Científics veuen proves aclaparadores del contagi de covid per l'aire

BarcelonaFeu aquest experiment. Necessitareu una bossa de plàstic transparent, un esprai desodorant i una ampolla amb ruixador per regar, que haureu d'omplir d'aigua. Col·loqueu la bossa horitzontalment i ruixeu-ne l'interior amb l'aigua. Observeu. Torneu a col·locar la bossa en la mateixa posició i dispareu-hi a dins el desodorant. Observeu. Anoteu les diferències.

Aquest experiment casolà tan senzill permet constatar una diferència aerodinàmica entre les gotes grosses i les petites. Les gotes d'aigua que heu projectat amb el ruixador han seguit una trajectòria parabòlica i han caigut al fons de la bossa al cap de fraccions de segon. Aquest és el comportament de les gotes grosses. Les gotes que heu propulsat amb l'esprai desodorant han creat una boira a l'interior de la bossa que s'hi ha quedat fins que us heu cansat d'observar-la. Aquest és el comportament de les gotes petites, que també s'anomenen aerosols.

Quan respirem, parlem, riem, plorem, somiquem, cantem, cridem, tossim, esternudem o esbufeguem, emetem pel nas i la boca gotes de saliva d'un ventall de mides que van des de les gotes grosses que cauen a terra com projectils fins a les gotes petites que poden quedar-se minuts o fins i tot hores suspeses en l'aire. Segons un estudi publicat a la revista Scientific Reports el 2019, per cada gota grossa que cau com una pedra i no arriba gaire més enllà de dos metres, n'hi ha 500 de petites que poden surar en l'ambient i, al cap del temps, arribar més lluny. En cas que estiguem infectats pel SARS-CoV-2, totes aquestes gotes, tant les grosses com les petites, contenen partícules virals amb capacitat infecciosa. Tal com indiquen tots els estudis científics, la via de contagi principal de la malaltia són les gotes grosses. Les petites o aerosols, com és natural, contenen menys partícules virals, però com que n'hi ha més, en principi també podrien provocar casos de contagi.

Això és el que advertien un grup de científics –que van passar de 36 a 239– des del mes de març en una carta adreçada a l'Organització Mundial de la Salut, que va admetre aquesta via de contagi a mitjans de juliol. Aleshores hi havia exemples de contagis produïts en autocars, gimnasos, oficines i restaurants, que només es podien explicar per la presència d'aerosols infecciosos capaços de desplaçar-se més enllà dels dos metres. A més, a l'agost un equip de la Universitat de Florida a Gainesville va trobar coronavirus amb capacitat infecciosa en una habitació d'hospital a més de cinc metres del malalt. Per totes aquestes raons, científics consultats per aquest diari, entre els quals hi ha Xavier Querol, de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC, i Jordi Sunyer, de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), coincideixen que en espais tancats en què no es renova l'aire els aerosols poden ser una via de transmissió innegable del covid-19.

Contagis a més de dos metres

El debat sobre els aerosols, que ja fa temps que dura, ha sigut intoxicat estèrilment per una qüestió purament terminològica. Tradicionalment, en l'àmbit mèdic s'han considerat aerosols les gotes més petites de cinc micres (cinc mil·lèsimes de mil·límetre). Quan alguns científics van advertir que el covid-19 es podria transmetre mitjançant aerosols, no tothom li va donar importància perquè, tot i que no hi havia cap estudi que ho demostrés, semblava poc probable que les gotes de menys de cinc micres tinguessin prou partícules virals per donar lloc a un contagi. Però els científics experts en aerosols i en química atmosfèrica no es referien només a les partícules de menys de cinc micres sinó a les partícules inferiors a cent micres.

Això mateix és el que han explicat fa poc un grup de científics nord-americans en una carta publicada a la revista Science: diuen que hi ha proves aclaparadores que la inhalació d'aquestes partícules representa una ruta de transmissió important de la malaltia i que calen mesures de control efectives i, sobretot, indicacions clares a la població de com evitar aquesta via de contagi. Per fer-ho, reclamen que cal considerar com a aerosols totes les gotes de menys de cent micres i no només les inferiors a cinc micres, perquè aquesta divisió és més coherent amb el comportament aerodinàmic real de les partícules.

Segons aquests científics, els aerosols es concentren al voltant de la persona que els emet i, per tant, és més fàcil que contagiïn persones properes, però com que també es poden desplaçar a més distància flotant en l'aire, poden transmetre la malaltia a persones que estiguin més lluny dels dos metres marcats com a distància de seguretat. A més, com que molts dels infectats no tenen símptomes, emeten milers d'aerosols per cada poques gotes quan respiren i parlen, de manera que, en aquests casos, és molt més fàcil inhalar aerosols infecciosos que una gota. La conclusió de la carta recomana que, a banda de l'ús de mascaretes, el manteniment de la distància i la higiene de mans, les autoritats sanitàries donin consignes concretes de com traslladar activitats a l'exterior i de com millorar l'aire d'interiors mitjançant la ventilació i l'ús de filtres.