"Tenia un pronòstic molt greu: o em trasplantaven els pulmons o m'enterraven"
Els hospitals catalans tornen a batre el rècord de trasplantaments d'òrgans amb 1.296 intervencions
BarcelonaA Armando Latorre li pregunten sovint com li ha canviat la vida el trasplantament bipulmonar a què es va sotmetre l'abril passat. La gent vol saber si els seus nous pulmons funcionen bé i si té por que l'organisme els rebutgi. I ell, que no té pèls a la llengua, sempre respon el mateix: "Tenia un pronòstic molt greu: o em trasplantaven els pulmons o m'enterraven. Amb això no vull dir que tingui una millor qualitat de vida, és que directament segueixo amb vida".
Els hospitals catalans van tornar a batre l'any passat el seu rècord de trasplantaments d'òrgans amb 1.296 intervencions, un 12% més que el 2018, quan se'n van realitzar 1.149. Aquesta tendència a l'alça s'encadena des del 2013 i, en els últims anys, ha permès salvar la vida de milers de persones com l'Armando, per als quals un trasplantament era la única opció per sobreviure. De fet, i des del primer trasplantament fa 50 anys, els centres hospitalaris han practicat 25.369 implantacions. "Les xifres poden semblar molt fredes però, senyores i senyors, estic aquí. Hi som molts perquè els trasplantaments funcionen. La donació d'òrgans en salva", ha reivindicat l'Armando aquest dilluns durant la presentació del balanç anual de donacions i trasplantaments de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).
Segons l'organisme, el nombre de trasplantaments d'òrgans ha augmentat per sisè any consecutiu i aquesta xifra situa Catalunya com a referent internacional en trasplantaments, amb una de les taxes més altes del món: 169 per cada milió d'habitants. Els més freqüents van ser els de ronyó (882), fetge (197) i pulmó (120), que han augmentat juntament amb els pancreàtics. Els cardíacs, però, s'han quedat a una intervenció d'igualar el seu màxim històric, assolit el 2018, que era de 71 implantacions.
"Catalunya és un clar referent mundial en trasplantaments gràcies a una societat generosa que, malgrat enfrontar-se als pitjors moments, decideix donar vida, i a una coordinació modèlica de la xarxa pública d'hospitals i dels seus professionals", ha celebrat aquest dilluns la consellera de Salut, Alba Vergés. La republicana ha qualificat d'"excepcional" l'augment de trasplantaments efectuats l'any passat i ha esperonat la població a deixar palesa la seva voluntat de donar els òrgans.
Tres trasplantaments al dia
El perfil del donant a Catalunya és un home de 59 anys del grup sanguini A i que ha mort a causa d'un accident cerebrovascular. Si bé vuit de cada 10 famílies dels candidats a donants consenten l'extracció dels òrgans o segueixen els desitjos del seu familiar (voluntats anticipades o manifestacions verbals), hi ha un 17% que s'oposen que els teixits d'un parent es destinin a una altra persona. La majoria de les oposicions es van formular per familiars que no adduïen cap motiu concret (43%), sigui perquè se sentien superats per la circumstància o perquè no volien prendre aquesta decisió pel seu familiar. També hi destaquen els que ho atribuïen a raons religioses (4%) o a dubtes amb la integritat corporal després de la mort (7%).
Només un terç del total de les negatives (34%) provenien dels mateixos potencials donants de forma anticipada. "Les persones tenim dret a comunicar els nostres desitjos i l'entorn ha de preguntar-nos per conèixer la nostra decisió, tant si volem com si no volem donar els nostres òrgans", ha subratllat la coordinadora de Trasplantaments de l'Hospital del Mar, Ana Zapatero, que ha remarcat que la comunicació familiar és molt efectiva però ha destacat altres eines com el carnet de donant o el document de voluntats anticipades. "Quan siguem difunts, els òrgans no ens serviran per a res més que no sigui donar-los a les persones que els necessiten", ha assegurat l'Armando.
A Catalunya es realitzen el 24% del total de trasplantaments que es fan a l'Estat. L'any passat, unes 510 persones van convertir-se en donants d'òrgans, una xifra que va permetre realitzar una intervenció d'aquest tipus cada set hores. És a dir, tres trasplantaments al dia com a mínim. El 70% dels donants eren cadàvers i bona part d'ells (44%) havien mort d'una aturada irreversible del cor, cosa que es coneix com a mort en asistòlia controlada.
Segons ha informat l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), hi ha unes 1.217 persones en llista d'espera per a un trasplantament, entre els quals 19 menors. El temps entre la decisió mèdica i l'assignació d'un òrgan als hospitals catalans és d'entre 40 i 100 dies, excepte en els casos de trasplantament de ronyó i de pàncrees, en què s'eleva fins als 20 i els 11 mesos respectivament.
Enguany també han crescut les donacions de teixits i de medul·la òssia. El Banc de Sang i Teixits de Catalunya ha registrat un 12% més de donacions de còrnies, vàlvules cardíaques, vasos sanguinis, teixit musculoesquelètic i pell. S'estima que amb un sol donant de teixits es pot millorar la vida de fins a un centenar de pacients.