La rocambolesca història de l'herència d'un príncep saudita
Les reticències a cooperar encallen el destí dels béns a Catalunya
BarcelonaLa història del vincle amb Catalunya del príncep saudita Saad bin Abdulaziz bin Abderraman al-Saud va començar als anys 70, quan l’home va ser designat agregat a Espanya del regne de l’Aràbia Saudita. La seva preferència per Barcelona el va convertir en un client habitual de l’Hotel Princesa Sofía de la capital catalana. Durant les seves múltiples estades, el príncep va anar teixint una gran amistat amb el subdirector d’aquest hotel, fins al punt que l’any 1989 li va transferir tots els poders perquè vengués en nom seu les finques que havia anat adquirint al municipi de Santa Maria d’Oló: el castell de Rocafort, el de Rocabruna, diferents masies de la zona i dues mansions a l’avinguda Pearson de Barcelona.
L’idil·li es va trencar després que el príncep morís de càncer a Riad l’any 1993. La tesi dels seus hereus -o d’alguns d’ells, ja que l’home va tenir cinc esposes i només alguns dels successors van denunciar els fets-és que a partir d’aquest moment l’hoteler va perdre els poders per continuar gestionant el patrimoni de la reialesa saudita, que hauria d’haver tornat a les seves mans. Tot i això, l’hoteler va començar a desprendre-se’n, amagant als compradors que l’amo de la finques havia mort. La fiscalia calcula que ell i la seva dona van quedar-se un patrimoni de 6,7 milions d’euros de la venda de les finques fins a l’any 2011 i considera que a partir d’aquest moment el matrimoni es va dedicar a dilapidar la fortuna aconseguida, fins al punt que l’any 2004 només els quedaven 2.000 euros al compte corrent. L’any següent els hereus del príncep, encapçalats per la princesa Noura, van voler fer valer els seus drets dinàstics i van denunciar-los per estafa.
Traves a la investigació i al judici
La casa reial saudita no està acostumada a cooperar i menys a obeir ordres d’un jutjat i això va encallar durant 15 anys la investigació. Tan poca cooperació hi ha hagut que ni tan sols es van desplaçar a Barcelona per declarar, tot i ser els principals interessats a recuperar els béns. Les reiterades negatives van obligar el jutge a enviar-los un qüestionari, la validesa del qual qüestiona la defensa de l’hoteler -exercida per Olga Tubau-, perquè és impossible saber si el van respondre ells o algun subordinat. Tot i així, la fiscalia va arribar a la conclusió que hi havia estafa i fa dos anys va formular un escrit d’acusació en què reclamava cinc anys de presó per a l’hoteler i dos i mig per a la dona, així com la restauració del patrimoni als hereus.
Les reticències de la reialesa saudita també s’han fet notar en la celebració del judici: va costar dos anys trobar data i els hereus no es van acabar presentant a la primera sessió, el febrer passat. El tribunal va provar de superar el nou obstacle oferint-los declarar per videoconferència, però van contestar que a l’ambaixada del seu país no se n’havia fet cap i que era complicat tècnicament. La vista va servir per constatar un altre efecte de la lentitud amb què s’ha hagut de tramitar el cas: a l’hoteler ja no se’l podrà jutjar perquè té 92 anys i està malalt, tot i que en cas de condemna se li reclamaria el patrimoni. L’Audiència de Barcelona va acabar proposant un segon intent que s’havia de fer dimecres passat. Tampoc hi va haver sort: les traves han acabat provocant que els advocats que portaven els hereus, el despatx liderat pel penalista Cristóbal Martell, hagin renunciat a representar-los. Ara el destí del patrimoni del príncep saudita a Catalunya queda penjant d’un fil, a l’espera que la casa reial es decideixi a designar un nou advocat i estigui disposada a col·laborar per fi en el judici.
El periple del patrimoni del príncep
19 de maig del 1989
El príncep transfereix els poders a l’hoteler perquè vengui el seu patrimoni a Santa Maria d’Oló. Dos anys més tard, li traspassa la gestió de dues finques a Barcelona.
23 de maig del 1996
L’hoteler es ven les finques a Barcelona per més d’1,2 milions d’euros, amagant la mort del príncep feia tres anys, segons la fiscalia. Una se la queda l’exfutbolista Ivan de la Peña.
21 de desembre del 2001
L’hoteler es ven a una empresa els castells de Rocabruna i Rocafort.
Novembre del 2004
La fiscalia assegura que en només tres anys la família es dilapida la fortuna.