El covid duplica la demanda per fer avortaments fora dels CAP

BarcelonaEl desbordament sanitari a Catalunya a causa del covid-19 també hauria dificultat l'accés a l'avortament. Malgrat que el departament de Salut va aprovar una autorització perquè els tràmits per a la interrupció voluntària de l'embaràs es poguessin fer de manera virtual durant l'estat d'alarma i que la dona només s'hagués de personar al servei de salut el dia de la intervenció, la saturació del sistema va ser tan elevada que moltes dones no van poder concertar una cita amb els seus centres d'atenció primària (CAP) o amb els d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de referència. Així va ser com les entitats comunitàries, com el Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS), es van convertir en una ràpida alternativa per a elles. Entre el 15 de març i el 21 de juny l'espai va atendre un total de 172 tramitacions i ha passat de gestionar 250 avortaments entre gener i setembre del 2019 a tramitar-ne més de 400 en els mateixos mesos del 2020.

"L'atenció per avortament és de caràcter urgent, les dones no poden esperar-se un mes. L'avortament voluntari és una solució, una mesura d'autocura, perquè el problema és l'embaràs no desitjat. Ara, però, el virus ha fet que els serveis sanitaris no puguin atendre amb la freqüència que cal moltes de les demandes i algunes donen arriben a nosaltres perquè els hi gestionem", explica Sílvia Adalbert, de l'associació Drets Sexuals i Reproductius.

Des de l'entitat lamenten que la pandèmia hagi agreujat problemes que ja existien, com la desigualtat territorial. Per exemple, hi ha regions a Lleida, les Terres de l'Ebre i la Catalunya Central que no tenen clíniques acreditades per fer la intervenció instrumental, ni tampoc tots els ASSIR estan autoritzats a fer avortaments mitjançant el mètode farmacològic. "Això fa que les dones no puguin escollir lliurement el mètode i estiguin condicionades", apunta Adalbert.

A aquesta preocupació històrica s'hi suma ara que no tots els CAP ni ASSIR són accessibles per la saturació dels serveis sanitaris. "Se'ns ha duplicat la demanda i això només pot tenir dues explicacions: o bé ha crescut la demanda (i fins que no surtin les dades oficials del Govern amb la informació de la resta de serveis de salut que fan avortaments no ho podem saber del cert), o bé la pandèmia ha suposat un obstacle més en el dret de les dones a l'avortament", planteja l'experta.

Salut ha informat l'ARA que entre els mesos de març i abril –les dades completes més recents– es van tramitar 2.274 sol·licituds d'interrupció voluntària de l'embaràs en ASSIR, mentre que entre gener i febrer la xifra superava els 2.880. "Durant aquest període s'ha observat una disminució del total de sol·licituds, i pensem que té múltiples causes, entre les quals el confinament", expliquen fonts de la conselleria.

Aquestes dades, doncs, coincidirien amb la hipòtesi de l'associació Drets Sexuals i Reproductius: mentre que les gestions fetes via ASSIR baixen, les de les entitats comunitàries augmenten. "Caldrà esperar les dades globals per saber si les dones han recorregut directament a serveis que els són més accessibles", assenyala Adalbert, que concreta que la incògnita no es resoldrà, com a mínim, fins al setembre de l'any que ve.

Tràmits virtuals

La legislació vigent obliga totes les gestants que vulguin interrompre l'embaràs a passar per una primera visita presencial de caràcter informatiu en què se'ls lliura un sobre tancat amb explicacions sobre els drets socials i sanitaris i les ajudes a la maternitat disponibles en cas que es vulgui continuar amb la gestació. El protocol estableix un període de tres dies de reflexió abans de procedir a la intervenció i, per tant, obliga les dones a desplaçar-se al centre com a mínim dos cops. "La tramitació encara obeeix a una lògica paternalista amb un objectiu dissuasiu", lamenta l'activista, especialment en el cas de les dones que no viuen a Barcelona o a l'àrea metropolitana i, per tant, tenen un accés molt limitat a aquests serveis.

Durant l'estat d'alarma, però, la resolució catalana que permetia rebre la informació prèvia requerida de manera telemàtica va minimitzar les barreres de desigualtats territorials. L'Associació de Drets Sexuals i Reproductius assegura que en tots els casos s'ha pogut garantir una informació clara i correcta que ha permès a les dones prendre la decisió que han cregut més oportuna, entre les quals si volien tirar endavant l'embaràs o interrompre'l i, en cas de voler avortar, amb quin mètode: farmacològic, quirúrgic o combinat. En els últims mesos, Salut ha detectat un increment de la preferència dels fàrmacs (56%).

L'entitat també ha detectat que durant el confinament total va baixar notablement el nombre de demandes d'avortament entre dones menors d'edat (3,8%), mentre que en altres períodes de l'any el percentatge se situa entorn del 12%. "És evident que l'aïllament del confinament ha contribuït a la disminució de les relacions sexuals de les adolescents però també ens preocupa la possibilitat que hagin tingut més dificultat per accedir al sistema, la qual cosa podrà suposar més embarassos adolescents no planificats", alerta Adalbert, que adverteix que en situacions de crisi la població adolescent s'invisibilitza.

En canvi, un cop comença el període de desconfinament –finals de juny–, l'activista explica que la demanda va pujar "de cop", passant fins al 8% del total de peticions. "Serà una altra qüestió que caldrà seguir a través de les dades totals anuals de tot Catalunya", insisteix. D'altra banda, un 68% de les dones que van sol·licitar un avortament al CJAS durant el confinament tenien entre 14 i 30 anys, i un 27%, més de 30 anys.