Els treballadors de les oficines d’habitatge, al límit
Els usuaris augmenten un 51% en 10 anys i les esperes superen les 4 hores en alguns casos
Barcelona“Als mesos de més feina, com el maig, jo he vist gent arribar a primera hora i marxar després de cinc hores sense ser atès. I esperar entre dues i quatre hores és habitual. Només tenim capacitat per atendre la meitat de tota la gent que ve”. Així descriu el seu dia a dia un treballador d’una oficina municipal d’habitatge de Barcelona que prefereix mantenir l’anonimat. La crisi d’accés a l’habitatge està portant aquestes oficines d’atenció ciutadana al límit, i els treballadors comencen a plantar-se. “Els ciutadans arriben amb problemes cada vegada més grossos i veuen aquest desordre i es frustren i s’enfaden. No és la primera vegada que tenim baralles que acaben a les mans”, narra el mateix treballador. Ara, al febrer, és un mes fluix, per això han aprofitat aquest període per organitzar-se. “Això és insostenible. Ara tornaran a arribar les campanyes del lloguer i la rehabilitació i estarem igual que cada any”, adverteix.
La demanda és compartida per la resta de la plantilla. Segons les dades del comitè d’empresa, els usuaris de les oficines d’habitatge han augmentat un 51% els últims 10 anys. El 2018, a les 10 oficines que hi ha a Barcelona, les 28 persones que treballen de cara el públic van atendre més de 272.300 usuaris de manera presencial, segons el comitè. “Fa anys que reclamem que les oficines es redimensionin i es dotin de més personal, sobretot d’atenció al públic”, defensa el president del comitè, Pablo Romero, que assegura que ha fet arribar un informe amb les dades a tots els grups municipals.
Aquestes oficines gestionen ajuts a la rehabilitació, l’accés a l’habitatge protegit i social, els ajuts al lloguer, la borsa d’habitatge, l’assessorament legal i les mediacions amb els propietaris, per exemple en casos de desnonament, i altres serveis complementaris. “La dimensió està mal calculada. Si ve una persona que està a punt de patir un desnonament, no la pots despatxar en cinc minuts -es queixa Romero-. No estem oferint el servei de qualitat que es mereixen els ciutadans”. “És un infern per als usuaris i per a nosaltres”, resumeix un altre treballador que prefereix mantenir l’anonimat.
Els pressupostos d’aquest any preveuen una partida de tres milions d’euros més per destinar a aquestes oficines. Per això els treballadors demanen que s’inverteixin en contractar una plantilla volant, per cobrir com a mínim baixes i substitucions; que s’implanti el sistema de cita prèvia, per evitar aglomeracions, i que es munti una recepció a cada oficina per poder filtrar les arribades. També falten, diuen, alguns espais privats per poder atendre els casos més “delicats”.
“Si cal anirem a la vaga”
L’assemblea de treballadors ha començat a fer públiques aquestes reivindicacions i ja prepara més accions, com ara empaperar amb cartells reivindicatius les oficines. “Si cal anirem a la vaga”, avisa Romero, tot i que espera que no sigui necessari.
L’Ajuntament de Barcelona reconeix les tensions, però recorda que el mandat passat ja van contractar 9 tècnics i 4 advocades i van internalitzar alguns treballadors. Alhora, fonts municipals subratllen que també es van crear altres serveis per alleugerir la feina de les oficines d’habitatge i que les negociacions ja estan en marxa. “Estem en negociacions amb la regidoria des del novembre per intentar confeccionar un nou model d’oficines d’habitatge, però ara per ara encara no hi ha propostes fermes ni compromisos”, remarca Romero.
Els treballadors municipals de les oficines d’habitatge no són l’únic front laboral obert que té l’Ajuntament. Els treballadors dels serveis socials, alguns externalitzats i els educadors que treballen a peu de carrer també han denunciat les seves condicions precàries els últims mesos.