Tres escoles religioses de Barcelona passen a la xarxa pública a partir del curs que ve
Els centres concertats aportaran un miler de places per satisfer la demanda a l'Eixample
BarcelonaA partir del curs vinent tres escoles religioses concertades de Barcelona obriran com a centres de la xarxa pública, cosa que permetrà augmentar en un miler les places públiques al districte de l'Eixample. Els centres formen part de la Fundació Escola Vicenciana, que ha decidit acollir-se a la possibilitat del traspàs de la titularitat que permet el Govern des del 2019 i pel qual ja han fet el pas tres centres (a Hostafrancs, Igualada i Santa Eulàlia de Ronçana). El departament d'Educació confia tancar més acords en els pròxims dies per "donar resposta a l'increment de demanda d'oferta pública", ha explicat el conseller Josep Bargalló.
Els tres centres són el Marillac, el Sagrada Família i el Sagrat Cor, que amb la nova titularitat també canviaran de nom i passaran a ser, pel mateix ordre, Institut Escola Sicília, Institut Escola Londres –en la fórmula d'integrar primària i secundària– i Escola Aldena. L'acord suposa que el Consorci d'Educació de Barcelona pagarà un "lloguer antic", en paraules de Bargalló, a la fundació religiosa, amb una presència centenària a la ciutat, i alhora es farà càrrec dels 96 treballadors en plantilla, entre professorat i personal d'administració. A través del conveni, l'Ajuntament de Barcelona i Educació es faran càrrec de la meitat dels 1,5 milions d'euros en què s'han pressupostat les obres de reforma i rehabilitació de les instal·lacions.
Tant Bargalló com el vicepresident del Consorci, Joan Subirats, han remarcat les bondats de l'assumpció de la titularitat dels tres centres perquè suposarà una injecció de 1.049 places a la xarxa pública en tres barris de l'Eixample, que, amb les 4.000 actuals, tenen dèficit d'oferta davant d'una "demanda creixent de places públiques" que topa amb la dificultat de poder construir centres públics de nova planta a causa de la falta d'espais. És el cas de gairebé tota la ciutat de Barcelona, on des de fa tres cursos cada cop hi ha més famílies que trien la pública, cosa que trenca la històrica tendència de preferència per la concertada. Aquesta tendència ha provocat que molts centres concertats no omplin les places que tenen disponibles i tinguin dificultats econòmiques per mantenir les instal·lacions.
El primer centre concertat en actiu que va passar a ser públic va ser el col·legi religiós La Immaculada Concepció, també a Barcelona, poc després de que s'aprovés el decret que facilita els canvis de titularitat. Seguia l'exemple de l'antiga Escola Sant Vicenç de Paül al barri de Sants, que feia un any que havia hagut de tancar les portes. El departament encara té una trentena de peticions de centres i n'està estudiant una vintena que compleixen els requisits, la meitat a la capital catalana. Bargalló ha explicat que no tots els centres concertats interessats en passar a la xarxa pública compleixen els les característiques que marca el decret d'integració de l'any 2019, que exigeix, entre d'altres, la viabilitat dels equipaments existents.
A la resta del territori català, els projectes més avançats per entrar a la xarxa pública de la Generalitat són l'escola d'educació especial Virolai de Cornellà de Llobregat, que fa anys que treballa per al seu traspàs; l'institut mancomunat Vall del Tenes, al Maresme; i l'escola concertada Ateneu d'Igualada.