“Treballar o tenir sexe són reptes, quan es té càncer de mama”

Barcelona“La meva vida ara es resumeix en evitar que la metàstasi avanci. Ara qüestions bàsiques com anar a treballar o tenir relacions sexuals suposen un repte, per a mi”, lamenta la Maria Piñol, de 32 anys. Fa gairebé una dècada que va descobrir que havia nascut amb una alteració genètica que la feia vulnerable a tenir un càncer. “Sabia que acabaria tenint la malaltia. Em vaig fer controls cada sis mesos durant quatre anys per comprovar-ho i sempre tenia la impressió que els resultats sortirien positius. El càncer es resistia, però jo pensava: “Ja arribarà”, explica a l’ARA la Maria. Als 28 anys, els oncòlegs van confirmar els pitjors presagis: van detectar-li un càncer de mama hereditari.

Un 80% de tots els càncers de mama són esporàdics, però aproximadament en un de cada deu casos el tumor es pot atribuir a alteracions genètiques familiars. La mare de la Maria va patir un càncer d’ovari -un tipus oncològic estretament relacionat amb el de mama- als 51 anys i la Maria va saber, gràcies a un estudi genètic, que ella també podia desenvolupar-lo. “Quan una dona creu que té predisposició genètica a tenir càncer és perquè un familiar directe n’ha tingut o en té. En aquests casos, s’estudia genèticament l’entorn per veure si són portadors de la mutació, sobretot si qui ho sospita té menys de 45 anys”, precisa el director del servei d’oncologia mèdica de l’Hospital de Sant Pau, Agustí Barnadas. Si es confirma la mutació al gen, s’ha de comprovar que la pacient que fa la consulta l’ha heretat.

El càncer de mama hereditari, així com la incidència d’aquesta malaltia en la vida de les pacients -ja sigui la de parella, la laboral o els hàbits saludables- són alguns dels eixos que marcaran l’agenda de la tercera jornada participativa sobre qualitat de vida i càncer de mama que se celebra avui a l’Hospital de Sant Pau. Fa quatre anys que el centre organitza al Recinte Modernista una sessió amb debats i xerrades per oferir als pacients informació útil per al seu benestar, tant si tenen la malaltia com si l’han superat.

Divulgar els nous avenços

“Volem fer entendre a les pacients que, malgrat tot, poden viure com vulguin”, precisa Barnadas. L’oncòleg moderarà un col·loqui en què es traslladarà a les afectades i als familiars el coneixement científic més recent: innovacions tecnològiques, l’auge de la immunoteràpia o l’ús específic de la quimioteràpia, en la lluita contra el càncer.

La jornada també vol recaptar fons per completar un estudi preliminar -iniciat el 2015 per l’Institut de Recerca de Sant Pau-, que detectava que només la meitat de les pacients de càncer de mama que tenen edat per treballar es reincorporen a la feina després de la baixa mèdica i que, acabats els tractaments, únicament una de cada cinc gaudeix plenament de la seva sexualitat. Unes problemàtiques a què moltes malaltes, com la Maria Piñol, s’enfronten diàriament: “Segueixo de baixa perquè amb la metàstasi em passo entre dos i tres dies a la setmana a l’hospital, i el càncer ha fet que la meva vida en parella sigui nul·la”.

Després de la cirurgia i dels tractaments coadjuvants, com ara la quimioteràpia, hi ha dones que poden veure com el seu desig sexual disminueix i com el càncer deteriora les seves relacions íntimes. “Algunes pacients poden sentir vergonya del seu cos, però també experimentar dolor al tacte del pit i que un massatge estimulant els recordi la malaltia”, confirma Barnadas.

El suport dels psicooncòlegs és clau, especialment quan el càncer reemergeix. La Maria, per exemple, es visita cada dues setmanes durant una hora amb una professional de l’associació Catalunya Contra el Càncer per compartir el pes del càncer. “Sabia que no podria superar-ho sola, perquè va ser un cop duríssim. Em sentia molt perduda i no tothom al meu entorn estava preparat per a un canvi així”, resumeix.