Les treballadores de la llar: “Deixeu de criminalitzar-nos”

BarcelonaDurant molt de temps, la Mariella va ser treballadora de la llar, però des que se li va acabar la maternitat al novembre no té cap ingrés. Des de la ràbia explica que la llei espanyola no reconeix l’atur per a les treballadores de la llar. “És injust haver d’estar passant per tot això, i més quan no tens la família a prop”, va dir ahir des del públic, durant la presentació de l’informe Rere la porta, que ha analitzat com els mitjans de comunicació informen sobre el treball de la llar i de les cures. De manera “escassa”, conclourà el document.

Les participants s’identifiquen amb la Mariella perquè han passat per processos semblants. Algunes són representants de Mujeres Pa’lante, Las Libélulas, Sindillar o Mujeres Migrantes Diversas, col·lectius que lluiten pels drets de les treballadores de la llar i de les cures -“no domèstiques”, puntualitzen-. També l’escolten altres dones que s’han acostat a l’acte perquè segueixen l’activitat d’aquestes organitzacions, com la Fanny, que després explicarà que porta gairebé tres anys netejant cases. “Quan arribes a Espanya com a migrant és l’única feina que t’espera: hi ha moltíssima demanda”, explica.

Segons l’informe, molts mitjans a l’hora de cobrir notícies obvien les tasques de cures, que representen fins al 14,9% del PIB espanyol i suposen 16 milions de jornades completes segons l’Organització Internacional del Treball (OIT). Des d’Almena Cooperativa Feminista, que ha liderat el projecte, denuncien que el tractament és “superficial” i que la mitjana tot just se situa en una desena d’articles per mitjà cada any. La majoria, a més, signats per dones. I encara una dada més: gairebé el 70% de les informacions que els mitjans recullen de fonts policials són d’acusacions directes cap a les treballadores: per robatoris, estafes...

Enfocaments nous

“Els mitjans haurien de visibilitzar el que ens porta a viure situacions com la seva!”, exclama una assistent a l’acte, assenyalant la Mariella. I parla dels estereotips que s’associen encara a les dones migrants que treballen en aquest sector, de les lleis que els impedeixen tenir atur, de la llei d’estrangeria, que les aboca a acceptar feines mal pagades (econòmicament i contractualment parlant).

“Cal que els periodistes expliquin com es creuen totes aquestes violències, que se sumen a les violències que vivim com a dones”, afegeix una altra. Porten anys fent-se un forat als mitjans, però reclamen nous temes, nous enfocaments que no les “criminalitzin”.