El tren discoteca: viatge a una Meca del ‘reggaeton’
L’efecte crida d’un local de Blanes converteix els combois nocturns en un calvari, i indigna l’alcalde, que prendrà mesures
Blanes"Però si jo no feia res!”, salta la noia del vestit ajustat vermell, encara amb el cigarret a la mà, quan el vigilant treu el bloc de notes per prendre-li les dades. Aviat els crits pugen de volum. “D’acord, fumava, però ella no! No la podeu multar!”, diu assenyalant una amiga amb un vestit gris encara més ajustat. El so agut amb ecos etílics s’escampa per tots els racons del vagó.
La Micaela i l’Alfredo, que són de Madrid i han vingut de visita, s’ho miren amb els ulls esbatanats. “No havia vist mai res així -salta ella-, i tan joves, amb aquests balls obscens que fan”. No és la primera vegada que agafen el tren entre Barcelona i Calella, però no havien agafat mai l’últim de la nit en una vigília de festiu. Un dels més fatídics, perquè també va a Blanes, a una de les Meques dels joves swaggers fans de la música reggaeton : la discoteca Arena. Han tingut sort, perquè els trens de tornada, a partir de les sis del matí, encara són pitjors.
Els dos vigilants de seguretat s’ho prenen amb filosofia, estan sols per tot el comboi i el trajecte és d’una hora i mitja ben bona. Passegen amunt i avall del vagó multant els que fumen, fent callar els que fan servir els telèfons de discoteca mòbil, tirant a la paperera les bosses plenes de gel que regalima dels que frisen per fer botellón, i recordant que està prohibit beure al vagó als que no s’esperen. Quan enxampen un noi amb el got a la mà, ell aprofita la següent parada per baixar a l’andana, empassar-se el combinat d’un glop, i tornar a pujar just abans que es tanquin les portes.
El secretari general d’ADN Sindical, José Manuel Fraga, explica que tenen una quarantena d’afiliats entre els vigilants privats d’aquesta línia, i que fa massa que dura el problema. Sovint es veuen superats per baralles com la de fa dos caps de setmana entre dos grups de joves, amb pedrades incloses, i reclama més personal i un plus de perillositat. També diu que els cal més formació “en intervenció i mediació” i que un agent dels Mossos hauria de patrullar amb els vigilants.
Alguns dels joves baixen a Mataró, però la majoria ho fan a Blanes, on els espera una caminada d’uns vint minuts fins a la discoteca Arena. Un habitual de la línia afirma que hi ha poca gent, és un dia fluix. Segurament la baralla del cap de setmana anterior -amb una rèplica al tren de tornada del matí- hi té alguna cosa a veure. També el fet que, flanquejant la discoteca, hi hagi dues furgonetes dels antiavalots de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra i tres vehicles de la Policia Local de Blanes fent la ronda per la zona.
Aquesta nit a l’Arena -amb dues sales i un aforament per a gairebé mil persones- s’hi apleguen més de mig miler de persones, però n’hi ha unes 200 més al carrer, davant la porta. Tenen entre 16 i 20 anys, però només es ven alcohol als que n’acrediten 18 o més. L’amo de la discoteca, Francisco Sánchez, insisteix a dins, mentre els culs de les noies es mouen al ritme espasmòdic del twerking, que ho té tot en regla: “I això que tenim més inspeccions que en cap altra discoteca d’Espanya”. Té tres locals més, però l’Arena és l’estrella.
Massa èxit
“Tenim molta repercussió, no sé si és perquè la discoteca té 23 anys o és culpa nostra per fer-ho tan bé”, diu Sánchez, i afirma que els bars del voltant viuen de l’atracció del seu local. La majoria de clients són de Barcelona, reconeix, “però vénen des de Torredembarra i també de la Jonquera”. Diu que ha intentat frenar l’“efecte crida” vetant l’entrada als que segueixen “la moda swag ”, amb gorra, samarreta llarga i texans estrets i trencats. Els nois ho arreglen posant-se una camisa i traient-se la gorra, perquè el que busquen és el reggaeton i el dembow que punxen. L’Arena continua promocionant les nits portant, per exemple, famosos del programa Mujeres y hombres y viceversa.
Sánchez explica que ofereix un autobús a les sis, quan tanca, per dur els nois fins a l’estació, perquè abans quan sortien allargaven la caminada passats de voltes fent sarau pel camí. Però l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, diu que la situació és insostenible: “És esfereïdora la quantitat d’armes blanques i drogues que han trobat els Mossos als nois, fins i tot matxets”. Recorda que damunt la taula té deu requeriments del Síndic de Greuges per les queixes veïnals. Té clar que cal frenar-ho abans que es torni a arribar a l’extrem de l’any passat, quan es van organitzar patrulles veïnals per aturar les destrosses que feien els clients de l’Arena. Dimarts, en una junta de seguretat, l’alcalde va proposar limitar per decret l’horari d’obertura de les discoteques de la zona fins a les quatre de la matinada. Amb la reducció espera frenar l’efecte crida entre joves de fora de Blanes.
L’amo de la discoteca s’enorgulleix de donar feina a 65 persones -115 a l’estiu- entre els quatre locals. Mentre parla, aquest informador nota una mà que palpa la butxaca del darrere dels pantalons -buida- i la del davant. Quan l’atura agafant-la pel canell, el propietari de l’extremitat, un jove, sorprès, salta: “Perdona, és que hi havia molta gent i estava intentant passar... us convido”. Sánchez se’l mira incrèdul i li diu: “Vés, ja parlarem tu i jo”. A fora, durant la nit, els Mossos i la Policia Local han d’atendre un jove amb el cap obert en una baralla -demanen una ambulància- i una noia amb un ull de vellut. “I avui és un dia molt light -diu un policia-, altres dissabtes se n’apleguen milers als carrers del voltant, una nit vaig atendre un noi a qui havien clavat una ganivetada al ronyó i va morir al cap de dos dies”.
Poc abans de les sis del matí arriba el reforç de Renfe a l’estació de Blanes: un equip especial d’una desena de vigilants de seguretat amb porra, armilla i pistola, que es reparteixen per blindar l’estació. És el moment més delicat: l’autobús de l’Arena va descarregant glopades de gent que entren a l’estació fent esses o cridant. Dos nois s’adormen abans de passar el torn asseguts a terra. Un altre avança amb els ulls vidriosos i la samarreta plena de sang. La majoria encara estan beguts però a poc a poc entren als trens.
El comboi de les 6.33 és digne d’una pel·lícula de zombis. L’olor de marihuana fa més dens l’aire d’un vagó ple de narcolèptics. En un altre, els vigilants frenen un grup que, amb el mòbil a tot volum i ampolles a la mà, vol continuar la festa. Cap passatger s'atreveix a queixar-se.