Tres problemes i un destí: formar directors per transformar l’escola

BarcelonaEn només dos anys, l’Institut Olivar Gran de Figueres ha passat de 50 a 75 professors. Un “creixement molt brusc” que ha provocat que estructures i dinàmiques internes que abans funcionaven s’hagin desestabilitzat. “Estem en un moment de desconcert”, resumeix Rafa González, que fa 11 anys que forma part de l’equip directiu, sis dels quals els ha passat com a director. Creien que necessitaven sacsejar el centre i ordenar-lo. “Tenim unes estructures de fa 50 anys: un institut de BUP i COU no té res a veure amb els instituts d’ara i, en canvi, l’organització és la mateixa”, lamenta.

A 140 quilòmetres, a l’Institut Alzina de Barcelona han detectat que en els pròxims anys hi haurà una “allau de jubilacions” i creuen que és un bon moment per canviar la cultura de treball en equip. “Els alumnes treballen en grup, però creiem que els professors encara tenim una manera de treballar molt individualista”, apunta Isabel Balaguer, la directora del centre.

I una mica més al sud hi ha l’Escola Marià Fortuny de Reus, un centre de màxima complexitat -el 100% dels alumnes tenen beques menjador- on s’enfronten cada dia a les dificultats socioeconòmiques de l’entorn. “Posem massa el focus en temes actitudinals i d’acollida que són importants, però el focus ha de ser l’aprenentatge dels alumnes”, explica Núria Sabaté, la directora. La seva companya a l’equip directiu Anna Lleonart afegeix: “Els nens estan desenganxats del projecte educatiu i hi ha molt fracàs escolar. Necessitem un canvi, però ens falten habilitats, eines i formació”.

En els tres casos, els centres educatius busquen una empenta per començar una nova etapa, però també una guia i un acompanyament durant el trajecte. Són persones diferents, en centres diferents i amb objectius diferents, però creuen que la palanca de canvi passa per la formació dels equips directius, perquè l’impacte caigui en cascada a tot el claustre i, al final, repercuteixi en els alumnes. Per això, s’han inscrit al programa Lideratge per a l’aprenentatge, impulsat per EduCaixa amb la col·laboració de la Universitat de Londres. D’entre 233 sol·licituds, han estat escollits 50 centres de tot l’Estat que durant un any rebran formació a través dels seus equips directius. La primera sessió va tenir lloc fa uns dies a Barcelona.

“Per a nosaltres és una oportunitat d’or perquè sabem on volem arribar, però necessitem l’acompanyament per fer-ho. Volem aprendre sobre lideratge distribuït, que no és el mateix que delegar”, diu Núria Sabaté, de Reus. A l’Alzina també volen millorar en aquest sentit. “Tenim la sensació que sempre són les mateixes persones les que volen tirar endavant tots els projectes”, afirma Mireia Cebrián, secretària de l’institut. Confien que a la formació els ensenyaran eines per aconseguir trobar aquest equilibri, ja sigui detectant les persones “motivadores” -les que no cal que liderin projectes, però sí que hi ajuden i faciliten que es portin a terme-, com també “creant l’esperit” perquè tot l’equip docent se senti protagonista a l’escola. “De la primera sessió vaig treure’n una idea: hem de mirar els professors, organitzar-los bé i no deixar ningú al marge del projecte”, apunta Cebrián. La directora de l’Alzina rebla: “I fer aflorar les creences i valors perquè siguin compartits”. És a dir, parlar del què però sobretot del com: “Tothom diu que vol aconseguir l’equitat, però hem de consensuar les estratègies per arribar-hi”.

¿I aquests cursets als equips directius no els hauria d’impulsar el departament d’Educació? Els docents admeten que, més enllà de l’actual formació obligatòria als directors -un curs saturat perquè hi ha moltíssima més demanda que oferta-, caldria involucrar també els caps d’estudis i altres membres dels equips directius, que ara mateix només s’hi apunten en funció de la seva iniciativa personal. Argumenten que la feina a l’aula i la feina de despatx són molt diferents. “Se’m fa difícil pensar una organització amb un milió d’euros de pressupost que no tingui un departament de comptabilitat”, apunta González, que denuncia “la manca de recursos en formació” en aquest sentit. En tot cas, veuen positiu que una entitat externa els faci aquesta formació. “L’educació és un fenomen social i, per tant, tots els agents hi han d’intervenir”, apunta Rafa González, que fa la formació amb el seu company Carles Ballart.

Més observacions a l’aula

És d’hora encara per saber fins a quin punt aquesta formació pot transformar els centres. González confia que permeti que el claustre de l’Olivar Gran “perdi la por” que qualsevol professor pugui entrar a qualsevol aula. “Al ser observats se senten fiscalitzats. Volem donar contingut a l’observació, perquè si creem confiança és una manera de compartir bones pràctiques. I només si els professors aprenem, els alumnes també aprendran”, afirma.

A l’Alzina, Cebrián aposta per potenciar el treball en grup dels professors i per aprendre a gestionar els conflictes a l’aula. “Calen més eines més enllà de la via punitiva”, diu. I deixa anar que a la formació ha constatat que els professors canaris “ens passen la mà per la cara a la resta en educació emocional”. Tres problemàtiques que s’intenten solucionar amb una recepta: formar més els directors d’escola per transformar els centres.