A contrarellotge per tramitar les sancions per saltar-se l'estat d'alarma
El Govern i l'Ajuntament de Barcelona hi treballen i els juristes tenen dubtes sobre la seva validesa
BarcelonaJa fa tres dies que va acabar l'estat d'alarma, però els milers de sancions que es van posar per saltar-se'l no han arribat a les persones denunciades. Si més no a Catalunya, on l'administració fa uns dies que treballa a contrarellotge per tramitar una quantitat de multes molt elevada i sense precedents. El departament d'Interior calcula que es tracta d'entre 130.000 i 140.000 denúncies, el 60% de les quals posades pels Mossos d'Esquadra i el 40% per les policies locals. Gairebé un centenar d'advocats que treballen per a Interior es dediquen a tramitar les actes que convertiran en multes. En principi totes les denúncies les havia de centralitzar Interior –segons el decret llei que el Govern va aprovar a principis de mes per tramitar-les–, tot i que l'Ajuntament de Barcelona ha reclamat gestionar les seves.
En un any habitual el departament d'Interior acostuma a tramitar unes 35.000 sancions. Però des de fa tres mesos en preveu gestionar quatre vegades més només per incomplir l'estat d'alarma, i encara falta sumar-hi la resta de multes que es posen durant l'any. Els advocats d'Interior han de tramitar aquest volum ingent de denúncies, que d'entrada són actes que els policies van aixecar a les persones quan se saltaven les restriccions del confinament. Les actes s'han de transformar en sancions en què s'argumenti la infracció, quina llei s'aplica i la multa econòmica que suposa. De fet, els Mossos van demanar als agents que detallessin més els atestats perquè les denúncies poguessin prosperar i ara s'haurà de veure quantes sancions dels milers d'actes posades es poden tramitar.
Precisament aquesta falta de concreció ha fet saltar els dubtes entre els juristes i els advocats. La mateixa Advocacia de l'Estat advertia en un informe que per poder justificar un incompliment de la llei de seguretat ciutadana, també anomenada llei mordassa, calia que els atestats recollissin una desobediència manifesta del ciutadà a un requeriment policial o la mateixa autoritat. L'alternativa semblava la llei de salut pública, però s'insistia igualment en la necessitat de justificar els incompliments. El president del Consell de l'Advocacia Catalana, Manel Albiac, explica que un dels principals problemes és que en la declaració de l'estat d'alarma es va definir què estava permès però no "quines coses no es podien fer ni quin era el règim sancionador específic".
Notificacions
El temps tampoc juga a favor perquè des d'aquest mes els terminis administratius –aturats amb l'estat d'alarma– s'han reactivat i això també afecta les denúncies per incomplir el confinament. Fins llavors Interior havia al·legat que no volia tramitar les sancions davant la incertesa que es poguessin notificar als denunciats. Però ara el rellotge ha començat a córrer i en el decret llei per gestionar les multes ja s'admet que cal fer-ho "sense dilació". Malgrat tot, aquest dimarts encara s'han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) dues resolucions per assegurar que les sancions tirin endavant.
El tipus d'infracció en què es basi la sanció condicionarà el temps de prescripció. Els delictes penals triguen més temps a vèncer, però les faltes lleus prescriuen als sis mesos, i les greus, entre dos i tres anys. La llei diu que el termini comença a comptar des del moment que s'ha comès la infracció. "Tot dependrà de quina infracció es justifiqui i sobre quin incompliment a quina llei es faci", diu Albiac, que també té dubtes de fins a quin punt els Mossos i les policies locals podien sancionar tenint en compte que "no tenien competència amb l'estat d'alarma". Per tot plegat, l'advocat recomana als ciutadans assessorar-se amb un advocat si reben una d'aquestes sancions.
Enmig d'això l'Ajuntament de Barcelona ha reivindicat que la seva carta municipal –que no tenen la resta de consistoris– l'avala per tramitar les denúncies i la corresponent recaptació, tot i que també estudia com gestionar-ho. De les 50.000 sancions posades a Barcelona, un 60% (unes 30.000) són de la Guàrdia Urbana.