La tradició de les pubilles pot ser feminista?
Foment de les Tradicions Catalanes i l’Institut Català de les Dones coincideixen en la necessitat d'actualitzar les tradicions amb valors actuals
Girona“En la meva trajectòria com a pubilla mai m'he sentit cosificada o jutjada pel meu físic, sinó tot el contrari: sempre m’he sentit acollida, valorada i respectada per poder-me expressar lliurement”. Amb aquestes paraules, Gemma Giménez Riera, recentment escollida Pubilla de Catalunya de l’any 2022, defensa la vigència del pubillatge avui dia davant les opinions que creuen que és una tradició arcaica amb valors caducs i obsolets.
El debat sobre la vigència o la caducitat d’aquesta celebració popular, present en 200 municipis d’arreu del territori, s’ha encès l'última setmana arran d’unes declaracions de Meritxell Benedí, presidenta de l’Institut Català de les Dones, que en una entrevista a Catalunya Ràdio va dir que calia revisar la figura de les pubilles des d’un punt de vista feminista. A més, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, també es va mostrar favorable a modernitzar la celebració. Aquestes opinions van fer enfadar els ferms defensors del pubillatge, que van interpretar que la Generalitat s’estava plantejant prescindir d’aquesta tradició centenària dins del món cultural català. Ara bé, després del revolt mediàtic, Benedí aclareix el missatge: “No era cap proposta ni mesura institucional contra ningú, senzillament una opinió que defensa que la verdadera transformació feminista implica reconfigurar tots els espais de la nostra societat, també aquest”.
Foment de les Tradicions Catalanes, l’entitat que dinamitza i promou el pubillatge a Catalunya, també tanca la polèmica, ja que, de fet, comparteix completament la necessitat d’actualitzar les tradicions antigues amb valors no-sexistes. Justament per això, els dirigents de Foment, conscients de l’herència masclista, fa anys que aposten per un procés d’elecció de l’hereu i la pubilla que es basa únicament en proves orals i escrites sobre la història i la cultura catalana. Ho corrobora Biel Fargas Navarro, que dona detalls sobre el certamen nacional que el va reconèixer com a Hereu de Catalunya, celebrat a Peralada els dies 19 i 20 de novembre: “Foment ens va avisar explícitament que el físic no jugava cap paper en el nomenament i només vam haver de superar un examen que avaluava les nostres habilitats i coneixements”.
No és un concurs de bellesa
Així, el sistema actual, majoritari en tots els municipis, no té res a veure amb els antics càstings de bellesa discriminatoris o les votacions de dona-objecte propis de Miss Univers. “Som una junta de gent jove que volem incorporar les reivindicacions de les noves generacions a la cultura popular, per redefinir-la sense perdre-la”, sosté Eduard Pladellorens, coordinador de Foment. I continua: “A més d’eliminar els criteris físics a l’hora de valorar les candidates, també ens plantegem, per exemple, com superar el binarisme de noi-noia en aquesta celebració”. En aquest sentit, doncs, el coordinador lamenta que les declaracions de Benedí i Verge no hagin explicitat que l'entitat fa temps que treballa en aquesta direcció. En tot cas, vista la sintonia entre les dues parts, Foment de les Tradicions Catalanes i l’Institut Català de les Dones s'han reunit aquest dilluns per compartir els plantejaments.
A més d’anul·lar qualsevol judici físic en la proclamació d’hereus i pubilles, Foment també treballa amb els ajuntaments perquè els joves escollits no siguin un mer ornament en els actes institucionals, sinó que tinguin un paper actiu en el teixit associatiu del municipi. “L’hereu i la pubilla han de representar igualment un altaveu social per manifestar les inquietuds i les queixes del jovent davant de la població i els polítics”, conclou Pladellorens. L’objectiu d’aquests títols, per tant, també és formar joves compromesos i implicats en el municipi, més enllà de l’any concret en què exerceixen la banda. I Júlia Barceló, pubilla de Maçanet de la Selva el 2018 i actual membre de la junta de Foment, n’és un bon exemple: “Una de les oportunitats que més valorava de ser pubilla era tenir una veu en un espai públic on als joves normalment no se’ns escolta”. I afegeix: “El fet d’haver sigut pubilla, involucrar-me en el municipi i donar-me a conèixer m’ha obert moltes portes en la meva trajectòria tant personal com professional. Ara, gràcies a això, estic treballant en una candidatura de les eleccions municipals i m’encantaria poder entrar a l'ajuntament del meu poble”.