Tres capitals catalanes signen el decàleg del Govern per unificar el padró

BarcelonaDesprés d'una cimera d'alcaldes al mes d'abril, el departament d'Igualtat ha impulsat un decàleg per unificar criteris a l'hora d'empadronar per a tots els municipis catalans, en què es recorda que quedar registrat al padró és una obligació i un dret tant per a l'administració com per a l'administrat. L'objectiu és evitar que es continuï repetint les vulneracions a residents que no presenten un títol de propietat o de lloguer de l'habitatge, no tenen un domicili fix o estan en situació administrativa irregular si poden provar el veïnatge al municipi. El document ha estat signat per l'Associació de Micropobles de Catalunya, així com pels ajuntaments de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i el Prat de Llobregat, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, que confia que hi hagi més adhesions a mesura que es facin les presentacions als alcaldes.

Entre les 10 mesures que s'inclouen al decàleg s'estableix que si es compleixen els requisits s'han de resoldre les sol·licituds abans dels tres mesos des que s'accepta al registre, i en cas de denegació de la inscripció, ha d'estar motivada basant-se exclusivament en la normativa del padró.

El director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del departament, Adam Majó, ha justificat el decàleg en la necessitat d'establir un marc d’actuació comú davant de la llei espanyola de règim local, que "deixa marge per a la interpretació". En aquest sentit, ha insistit a dir que tots els consistoris han de seguir els mateixos criteris i procediments per evitar situacions d'exclusió social i greuges entre municipis, que provoca trasllats de persones des de les ciutats restrictives fins a les, més permissives.

Sensellarisme i residents en hostals

Com marca la llei estatal, el decàleg de la Generalitat també assenyala l'obligatorietat d'inscriure les persones que justifiquen residir en hostals o albergs o tenen algun altre document acreditatiu que s'hi està residint, acceptar els infrahabitatges com ara barraques o caravanes sempre que siguin fixos, i donar la possibilitat d'empadronar-se en una adreça alternativa, que pot ser la del mateix ajuntament o de qualsevol altra dependència municipal. Per a això, els consistoris han de fer un informe de coneixement de residència, en casos d'infrahabitatge i de persones sense domicili.