La trampa milionària de les hores extres als Bombers

BarcelonaL’any 2022 un bomber de la Generalitat va fer 1.173,25 hores extres, que van suposar gairebé 30.000 euros de sobresou. En teoria els funcionaris públics de la Generalitat no haurien de fer hores extres i tenen un límit de 350 hores anuals. Un màxim que, des de fa més d’una dècada, s’han saltat sistemàticament centenars de bombers per cobrir les mancances del cos. Falten bombers i el departament d’Interior ha normalitzat que la falta de personal es cobreixi de manera estructural mitjançant hores extraordinàries. Hores que, de fet, no són extraordinàries, sinó programades: no es tracta d’un allargament de jornada perquè s’està apagant un incendi, sinó de guàrdies que s’adjudiquen a quatre dies vista.

110 milions d’euros

Els Bombers de la Generalitat treballen 1.640 hores l’any, repartides bàsicament en 67 guàrdies de 24 hores. Generalment, excepte durant els mesos més complicats pels riscos d’incendi, fan una guàrdia i descansen tres dies. Aprofitant aquestes 72 hores de descans, un gruix important de la plantilla fa més guàrdies per treure’s un sobresou i garantir els mínims de personal als 71 parcs que hi ha a Catalunya. Una situació que ha comportat que entre el 2011 i el 2024 la Generalitat hagi pagat prop de 110 milions d’euros en hores extres als bombers. Aquesta despesa ha augmentat especialment a partir del 2017. L’any 2022, per exemple, es van superar els 16,6 milions d’euros en aquesta partida. Aquell any, en què hi va haver molts incendis forestals, un terç de la plantilla, 840 bombers, va superar el topall de les 350 hores permeses i es van fer més de 666.000 hores extres, 90.000 només al juny.

La circular de cada any

El maig del 2014, amb l’economia catalana suportant els últims espeternecs de la crisi econòmica, el departament de la Presidència va emetre una circular que remarcava la necessitat de "reduir les hores extres al màxim" entre els funcionaris i que, si se'n feien, havia de ser amb caràcter "excepcional". Res més lluny de la realitat. El novembre del 2018, la falta d’efectius al cos de Bombers va portar el secretari general d’Interior, Brauli Duart, a autoritzar que es pogués superar el nombre màxim d’hores, amb caràcter retroactiu per al 2016 i el 2017. Des de llavors, cada any s’ha fet una autorització per saltar-se la normativa vigent. Compensar les guàrdies extres amb temps de descans és inviable perquè la bola cada vegada es faria més grossa: per cada hora extraordinària, el funcionari en té una i mitja de compensació. Per tant, es generarien més hores a cobrir. La solució, doncs, és pagar.

Des d’Interior accepten que hi ha un problema i hi posen data final: l’any 2028. Llavors, asseguren, hi haurà prou plantilla per no haver de fer hores extres encobertes. Joan Delort, director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, sosté que l’única sortida que ha tingut la Generalitat fins ara era aquesta: "O es tancaven parcs o s’incorporaven les hores estructurals". Durant més d’una dècada la plantilla de funcionaris va decréixer: les jubilacions no es cobrien per culpa de la crisi i dels 2.533 bombers del 2011 es va passar als 2.333 del 2016, quan es va tocar fons. El 2022 es va "capgirar la corba" i es van recuperar les xifres de fa una dècada. Ara mateix hi ha 2.773 bombers, però encara no son prou per posar fi a aquesta anomalia. Amb l’afegit, diu Delort, que en determinats serveis i especialitats que estaven "infradotades" d’efectius, com l’equip subaquàtic o de rescats de muntanya, se’ls ha hagut de garantir unes condicions mínimes. I això implica destinar-hi personal que acaba minvant la cartera de bombers que han d’assegurar el bon funcionament dels 71 parcs repartits pel territori.

La previsió del Govern és que d'aquí a quatre anys hi hagi 3.300 bombers per garantir els "serveis estructurals", però també per augmentar el nombre d’efectius "mínim" als parcs. I el 2030, després de totes les convocatòries previstes, haurien de ser entre 3.600 i 3.800. Interior considera que van pel bon camí per erradicar el problema: ara com ara les hores extres, que normalment oscil·laven entre 50.000 i 60.000 mensuals, s’han reduït a 32.000 durant el juny i juliol, i 37.000 a l’agost. Però fins que no hi hagi les noves fornades, que al desembre començaran a fer pràctiques, no podran continuar baixant les ràtios. En part, per les jubilacions: se’n preveuen 69 l’any que ve i 76 el 2026. "Ens demanen fer més convocatòries, però és trampa. Aviat el 50% de la plantilla no tindrà més de 6 o 7 anys d’experiència. No tenir expertesa en una organització que és d’emergència genera un impacte molt gran", argumenta Delort per justificar els tempos.

"És la perversió del sistema. És la manera de tenir la plantilla desactivada; no surt al carrer i està dividida. Hi ha certa connivència amb els sindicats", denuncia en Tomàs, un bomber funcionari amb una llarga trajectòria i que coneix el problema de prop. De fet, sosté que les xifres són molt més elevades perquè un gruix important de la plantilla fa d'instructor i aquestes jornades no es computen com a extraordinàries malgrat que ho són. El president de l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, Josep Maria Alcalà, coincideix amb ell: "Des del 2019 no hi ha manifestacions de Bombers funcionaris". Els sindicats admeten que és una qüestió complexa perquè hi ha treballadors a favor d’aquestes guàrdies per treure’s un sobresou. Tanmateix, malgrat les contradiccions, són taxatius. "És veritat que uns euros de més van bé a tothom, però estem en contra de les hores extres perquè és un frau de llei. Hi ha malversació de cabals públics. Volem gent per desenvolupar la cartera de serveis, perquè ens falta personal. A les escoles, per exemple, fem inspeccions, però potser tardem quatre mesos a fer-les", explica Marc Guix, de CCOO.

Bombers voluntaris

Els que estan més molestos amb aquest ús de les hores extraordinàries són els bombers voluntaris, que ara mateix són 1.831 a tot Catalunya. Ells continuen sent una figura imprescindible per donar una bona cobertura a tot el territori, sobretot a les zones més despoblades, on els parcs professionals tenen poc sentit perquè estarien moltes hores inactius. Els bombers voluntaris no són funcionaris ni personal laboral, i cobren per la seva intervenció en sinistres o serveis de rereguarda però no mentre estan esperant als parcs. Se'ls paga 10 euros l’hora, mentre les retribucions dels funcionaris oscil·len entre els 23 i els 35 euros –des del bomber ras fins a l’inspector–. "La solució seria convertir en personal laboral els bombers voluntaris. Ja els tens al territori", reclama el Marc, un bomber voluntari del Vallès. "També som bombers de la Generalitat que hem superat una convocatòria pública, hem fet un curs de formació, hem aprovat uns exàmens...", afegeix Alcalà, que també defensa que el "frau i l'estafa" de les hores extres "il·legals" podria acabar-se millorant la situació dels bombers voluntaris. Una proposta que Delort tomba de ple: "Si no fossis voluntari, no existiries. Nosaltres apostem decididament per un model dual, que garanteix una resposta en les millors condicions a les demandes del país. Canviar el model suposaria una reducció en el nombre de parcs significativa. No s’aguantaria".