Treballar quan toca jubilar-se

BarcelonaPer a Rosa González la jubilació "és allò que tenen els altres". Amb 70 anys acabats de fer, encara fa hores a dues cases de Badalona on ha estat treballant des de fa més de dues dècades. Quan va fer 65 anys, la pensió que li va quedar donava –i dona– per tan poc que ni va aturar-se a pensar que li havia arribat l'hora de parar. Amb la pensió del seu marit la parella va tirant, així que tot el que es treu netejant és un "extra" per tenir un raconet. González, que no cotitza a la Seguretat Social, diu que continua treballant "per diners". 

Com González, l'Enquesta de Població Activa (EPA) indica que més de 348.000 residents a Espanya de més de 65 anys es declaren disponibles i en condicions d'entrar al mercat productiu o ja hi formen part. El 2020, n'eren 244.000, un 42%. Any rere any, el col·lectiu de persones grans actives a l'Estat va en augment. També a Catalunya. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) tenia registrades a finals de gener 19.174 persones majors de 64 anys com a demandants d'ocupació, 432 més que al desembre (+2,3%) i un 18,6% més que un any enrere. Quatre anys abans, el desembre del 2019, els demandants no arribaven a 8.900. Amb la inscripció poden rebre assessorament i orientació laboral, així com participar de programes i cursos de formació.

Joana Rafart és gerent del programa Làbora, impulsat i finançat per l'Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb tres federacions d'entitats socials i empreses d'inserció, ECAS, FEICAT i Creu Roja, per ajudar els col·lectius que tenen més dificultats a trobar feina. La realitat s'ha imposat i s'han obert als que ja tenen edat d'estar jubilats però no poden. En només dos anys, han passat d'atendre 87 casos a 130. La majoria arriben perquè no han cotitzat el mínim exigit per poder tenir una pensió de jubilació o tenen "salaris i jubilacions insuficients", relata Rafart, que també assenyala el factor de no comptar amb una "xarxa social o familiar" que doni un cop de mà. L'encariment del cost de la vida, i sobretot de l'habitatge, deixa petit qualsevol ingrés i també ha reduït la capacitat d'estalvi.

Glòria Fernández, tècnica de servei d'inserció municipal, completa el perfil assenyalant els casos de persones que se senten soles i, malgrat que poden jubilar-se, s'estimen més continuar treballant per ocupar-se el temps i allarguen fins als 70. "Aquests fan molt de mal perquè ocupen llocs de feina que podrien ocupar joves", apunta. És el cas de l'Elena, una secretària de direcció d'una multinacional que no vol identificar-se. Té 67 anys i continua en actiu, tot i que de jubilada tindria una pensió generosa i una vida més relaxada. "Allà tinc activitat, un ambient agradable i el dinar fet cada dia", es justifica.

Pocs anys cotitzats

Olga Mujortova també té 66 anys, és violoncel·lista professional i parla cinc idiomes, ha tocat en diverses orquestres i en els últims anys ha exercit de professora a acadèmies o en classes particulars. Va arribar a Catalunya el 1993, però no va obtenir la residència i el permís per treballar fins al 1997. Explica que tot i que ha treballat molts anys, n'ha cotitzat "menys del que tocaven" i li falten tres anys per poder accedir a una pensió. Encara fa alguna classe –"tot suma", diu–, però confia que l'orientació que està rebent al Làbora l'ajudi a completar els anys. Ha fet cursos per aprendre a fer currículums, formació d'ofimàtica i fins i tot ha fet pràctiques en un menjador escolar com a pas previ de guanyar-se el certificat de direcció i coordinació de lleure. Recorda que quan la van veure el primer dia, els seus companys la van rebre amb certes reticències i "silencis" a causa de la seva edat. "Hi ha edatisme, ens veuen vells i no ens volen, però jo encara puc treballar", es queixa Mari Carmen Franco, perruquera de 65 anys, que explica que la rebutgen quan li pregunten l'edat que té. També passa pel Làbora mentre respon a ofertes d'empreses de neteja o de cures personals, que sempre l'acaben descartant.

Són els serveis socials bàsics els que deriven al programa Làbora. Rafart afirma que entre els usuaris de més de 65 anys les dades són "lleugerament menys feminitzades que en el programa global", però, tot i això, en un i altre elles són la majoria: gairebé sis de cada deu en el programa de sèniors, i un 70% en el conjunt de plans. Aquesta diferència s'explica perquè les dones tradicionalment són les que han cotitzat menys perquè s'han encarregat de les cures familiars o han estat ocupades en feines informals i, per tant, tenen pensions menors en la vellesa.

Pel que fa a origen, el 79% de persones ateses al Làbora de més de 65 anys són d'origen espanyol, mentre que entre els estrangers, un 17% provenen d'Amèrica del Sud. Armando Henao, fuster de 64 anys, va arribar de Veneçuela el 2016 i des de llavors ha treballat ben poc amb un contracte. "He anat sobrevivint amb estalvis i amb alguna feineta que he trobat gràcies als amics", relata. Del seu país té una pensió de jubilació que al canvi és d'uns cinc o sis euros. Assegura que se sent amb ganes de treballar, capaç de ser vigilant o lampista per poder sobreviure. "Jo vull viure dels meus mitjans, no he vingut a buscar caritat, tinc ganes de treballar, d'echarle pichón, que diem nosaltres", exclama. Mai ha acudit a serveis socials ni a entitats socials.

51.000 actius de més de 70 anys

Entre els que es declaren actius passats els 70 anys hi ha 51.000 persones a Espanya, mil menys que fa quatre anys, segons l'EPA. Fa gairebé dos anys, Gloria Mora va venir a viure a Barcelona des de Veneçuela per reunir-se amb el seu fill. Té 71 anys i ha passat per Barcelona Activa i Làbora per fer formació i orientació. És conscient que ho té difícil, però també diu que se sent amb prou forces i no vol ser una "càrrega" per al seu fill, amb qui hi conviu. En alguna ocasió ha trucat per a una feina de neteja, però en dir l'edat li han respost que li trucarien. "Encara els estic esperant", es lamenta i, assenyala que la gent gran poden ser "útils" per feines que no suposin grans esforços. "Alguna cosa sortirà", s'anima.

Segons Rafart, l'any passat 41 persones de més de 65 anys –18 dones i 23 homes– van aconseguir un contracte, majoritàriament en sectors que no requereixen una formació específica: operaris de neteja, conserges, controladors d'accessos, etc. Un petit èxit en un col·lectiu amb moltes dificultats per la falta de formació actualitzada i "els estigmes per motiu d'edat". Per això, continua la gerent, el programa d'inserció se centra en "empoderar la persona en el procés de recerca de feina" amb la voluntat que les empreses "no les descartin per raons d'edat".

A Bernice Cabrera, periodista i sociòloga veneçolana de 73 anys que no aparenta, li han dit mil cops que se'n vagi a casa quan respon a una demanda de feina. "Jo no em penso rendir mentre em vegi capaç", avisa i, enumera les seves capacitacions laborals: "formadora, mentora, consultora", ocupacions en les quals l'edat, diu, no afecta tant. Afirma que la vellesa també pot aportar qualitats en una empresa i, a nivell personal, el punt d'honor de contribuir a les despeses de la família del seu fill, amb qui conviu: "Vull portar a taula el pa i les postres".