Tranquil·litzar amb tecnologia els infants abans d’una cirurgia

BarcelonaEl Dídac es negava a operar-se per corregir-se una hèrnia umbilical. El melic no havia cicatritzat i tenia una petita bossa de teixit abdominal que sobresortia de l’orifici. Era molt fàcil de retirar amb una cirurgia però la idea d’entrar a quiròfan l’espantava: ¿com podia adormir-se de cop -preguntava als seus pares- i despertar-se després, com si no hagués passat res? I sobretot: ¿com ho faria sense patir malsons? “Ens deia entre sanglots: «Jo tinc bé el melic, mama!»”, recorda Cristina Martínez.

El Dídac, de set anys, tenia uns nivells elevadíssims d’angoixa, i l’equip d’anestesiologia pediàtrica de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona el veia el candidat perfecte per fer servir el kit de realitat virtual de Nixi for Children. Guanyadora del sisè premi Tatiana Sisquella de l’ARA a la contribució social, aquesta iniciativa s’articula al voltant d’un dispositiu senzill però efectiu: unes ulleres de cartró a les quals es pot acoblar un mòbil per veure un vídeo -en 3D i 360 graus- fet a partir d’imatges reals del quiròfan. L’eina, que permet que els infants coneguin prèviament la sala on seran operats, influeix en l’estat anímic i els fa sentir més segurs.

Una infermera ensenya tots els racons de la sala d’operacions. El seu creador, Tomàs Lóbez, acompanya aquesta visita amb el Nixi, un personatge animat que es converteix en un amic i que fa perdre als infants la por a un escenari desconegut, massa blanc i massa fred, com és un hospital. Després de parlar amb metges i pares, Lóbez va adonar-se que, per higiene i per horaris, les famílies no podien visitar el quiròfan i preparar-se adequadament. El vídeo de Nixi for Children omple aquest buit i, de retruc, redueix la sensació de por que aclapara un 60% dels més petits.

“Els infants que passen per quiròfan entren en un entorn que desconeixen i aquesta és la seva principal preocupació: volen controlar-ho tot i no saben què passarà allà dins”, explica l’anestesiòloga de l’hospital badaloní Teresa Franco, que detalla que a la franja d’edat que va dels 4 als 12 anys la por a allunyar-se dels pares també influeix. En canvi, les idees de mort no hi són tan presents.

“Donem el kit amb un cert marge de maniobra, almenys un dia abans de la intervenció, perquè infants (però també pares!) puguin familiaritzar-se amb el quiròfan amb prou temps”, assenyala l’anestesiòloga. No tots els nens i nenes, però, són aptes per a aquest programa. En el cas del Dídac, se li va fer entrega del kit perquè van veure que era “molt extrovertit i que manifestava les seves emocions”, el perfil que més es beneficia del control de la por. El petit no entenia per què havia de portar pijama a l’hospital ni per què l’havien d’adormir. Però després de veure el vídeo, primer a la consulta i després a casa, la seva angoixa es va reduir: només es va preocupar el primer dia i els minuts previs a la cirurgia. “El pic màxim d’estrès és el moment en què se’ls posa la mascareta, i el Dídac, malgrat els nervis i tenir llàgrimes als ulls, se la va deixar posar”, apunta Franco.

El kit també produeix un efecte col·lateral en els pares. “Sovint l’entorn no ajuda gaire a tranquil·litzar els infants i això ho percebem a la valoració de l’estat físic i mental dels nens. És important incloure els familiars”, comenta Franco. Tant la Cristina com Daniel Sanz, pares del Dídac, asseguren que acompanyar el nen en el procés i veure les imatges a casa els va ajudar a pair el tràngol de l’operació del seu únic fill: saber on s’operaria els assossegava. “L’auge tecnològic és imparable i s’ha de fer servir per a coses positives que millorin la vida de la gent, com aquesta”, resumeixen.