Trens Dignes de l’Ebre reclama concretar serveis i freqüències dels nous trens del Corredor Mediterrani

TortosaEl 2018 havia de ser clau per al desenvolupament del Corredor Mediterrani al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, però les previsions ja fa uns dies que han quedat en paper mullat. La variant de Vandellòs –fins ara un coll d'ampolla amb via única– ja havia d'estar en marxa per escurçar trenta minuts el trajecte entre Barcelona i València i, sobretot, per posar fi el col·lapse del trànsit de mercaderies i passatgers. Però la infraestructura no entrarà en funcionament fins almenys la primavera. Segons va anunciar fa unes setmanes el comissionat del govern espanyol per a les obres del corredor, Josep Vicent Boira, la doble via d'ample ibèric en aquest tram ja està acabada, però l'Agència de Seguretat Ferroviària necessita temps per fer-hi les comprovacions pertinents.

"Anuncien nous terminis, però ni tan sols així tenim clar que es puguin complir. Falta formar maquinistes i no ens consta que s'hagi previst l'adquisició dels nous combois necessaris per al correcte funcionament de la línia", explica Josep Casadó, portaveu de la Plataforma Trens Dignes de les Terres de l'Ebre i el Priorat. Però aquesta no és l'única queixa: "Encara no sabem quin és el pla de freqüències, quins trens de llarg recorregut hi circularan i ni tan sols quins faran parada a les Terres de l'Ebre i quins passaran de llarg", afegeix.

Segons ha pogut saber l'ARA, dijous de la setmana vinent Trens Dignes intentarà aclarir alguns d'aquests dubtes en la reunió que mantindran a petició del subdelegat del govern espanyol a Tarragona, el tortosí Joan Sabaté, al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. Paral·lelament, la plataforma manté contacte amb representants de la Generalitat, de qui espera més complicitat. "Des de la Taula de la Mobilitat de les Terres de l'Ebre [formada per ajuntaments, consells comarcals i el Govern mateix] han redactat una proposta de freqüències i serveis que faran arribar a Adif i Renfe. Demanem que la facin pública i que hi puguem fer les nostres aportacions per poder concretar les condicions com més aviat millor", diu Casadó.

Solucions territorials

Caldrà veure si el 2019 aquesta plataforma ciutadana impulsada fa cinc anys veu acomplertes algunes de les seves principals reivindicacions. "Durant aquest temps hem aconseguit una millora sensible del servei de trens, però sobretot hem situat a l'agenda social i política els problemes de la mobilitat", explica Montse Castellà, una de les impulsores de Trens Dignes. Castellà és una de les entrevistades al documental 'Desconnectats', un treball de Toni Royo, amb producció de l'empresa ampostina Films Nòmades. L'audiovisual, que s'acaba d'estrenar, fa una mirada retrospectiva als problemes de les infraestructures de transport i mobilitat a les Terres de l'Ebre: trens, autopistes, autovies i carreteres.

El documental, que també es projectarà avui dijous a les set de la tarda a l'Espai Jove La Fontana de Barcelona, focalitza l'atenció en els dèficits ferroviaris del Corredor Mediterrani i utilitza com a eix vertebrador una conferència del catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona Germà Bel. És cert que la problemàtica de les infraestructures a Catalunya i l'estat espanyol ha sigut sobradament abordada els últims anys, i per això el treball incideix en l'anàlisi històrica de com s'han organitzat els territoris perifèrics, com el sud de Catalunya, per reivindicar solucions.

La mobilització popular

Segons el director del film, Toni Royo, "en un territori com les Terres de l'Ebre, que ha perdut pes econòmic i polític en l'àmbit català i espanyol, i que té poca incidència demogràfica, la solució passa per la mobilització ciutadana, perquè gairebé no disposa ni de polítics ni d'empresaris que puguin actuar com a veritable 'lobby'". El documental fa una mirada retrospectiva i repassa els acords històrics al llarg del segle XX, però també posa en dubte l'efectivitat de les eines de planificació política que s'han posat en marxa més recentment, com ara l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre o el Pla Estratègic Territorial. A més, el treball posa en evidència la inexistència de polítiques de mobilitat a llarg termini i enumera problemes que s'arrosseguen des de fa anys, com la construcció de l'autovia A-7 per l'interior, l'accidentalitat i el col·lapse de la carretera N-340 o els descarrilaments a la línia de trens R15 a la Ribera d'Ebre.

Aquest, però, no és un treball localista, perquè les preguntes de fons es poden aplicar a altres territoris i perquè s'emmiralla en solucions que ja s'utilitzen a Suïssa, Itàlia o en països escandinaus. "A Suècia ja s'han posat en marxa les primeres autopistes electrificades, amb catenàries que alimenten camions que de nit poden circular amb conducció semiautomàtica, amb avantatges semblants als del ferrocarril", explica l'enginyer Andreu Ulied. Però, més enllà de si algun dia els camions elèctrics podran substituir el tren, ara la prioritat de la Plataforma Trens Dignes se centra en la necessitat que l'Ebre no quedi desconnectat d'un corredor que en el tram català estarà completament acabat el 2020, segons les previsions oficials.