (44,4%), mentre que cau més entre la població d’entre 30 i 44 anys (29,8%). En canvi, són els més joves els que millor l’escriuen.

L’ús entre pares i fills augmenta

El que garanteix la bona salut de la llengua catalana, tal com es va remarcar ahir durant la presentació de l’estudi, és que no segueix la dinàmica de llengua minoritària, en què una generació no la utilitza amb la següent. En el cas del català és al revés: l’ús augmenta a l’hora de dirigir-se als fills. Un 35,4% dels enquestats utilitzen el català per parlar amb els fills, mentre que un 28% fan servir només el català per parlar amb els avis. Entre les persones de 15 a 29 anys el coneixement supera el 80%, tant per parlar-lo com per escriure’l.

Els responsables de l’enquesta remarquen que on es detecta més creixement és en les competències lectora i escriptora. En els últims cinc anys ha pujat cinc punts el percentatge de població que sap escriure en català i tres el de les persones que el saben llegir. Globalment ara hi ha 400.000 persones més que saben escriure en català que el 2013.

El percentatge d’adults que saben català s’acosta ara al d’abans de l’onada migratòria del període 2003-2008, tot i que la població nascuda a l’estranger ha augmentat en 90.000 persones els últims cinc anys. “Els nostres carrers són també una bona escola”, va remarcar Franquesa en referència a la necessitat d’utilitzar la llengua pròpia en tots els àmbits per facilitar, també, que les persones nouvingudes l’aprenguin. Els nascuts a l’estranger amb coneixements de català els han adquirit a la vida quotidiana (37,3%), a l’escola (31,2%), en un curs de català per a adults (25,1%) o a la feina (17,5%).

Si ens fixem en el lloc de naixement, un 10% dels originaris d’altres punts de l’Estat tenen ara el català com a llengua habitual, i el percentatge és del 4,6% entre els nascuts a l’estranger.

Per territoris, l’Alt Pirineu, el Penedès i les comarques centrals són els que tenen un percentatge més alt de gent que entén el català. A l’altre plat de la balança hi ha Barcelona i la seva àrea metropolitana, a més de l’Aran.