La Generalitat vol que el casc dels ciclistes a les ciutats només sigui obligatori fins als 16 anys
El projecte de llei que es tramita al Congrés proposa que tots els usuaris de bicicletes l'hagin de portar fins als 18 anys
MadridEl director del Servei Català de Trànsit (SCT), Joan Josep Isern, vol que portar el casc per anar en bicicleta per dins de la ciutat sigui obligatori per als menors de 16 anys. La proposta deixa en mans dels pares la obligatorietat de dur-lo entre els 16 i els 18 anys. Isern també pretén que la mesura afecti als adults que fan servir la bicicleta com a vehicle de treball, prenent l'exemple de la ciutat de Nova York.
La proposta de Trànsit contrasta amb el projecte de llei de reforma de la Llei de Trànsit i Seguretat Viària aprovat pel consell de ministres el passat 4 d'octubre, que proposa l'obligatorietat del casc entre els ciclistes menors d'edat (-18) dins de les ciutats. De fet, el primer esborrany del projecte estatal parlava d'obligar a tothom a dur casc amb la bicicleta en vies urbanes –en vies interurbanes ja és obligatori–, i després es va rebaixar a només els menors.
Joan Josep Isern, ha comparegut aquest dilluns al matí a la Comissió de Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible del Congrés dels Diputats per informar del treball que desenvolupa l'SCT en el marc del Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020 i del Pla de Seguretat Viària 2014-2016, sota la supervisió de la conselleria d'Interior de la Generalitat, en relació amb la regulació del casc en vies urbanes.
La crisi ha afavorit l'ús de la bicicleta com a vehicle econòmic i, per aquest motiu, l'SCT està treballant per aconseguir que també esdevingui un sistema de transport generalitzat, sostenible i segur.
Trànsit està adoptant ja mesures com ara la incoació dels primers expedients sancionadors a conductors de vehicles que no respecten la distància mínima d'1,5 metres a l'hora d'avançar ciclistes en zona interurbana; l'educació i formació de més de 20.000 alumnes de primària i secundària a través dels parcs d'educació viària de ciclomotors i bicicletes; l'aposta per la segregació de vies amb un límit de velocitat superior als 30km/h; la col·laboració amb els ajuntaments en 154 plans locals de seguretat viàrial, i la creació, de manera imminent, d'un grup de treball a favor de la mobilitat segura que, defensi, per exemple, mesures com l'accés de bicicletes plegades en autobusos, metros i trens.
A més, l'SCT també està prenent nota de les millors pràctiques que s'estan duent a terme en l'àmbit de la bicicleta a nivell europeu i internacional. Per citar-ne només alguns exemples, els xips antirobatori impulsats a Holanda; la promoció de les armilles reflectores tal com es fa a Brussel·les; la prohibició establerta a Nova York de conduir per les voreres; els carrils avançats per a ciclistes implantats a Dinamarca, i la possibilitat que els organismes públics i privats disposin en les seves instal·lacions d'aparcaments i de serveis de dutxes pels treballadors que siguin usuaris de la bicicleta.