Tres mesos, dotze focs i 76 hectàrees calcinades

GironaProvocar un incendi és relativament fàcil. El que és difícil és enxampar la persona que l’ha originat. “És complicat perquè, quan comença el foc, el piròman ja no hi és”, admet el subcap dels Mossos d’Esquadra de l’àrea bàsica de La Bisbal d’Empordà, el subinspector Francesc Nieto. Per aconseguir-ho, cal dur a terme una investigació “complexa” amb seguiments, vigilàncies i entrevistes a testimonis. Tot un conjunt d’actuacions que han portat la policia a detenir un veí de Torroella de Montgrí, de 54 anys, com a suposat autor de dotze incendis entre el juliol, l’agost i l’octubre d'enguany al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Segons la interlocutòria de presó, en total es van cremar 763.138 metres quadrats de matolls i bosc; el gran gruix el 22 de juliol, quan les flames van arrasar 75,71 hectàrees del massís i van obligar a desallotjar 150 persones d'una casa de colònies. Els bombers van aconseguir controlar-lo en 26 hores, però van necessitar dotze dies per extingir-lo. 

L’arrestat utilitzava sempre el mateix modus operandi: en dies d’altes temperatures, sequera i vent, a la tarda, agafava branques, pinyes o polls petits, els encenia amb un encenedor i marxava caminant. Sempre triava espais de difícil accés, situats en una àrea de més o menys un quilòmetre i mig a la rodona. “Tots els focs eren al mateix espai, a prop de les urbanitzacions de les Dunes, Torre Vella i Torre Gran, però allunyats dels camins”, indica l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí. 

Segons la investigació de la policia, el primer incendi que hauria provocat el detingut va ser el del dimarts 20 de juliol, quatre dies després del foc que va calcinar unes 400 hectàrees del Parc Natural del Cap de Creus i una setmana més tard que la Generalitat activés l’Infocat per l’alt risc d’incendi forestal. Aquell dia l’acusat hauria encès dos focus petits. L’endemà va cremar 800 metres quadrats, i l'altre, dijous, hauria originat l’incendi més gran i que va posar en alerta els veïns i els cossos d'emergències. 

El detingut està acusat de provocar quatre incendis més a l'agost: un el dijous 12, dos el divendres 13 i l'últim el dijous 26. No va tornar a actuar fins al 13 d’octubre, quan va encendre tres focus més. El del dia 20 va ser l’últim, segons consta a l’atestat policial. 

Detectius d’incendis

Cada vegada que es declara un incendi, els Agents Rurals s’activen per donar suport als bombers, però també per investigar-ne l’origen. En el cas del foc del juliol al Montgrí, des del primer moment es va sospitar que era intencionat. “En pocs dies s’havien produït tres incendis a pocs metres de distància els uns dels altres. I les setmanes següents se’n van repetir més”, recorda Colomí.

Els Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de la policia local i els Agents Rurals, van obrir diverses línies d’investigació i totes van portar a l’acusat. “A principis d’octubre vam tenir més pistes i més indicis sobre la persona que vam detenir, i és quan vam abocar-hi més recursos”, concreta Nieto. La policia va posar en marxa un dispositiu per fer seguiments i vigilàncies que, juntament amb el relat de diversos testimonis, van ser claus per determinar el presumpte autor dels fets. 

Amb tots els indicis i proves, dilluns passat la policia va detenir l’home a casa seva: és un veí que havia marxat del poble feia temps i que hi havia tornat a viure a principis d’estiu. Els Mossos han investigat si al seu anterior lloc de residència hi havia hagut incendis provocats, però no n’han trobat.

Després de passar a disposició judicial, la jutge va ordenar presó sense fiança. L’acusat es va acollir al seu dret a no declarar, però a la comissaria va confessar que era l’autor d’alguns dels incendis d’aquest estiu, entre els quals el del 22 de juliol. 

La piromania, un trastorn de conducta

La Societat Espanyola de Psiquiatria recalca que no totes les persones que provoquen incendis són piròmans. Aquest diagnòstic el reserven a “un grup molt més restringit de casos”, inclosos en el grup de trastorns del control dels impulsos, juntament amb la cleptomania i la ludopatia, entre d'altres. “Algunes vegades la fascinació o atracció pel foc genera una tensió o activació que només es pot pal·liar amb conductes relacionades amb el foc. Quan es deixen endur per aquest impuls, encenen un foc, el presencien o, inclús, participen en les tasques d’extinció”, exposa la psiquiatra i metge forense Esperanza L. Gómez-Durán. 

L’experta afegeix que els piròmans no provoquen incendis per venjança, ideologia, ni motius econòmics o deliris, sinó que ho fan perquè “obtenen una gratificació, una excitació o simplement un alleugeriment que contribueix a perpetuar el trastorn”. Sense entrar a valorar el cas concret del detingut de Torroella, Gómez-Duran indica que, en termes generals, quan el descontrol de la conducta és més gran i es redueixen els temps entre un foc i un altre “s’han de buscar factors precipitants” com ara estrès vital o pèrdues. 

La piromania es pot curar i, segons la psiquiatra, s’utilitzen tant tractaments psicofarmacèutics com intervencions psicoterapèutiques.