Tres anys de presó per a l'amo de les acadèmies d'idiomes Brighton per estafar milers d'alumnes

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys de presó Alfredo I. N., amo de les acadèmies d'idiomes Brighton, per estafar milers d'alumnes en no retornar-los els diners que havien avançat per a la matrícula del curs després que l'escola tanqués l'octubre del 2002. Després d'arribar a un pacte amb la fiscalia, el condemnat no podrà exercir cap responsabilitat industrial o comercial durant tres anys. El tribunal també ha condemnat el Banco Pastor perquè va seguir cobrant els crèdits contrets pels alumnes tot i que les classes no s'estaven fent. Altres entitats financeres van reconèixer el deute i van retornar els diners als afectats.

Com ja va acceptar l'acusat, l'abril del 1990 va constituir una societat limitada amb domicili a Barcelona per crear acadèmies d'ensenyament d'idiomes, i va arribar a obrir diverses seus a la ciutat, i també a Badalona, Martorell i Sabadell, ja que tenia un "cert èxit comercial". L'any 2001, per la crisi del sector i una política "expansionista" d'obrir més seus, el processat tenia problemes econòmics, que van provocar que deixés de pagar lloguers de locals, que reduís el nombre d'aules de 162 a 56 i que agrupés en les mateixes classes alumnes de diferents nivells.

L'empresa va fer una publicitat "agressiva", que molt sovint no va pagar, i va demanar als alumnes un pagament anticipat del curs a partir d'un finançament amb un crèdit a mitjà termini amb alguna de les entitats financeres amb les quals el processat ja havia acordat la forma de pagament. L'any 2000 els deutes a curt termini de la societat eren d'1,8 milions d'euros, mentre que l'any següent van ser d'1,1 milions, amb un deute global d'1,6 milions. El processat era incapaç de tornar aquests diners.

Tot i això, el condemnat va continuar oferint cursos de 15 idiomes diferents, amb rebaixes en el preu, contractant verbalment nous professors i perjudicant-los a tots, ja que no podia fer front a cap despesa ni salari. L'any 2002 les pèrdues van continuar incrementant-se, amb 57.046 euros més, arribant a acumular un deute d'1,6 milions.

Un total de 3.783 alumnes van contractar cursos des de l'octubre del 2002 al juny del 2003, i hi havia 10.940 persones que havien de rebre algun grau de formació. La sentència destaca que el processat oferia una imatge falsa de l'acadèmia per captar més alumnes. Cada estudiant pagava 60 euros en concepte de reserva de matrícula i un pagament posterior en efectiu, amb targeta de crèdit o un crèdit bancari. Així, entre agost i octubre del 2002 es van fer 1.060 reserves, amb uns ingressos per a l'empresa de 63.600 euros.

Però el 29 d'octubre del 2002 el processat, que continuava oferint cursos fins al dia anterior i sense cap tipus d'avís previ, va presentar al jutjat una fallida financera voluntària, que va ser qualificada de "fraudulenta" per una sentència judicial del 2005. Tot i no fer-se els cursos, les entitats financeres van continuar cobrant els préstecs als alumnes advertint-los que serien inclosos en llistes de morositat. Aquest cobrament es va suspendre per ordre judicial el març del 2003, aplicable a totes les persones que havien seguit aquesta forma de pagament a partir del juny del 2001.

Després d'arribar a un pacte inicial amb el fiscal, a finals del 2008, l'acord es va trencar per incorporar a la causa 1.500 afectats més. Això va retardar encara més el procés, i el judici no va començar fins al passat mes de març. L'acusat havia acceptat la pena sol·licitada pel fiscal, però el Banc Pastor no, i les sessions es van allargar fins al 30 de maig, perquè declaressin els milers d'afectats.

Ara Alfredo I. N. haurà d'indemnitzar els alumnes que van pagar en efectiu, més els interessos legals, mentre que el Banco Pastor haurà de retornar els imports dels crèdits pagats pels alumnes, que sumen milers d'euros.