Trasplanten amb èxit el ronyó d'un porc a una dona en mort cerebral
L'animal s'havia modificat genèticament abans per evitar que el cos receptor rebutgés l'òrgan
BarcelonaPer primera vegada, s'ha aconseguit trasplantar un ronyó de porc a una persona sense que s'hagi desencadenat un rebuig immediat en el sistema immunitari de la persona receptora. La fita l'ha aconseguida un equip de metges i cirurgians de l'hospital NYU Langone Healt de Nova York i podria convertir-se en un futur en una alternativa eventual en cas d'escassetat d'òrgans humans per trasplantar.
La clau perquè el trasplantament hagi sigut exitós és que, prèviament, a l'animal li havien alterat els gens de manera que els seus teixits deixessin de portar una molècula que pot provocar un rebuig gairebé immediat en contacte amb el sistema immunitari dels éssers humans. La pacient que ha rebut la donació és una dona amb senyals de disfunció renal que estava en mort cerebral. La seva família va consentir que se la sotmetés a l'experiment abans que li retiressin el suport vital, segons explica l'agència de notícies Reuters. Durant tres dies, el nou ronyó va estar unit als vasos sanguinis de la dona i es va mantenir fora del seu cos, cosa que va permetre als metges accedir-hi.
Durant aquests tres dies, els metges i cirurgians van fer un estudi per comprovar el funcionament del ronyó trasplantat i del sistema urinari de la pacient receptora. Els resultats de les proves realitzades van ser "bastant normals", ha explicat el cirurgià que va realitzar el trasplantament, el doctor Robert Montgomery, que també és el director de l'estudi científic. L'òrgan va produir "la quantitat d'orina" esperada en un ronyó trasplantat, l'indicador de deficiència renal de la pacient trasplantada va tornar als nivells normals de creatina i no es va registrar cap evidència que el cos receptor estigués rebutjant-lo, com sí que s'havia detectat fins ara quan s'havia trasplantat ronyons de porc no modificats genèticament a primats no humans.
Als Estats Units, segons les dades de l'organisme United Network for Organ Sharting, hi ha 107.000 pacients que esperen un trasplantament d'òrgan. D'aquests, 90.000 estan pendents d'un nou ronyó i de mitjana poden haver d'esperar entre tres i cinc anys per rebre'l. Fa dècades que els científics estan treballant amb la possibilitat d'utilitzar òrgans d'animals per als trasplantaments, però fins ara tots els estudis topaven amb la mateixa pedra i encara no s'havia trobat una solució per evitar el rebuig immediat per part del cos humà.
L'equip de Montgomery va començar a explorar una nova teoria i va provar d'eliminar el gen del porc que desencadenava el rebuig. A partir d'aquí es van fixar en un porc ja modificat genèticament que havia desenvolupat la corporació United Therapeutics i que havia rebut l'aprovació de l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units el desembre passat per ser utilitzat com a aliment per a persones amb al·lèrgia a la carn i com a font terapèutica humana. Abans de dur a terme l'assaig, els investigadors van reunir-se amb comitès mèdics ètics, experts legals i associacions religioses per abordar el procediment amb el màxim de garanties, prèviament avan demanar a la família que els permetés experimentar temporalment amb el cos d'una pacient en mort cerebral.
Limitacions
L'equip de Montgomery és conscient, ha explicat el científic, que l'assaig ha durat només tres dies i que caldran recerques més extenses per comprovar que no sorgeixin noves dificultats. Tot i així, el metge ha assegurat que l'èxit d'aquesta prova pot donar esperança a pacients amb probabilitats baixes de rebre un ronyó humà i amb un mal pronòstic en diàlisi. "Per a moltes d'aquestes persones, la taxa de mortalitat és tan alta com per a alguns tipus de càncer i en aquests pacients oncològics no ens ho pensem dues vegades a l'hora d'utilitzar nous fàrmacs i a fer nous assajos si això suposa donar-los un parell de mesos més de vida", ha assegurat.
Ara hi ha altres equips científics que estudien si d'aquest mateix porc modificat genèticament se'n podrien aprofitar altres òrgans i vàlvules per a trasplantaments en éssers humans, com ara vàlvules cardíaques o fins i tot empelts de pell. L'estudi de la NYU també hauria de preparar el terreny per a futurs assajos en pacients amb insuficiència renal en fase final, una via que l'equip de Montgomery vol explorar durant els pròxims dos anys. Una altra de les idees és que aquest tipus de trasplantaments poguessin plantejar-se com a solució a curt termini per a pacients crítics fins que es disposi d'un ronyó humà per ser trasplantat.