Baltasars sense pintar al 75% de les capitals de comarca

BarcelonaLa campanya que reclama als ajuntaments i a les comissions de Reis que triïn persones negres per fer de rei Baltasar ha tingut efecte. Aquest dissabte, 5 de gener, en tres de cada quatre capitals de comarca hi haurà un Baltasar de veritat. La plataforma Casa Nostra Casa Vostra va fer públic ahir que en 32 de les 43 capitals hi haurà un rei negre sense pintar, vuit més que l’any passat, després que Reus, Girona, Valls, Cervera, Solsona, Tremp, Móra d’Ebre i Moià hagin fet el pas.

L’entitat celebra que es fomentin Cavalcades més inclusives i, a poc a poc, s’elimini la pràctica del 'blackface', que consideren “d’origen racista i colonial”. “Són passos que caminen en favor d’una millor acollida i d’una millor integració dels nouvinguts”, argumenta el portaveu de Casa Nostra Casa Vostra, Xavi Buxeda, a l’ARA. L’entitat explica que els motius que esgrimeixen les ciutats que mantindran un rei Baltasar pintat són la dificultat per trobar persones negres als seus municipis o el pes de la tradició. Buxeda replica que hi ha municipis petits, com el Vilosell (Garrigues), de 185 habitants, que “han aconseguit trobar un negre per fer de rei”. I avisa que “no es pot contraposar la tradició a la inclusió”. “Segur que totes les ciutats poden trobar la manera de fer una Cavalcada intercultural”, afegeix.

Per demarcacions, Barcelona encapçala el percentatge de comarques que s’han sumat a la iniciativa de Casa Nostra Casa Vostra, i en 11 de les 13 capitals (el 85%) hi haurà un rei sense pintar. Només Igualada i Berga seguiran maquillant Baltasar. La capital de l’Anoia té la Cavalcada més antiga de Catalunya i la segona de l’estat espanyol, amb referències del 1895, i és considerada Patrimoni d’Interès Nacional. Els tres reis són escollits per una fundació privada que tria tres igualadins que al llarg de la seva vida han tingut una vinculació important amb la festa de Reis i amb la ciutat. Aquest any tant Baltasar com el miler de patges que participen en la cavalcada es tornaran a pintar de negre. A Berga, els organitzadors de la Cavalcada han al·legat falta de temps, però s’han compromès a “reformar-la de cara al 2020”.

Com a Berga, l’Ajuntament de Puigcerdà també ho canviarà l’any que ve. Juntament amb Ripoll, són les úniques capitals de comarca de la demarcació de Girona que pintaran el rei de negre. A Girona ciutat aquest serà un dels canvis més importants de la Cavalcada, perquè és el primer cop en 62 anys d’història que Baltasar serà negre de veritat. Els Manaies, els organitzadors de la festa, defensen que fins ara no havien rebut candidatures de persones negres per fer de rei Baltasar i que per això no n’havia sortit mai cap.

Aquest és, precisament, el motiu que al·leguen a Tàrrega, que com el Pont de Suert, Sort, Mollerussa i Viella continuarà tenint un Baltasar pintat. El grup de teatre BAT, que organitza la Cavalcada amb el suport de l’Ajuntament, ha explicat a l’ARA que “dels 26 voluntaris que volen fer de rei no n’hi ha cap de negre”. Per aquest mateix motiu no descarten escollir una persona negra si s’hi presenta candidata, sempre que aboni els 120 euros de col·laboració que es demanen per ser rei. Només el 58% de les capitals de comarca de les terres de Ponent tindran un Baltasar de veritat. Una d’elles és Balaguer, on hi haurà patges negres a la carrossa del rei Melcior i blancs a la de Baltasar, amb l’objectiu de fomentar el diàleg intercultural.

A les comarques de Tarragona, Reus -el rei Baltasar i els seus patges seran persones refugiades rescatades per l’Open Arms-, Valls i Móra d’Ebre deixaran de pintar el rei aquest any, de manera que vuit de les deu capitals de comarca tindran un Baltasar negre, amb el Vendrell i Gandesa com a excepcions.

“No és racisme, és classisme”

De cara a l’any que ve, Casa Nostra Casa Vostra vol estendre el que faran 24 capitals de comarca aquest dissabte i aconseguir que “ni una sola població” faci servir el betum a la cavalcada, ni per als reis ni per als patges. Consideren que discrimina i ridiculitza les persones negres. Montserrat Ferràs, doctora en sociologia per la UB, afirma que “no és racisme ni xenofòbia”, però sí “classisme i exclusió”, ja que a la majoria de ciutats s’ha de pagar per fer de rei.

“Això és elitista, perquè deixa fora molta gent que no ho pot assumir”, lamenta. Ferràs reclama que les comissions i els ajuntaments no es limitin a esperar que persones negres es presentin com a candidats, sinó que “vagin a explicar-los la festa amb voluntat d’incloure’ls”. “Si no, no se’ls facilita participar a les festes culturals, socials i tradicionals i es mantenen dos mons separats”, avisa.