El segon retorn de Trapero
El major torna a primera línia com a nou director general dels Mossos, després de ser destituit amb el 155 i relegat per Elena
BarcelonaEl major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, torna a manar a la policia catalana: aquest cop com a director general dels Mossos, un càrrec polític del nou govern de Salvador Illa i a les ordres de la consellera d'Interior, Núria Parlon. Trapero reapareix com el flamant fitxatge per comandar una nova etapa que el govern socialista vol obrir al cos i que ja s'ha cobrat també la primera víctima al comandament de la policia catalana, la del fins ara comissari en cap, Eduard Sallent.
La nova etapa significa un segon retorn de Trapero a la primera línia, tot i que aquest cop no com a màxim responsable policial del país, sinó com a director que s'ocuparà de desplegar les estratègies del nou departament d'Interior en l'àmbit policial i de seguretat. En qualsevol cas, el torna a situar en un càrrec de responsabilitat després de les anades i vingudes que ha viscut els darrers anys fruit del context polític.
Trapero va entrar a l’Escola de Policia de Catalunya el 1989 i va passar per diverses destinacions abans de convertir-se en comissari en cap el 2013, amb 47 anys i designat pel conseller Ramon Espadaler (ara de nou al Govern d'Illa, però com a conseller de Justícia). Només cinc anys després d'aquest nomenament, va continuar el seu ascens quan el govern de Carles Puigdemont el va designar major dels Mossos d'Esquadra, un càrrec que havia estat vacant durant una dècada.
Feia quatre mesos que era major quan la gestió dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017 va elevar encara més el seu prestigi pel dispositiu policial desplegat en un moment de gran commoció social. La popularitat és tal en aquell moment que una famosa frase en una roda de premsa ("Bueno, pues molt bé, pues adiós") acaba estampada en samarretes amb la seva cara.
De la 'fama' als tribunals
Un mes i mig més tard, però, arriba una segona gestió d'alt risc per a Trapero que ho acabaria canviant tot en la seva trajectòria: la del referèndum de l'1-O. La resposta dels Mossos aquell dia i el seu xoc amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos –designat per la Fiscalia per controlar el dispositiu policial el dia de la votació– el va convertir encara més en ídol per a alguns sectors independentistes i en un traïdor per a uns altres.
Després del referèndum, la Fiscalia i el Tribunal Suprem van considerar que el màxim responsable dels Mossos era una pota essencial del pla del Govern, el Parlament i les entitats sobiranistes cap a la independència, i Trapero va ser acusat dels delictes de rebel·lió i sedició. Arran del 155 i d'aquestes acusacions, el major va ser destituït i va afrontar un judici a l'Audiència Nacional del qual va sortir absolt.
El judici, però, va fer públic que el mateix Trapero i altres comissaris del cos van acudir els dies 26 i 28 de setembre al Palau de la Generalitat per intentar convèncer Puigdemont de desconvocar el referèndum tenint en compte que hi havia un mandat judicial per impedir la votació i que es preveia que hi hauria importants alteracions de l'ordre públic. En seu judicial Trapero també va explicar que els Mossos van estar a punt de sortir en roda de premsa per donar un missatge contrari al referèndum, però finalment no ho van fer.
Un cop absolt, l'aleshores conseller Miquel Sàmper (llavors nomenat per Junts i que ara forma part del govern d'Illa) va restituir Trapero com a major, i va recuperar així la seva figura com a màxim responsable de la policia catalana. Tot plegat, però, va durar poc més d'un any. La sortida de Junts del Govern i l'arribada del conseller Joan Ignasi Elena (ERC) van desencadenar la seva segona destitució en el marc d'una remodelació de tota la cúpula per les tensions entre el major i la direcció política de la conselleria, amb qui no hi havia sintonia.
Elena va relegar Trapero a la Divisió d'Avaluació i Serveis, que s’encarrega d’avaluar els operatius que fan els Mossos, en l'àmbit tàctic, per detectar si es produeixen disfuncions o es poden millorar aspectes, com ara relatius a formació, estructura i mitjans que s’utilitzen. Allà ha estat treballant fins ara.
L'arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat suposa l'inici d'un nou capítol professional per a Trapero, ja sense uniforme però encara lligat d'alguna manera a l'àmbit policial. El seu nomenament coincideix amb la sortida de Sallent, cessat com a comissari en cap del cos i rellevat per Miquel Esquius, qui ja havia ocupat aquest mateix càrrec el 2018. La destitució de Sallent s'albira com el primer canvi del nou període que s'obre a Interior.